NEW!

Dime quien soy, y te diré quien eres.
Dime que hago aquí, y te diré que haces tu aquí.
Dime quien fui yo, y te diré quien llegaste a ser tu.
Dime que haré yo, y te diré que vas a hacer tu.


No soy un pitoniso,
tan solo una persona que busca saber quien es,
para opinar con toda certeza...

 "And I need to know how
To live my life as it's meant to be.

 And I will hold on hope

And I won't let you choke

On the noose around your neck

And I'll find strength in pain

And I will change my ways

I'll know my name as it's called again"

                                                                          Munford & Sons

Party 'n' Drugs

Al matí, els rajos de sol penetren en la meva cara,
un dia nou i alegre m'espera.
Però els meus braços no responen,
el meus meus pensament m'expulsen del meu cap,
i el sabor agre, de taronges podrides, recorre el meu interior.

-Què em passa?

Gitat al llit desitjant sortir al carrer i saltar,
però els meus sentits no em fan cas.
i baix al carrer hi ha gent passant-s'ho bé,
fins i tot els pardals somriuen avui.

-Per què no puc jo fer el mateix?

Em criden per a dinar,

-Sí, ara baixe.

No m'escolten,tan sols m'escolte jo.

El meu germà respon per mi,
diu que dec estar descansant, que ahir m'ho vaig passar de puta mare.
Els meus ulls es tanquen.

-Que vaig fer ahir? pensava.

A la tarda el telefon sona.
-Qui deu ser?
-Quina hora és?
Ma mare agafa el telefon

-Qui és?

-No,està dormint.

Tan sols vaig poder escoltar això,
no podia estirar els meus braços,
i feia una olor fastigosa la meva habitació.
Mire baix del llit,
i com si de l'home del sac es tractara
regire la mirada ràpidament, amb cara de pomes agries.

-Que era això?

-Ho havia fet jo?

Preguntes sense resposta.
I jo amb ganes de sortir al carrer,
veure els xiquets somriure a la plaça,
i a tots feliços per què és diumenge.
Però no puc fer res, de res.
Tanque els ulls desitjant no tornar a obrir-los més avui.
(tanca els ulls i una llàgrima recorre tot el seu rostre)


Jo no sé que va fer anit,
però en l'únic moment que el vaig veure,
estava a terra i tots els seus amics l'intentaven alçar.
Sense saber parlar deia que volia anar-se'n de "parranda".
(Una veu plorosa crida)

-I tu que vas fer!!?

-Jo el vaig dur a casa, que tenia que fer? Deia plorós també.

Una història inacabada i amb molts més episodis.
Però tots ells amb el mateix fi.
El d'una ment buida, un cos castigat i plors per por....

"Caminando comprobé lo que pensaba: 

la vida es una fiesta

si uno siempre hace lo que ama ."

                                                                   Anónimo

Demà va a ser igual.

Que queda de dia? Ja ha passat TOT...

Fa fred, i no cal despertar.

Fa fred, i necessites algú al costat.

Allí, on deuria estar, el cel no és precisament bonic,
però és on millor flueixen les paraules i les reflexions.

Fa bo, i és precís gaudir.

Fa bo, i sempre hi haurà algú més afortunat que tu.

Allí, on deuria caure, les ciutats no són precisament boniques,
però és on millor se descansa l'ànima.

Fa calor, i poca roba se duu.

Fa calor, i no se pot somniar.

Allí, on deuria aparèixer, el sòl no és precisament bonic,
però és on més somriures hi ha.


No a tots els llocs vaig a tindre un tros de pa i un got de llet.
No a tots els llocs vaig a tindre un petó i un abraç.
No a tots els llocs vaig a tindre llibertat i rialles.

Però m'ha conforme en tindre...

Paraules i reflexions sobre el cel de les ciutats, on la meva ànima puga caminar per un sòl ple de somriures, on no siga necessari ni la farina ni els lactis, i que  els únics llavis que facen desencadenar les meves rialles siguen ELS TEUS. 

"El único egoísmo aceptable

es el de procurar que todos estén bien

para estar uno mejor."

                                             Jacinto Benavente

Ho desitge

Yo quería una canción,

quería una balada eterna que me viera envejecer,

que me vistiera temprano

y me desnudara al anochecer.

Yo quería una canción,

una demasiado lenta y que hablara de amor.

Que durara por siempre

y que no dijera adiós...

Tú me cantaste una simple canción de invierno

para soñar esperando que volviera el sol.

Tu no hiciste más que una suave canción de invierno.

Nunca dijiste de cantarla los dos.

Nunca dijiste para siempre.

Oí armonías imaginarias.

Soñé melodías que a ti te ataban

para llenar el vacío en mi canción

pero tú ya no estabas.

Tú me cantaste una simple canción de invierno

para soñar esperando que volviera el sol.

Tu no hiciste más que una suave canción de invierno.

Nunca dijiste decantarla los dos.

nunca dijiste para siempre.

 

"El amor es como el mar,

se ve el principio 

pero no el final."

                                            Doralis Castillo Panama