Isabel & Vicent

No hi havia a Potries dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a Potries dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

Feliços 50 anys pares!

TRAVEL

300

A.I.

🐿️

may the world be light to you...

Còmics

2024?

Mantenir-se ocupat pareix

Chao 2023

Espere que aquest any siga un punt d’inflexió, de voler a voler-me, de sorprendre a sopredre’m.

No ho oblides per favor, que ja contem enrere, dels 30 als 0.

Tan difícil no pot ser

🧡

Aïllament

Passa alguna cosa quan no estic content amb mi mateixa, ja que comence a bloquejar el meu dia a dia i les meues relacions per acabar aïllat de la gent, que a la vegada em crea més inseguretat i més bloqueig. No ho he buscat conscientment, però després d’un estiu sense restriccions, amb muntó de plans i amb cap bloqueig, la tardor està sent àrdua. La tornada a una rutina inexistent i cada vegada tindre més a prop l’enfrontament amb un canvi de vida i començar un nou treball se’m fa cara amunt. Clarament, necessite aquest treball que m’aporte un activament setmanal i un camí que recórrer, però elegir el primer pas no em fa estar a gust amb mi mateixa, la por de no ser suficient, de tornar a fallar, d'elegir un camí erroni i haver de tornar arrere sols em permet mantindre’m bloquejat. Com si el meu cap per tal de no tornar a passar pel mateix, tracta de formar una realitat on jo no soc capaç d'aconseguir-ho i l’aïllament és la millor fórmula per mantindre-la. Al final l’enfrontament amb el problema no es pot donar si jo em sent incapaç, tipus el final obert de la pel·lícula ‘¿Quién voló sobre el nido del cuco?’. Al final és més fàcil quedar-se parat que afrontar el conflicte. Sé que eixiré d’aquest aïllament autoimpost, i que al sortir tornaré a sentir-me bé amb mi mateixa, apareixeran els milers de plans, deixaré la por de banda, però tornarà a passar amb altre conflicte que no sàpia com enfrontar. Hauria de fer una sortida conscient d’aquest aïllament per aprendre, i no que la sort seguisca regint el meu avanç. Prendre el volant de la meua vida i deixar de fluir pel camí.

Novembre

Dormir

Cataaaania!

No recordava el que era viatjar, però ho trobava a faltar. El moviment, la gent nerviosa, les coses noves, la testa desperta. Ho necessitava.

Veure persones de qualsevol localitat, ètnia o creença em dona per canviar, canviar de pensament, de raciocini i inclòs de manera de ser.

Amb dues setmanes a les terres sicilianes m’ha donat per a tot. Però, sobretot he gaudit de la convivència. Ho trobava a faltar. Això de conviure. Despertar amb algú que et pregunta com has dormit. Que vas a fer al dia. Si vols café.

Viatjar acompanyat també crec que és molt millor que sol. Poder comentar sobre la gent que observes. Poder riure d’alguna estàtua lletja. Menjar acompanyat. Gaudir dels paisatges tot plegats.

No sé si tornaré mai a aquestes terres, però he gaudit d’una illa gegant, amb molt d’italià i amb les seues maneres de viure o sobreviure. No m’emporte res interessant de tota aquesta gent que m’he creuat, però si del seu estil de vida.

Ara tan sols em queda tornar a la realitat, a la meua. Enfrontar el que està per vindre i avançar!

Gràcies, Dídac!

Tractaré de tornar, però vine tu abans! 😘

Festivaleando III

Feia 6 anys que no anava de festival i la veritat és que els trobava a faltar. No cregueu tampoc que no he patit. La realitat és que tinc una relació d'amor-odi cap a ells. Per una part escoltar música, o poesia, en directe i amb tanta gent motivada per gaudir, és una de les millors sensacions de l'univers. Música que plena els teus plans per dos, tres, quatre dies, qui podria demanar més?

Però és clar que tot aquest món sempre et porta a un entorn complex de controlar, les drogues, tant legals com il·legals o alegals, ronden per enlloc, i si vas al càmping encara més. No dic que les drogues siguen roïns per se, en realitat roïns som els humans, que fem un mal ús d'elles. La bona qüestió és que et pots trobar amb gent superbona que fa que la teua estada siga el més agradable possible parlant de la seua vida i cosetes d'allà on és, però també gent violenta, dones assetjades i discussions ximples, així com problemes del primer món.

En menys de dos mesos he anat a quatre festivals distints, un d'inidie-rock, altre de rock-rap, altre de música alternativa i de cambra, i finalment un festival indie. La veritat no me'n penedisc de res, he gaudit de grups que no coneixia, he escoltat grups ja massa escoltats i d'altres que han canviat la meua percepció sobre ells. He conegut gent bonica d'Aragó, Andalusia, Catalunya, Astúries... També he discutit amb part d'ells. També he sofrit de tot, cinc dutxes al dia per la calor, atacs de calor, suades i fred a 35ºC, constipats i febres inesperades, discussions ximples, ruptures inesperades, xarrades fins a les cinc del matí, angoixa, brutícia infinita, gana d'enviar tot a fer la mà, insomni, son, cansament... Però també rialles, somriures, mirades còmplices, felicitat, cansament del bo per ballar massa, abraçades infinites... entre d'altres.

Clarament, ja estic major per viure de festival, el cos m'ho ha dit vàries vegades aquests mesos, almenys de càmping festivaler. La cosa és que també he tret altres conclusions, com:

1. Els grupets d'hòmens ens comportem com a troglodites quan estem de festa i sols, sense llei.
2. No tornaré a cap festival on no hi haja artistes, dones com a capçaleres del grup.
3. Mola molt conèixer gent d'altres llocs, encara fora una nit o unes hores.

Fins ací el Festivaleando III. Qui sap que em depararà en els següents?

Potries Music Fest 2023 - Antonio Oyarzabal