Diumenge

Al despertar, veure que està plovent al carrer i amb els ulls plens de lleganyes, la finestra es necessari obrir-la. Deixar córrer eixe vent gelat de ple Febrer per l’habitació i alçar-se poc a poc. Anar al bany, mullar-se la cara seca i cansada per anar a preparar un bon cafè. Mentre s’acaba de preparar aquella beguda rejovenidora, les torrades amb oli i sal et desperten les papil·les gustatives, inclòs les pupil·les se’t desperesen, encara que el cafè fa millor eixa feina. Encens el tocadiscs amb una de Ludovico Einaudi que et fa tancar els ulls i somniar despert. Als deu minuts de relaxació al sofà, una veu tènue et crida des d’aquella habitació amb la finestra oberta. Té fred i vol que vages a abraçar-la una estona. Aquests diumenges son els que fan moure la meua vida. 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Relat per al II concurs Mírame a los ojos

Demanaven una biografia, i açò és el que he pogut dir:

"Sóc d'un poble menut de la Safor, Potries. On els tots els dies de la setmana son diumenge. He estudiat però també m'he relacionat amb el món en el que vivim per aprendre d'ell. Amb tota aquesta saviesa, dedique part de les meues hores lliures a descriure aquells trossets de la meua vida que no vull oblidar."

Welcome troubles

Hoy puedo pensar en el pasado. Para saber que puedo estar orgulloso de mí mismo. Ya que comparándome con aquel renacuajo que apenas podía valerse por si mismo, ahora puedo intentar ayudar a aquellos que más lo necesitan y seguir avanzando… 

 Colaborar con la cruz roja, de cierto modo puede resultar infructífero, y más meterse a cuidar a niños jóvenes con las hormonas a flor de piel. Pero después de verles reír y disfrutar de las actividades que preparas, aunque estas fallen, llena un hueco en el cuerpo que sólo es muy complicado de llenar. 

Espero que poco a poco la gente levante el culo del sofá y comprenda que es necesario colaborar con aquellas iniciativas que ayudan a los más desfavorecidos. No ya por la necesidad que ellos necesitan, que es mucha, sino porque es esto lo que te llena de fuerza para avanzar con tus problemas, ya que se quedan enanos. 

“Ayudar a la gente tal vez no mejore su vida,

 pero la tuya la cambia por completo.”

Endavant

Amb el nou front per davant i sense necessitat de mirar enrere, em trobava altra vegada als metros de Madrid per escodrinyar-la, traure-li tot el suc i nodrir-me d'ella. Ara podia gaudir de la lectura mentre escoltava aquell recull de la millor música de la història i recordar aquells que son la meua família, que sempre estaran darrere per empomar-me...

Una nova casa, amb gent gairebé desconeguda m'envoltava, però almenys un somriure m'omplia la faç. Amb nous reptes per davant i sabent que tots els anteriors havien estat complerts tal i com n'estava planejat, ara sols quedava donar-li corda a la vida i avançar.

"Soñar o no soñar

 esa es la cuestión."

                                                    Tailandia (Obra de teatro)