diumenge, 14 de febrer del 2016

Destrúyelo

Hoy mi madre se ha hecho un nuevo corte de pelo, está un poco extraña, ya que ahora le puedo ver sus preciosas cejas oscuras. La verdad es que le para fenomenal. Le resalta sus ojos y pómulos. Aunque, su sonrisa parece un poco decaída y eso que cuando sonríe esta guapísima. Voy a tener que ir a hacerla reír, haciéndole cosquillas, como ella me hace cuando estoy cansada y quiero hacer una siesta. Ella está sentada en el sofá mirando una serie de médicos. Le cierro los ojos, pero me quita las manos rápidamente y se queda fijamente mirando la tele. Puedo ver cómo sale una chica que lleva un pañuelo parecido al de mi madre, en la cabeza. Ahora intento hacerle cosquillas debajo del brazo, pero enseguida me quita la mano y ni siquiera se ríe, no lo entiendo. Me pongo delante de ella y le empiezo a decir “¿Qué te pasa mamá? Quiero que te rías, estás muy seria. Y tú me dijiste que siempre hay que reír”. Ella se tapa los ojos y yo pensaba que se estaba riendo pero vi como caía una lágrima por debajo de sus manos. Entonces me enfadé con ella y le quité las manos, para decirle: “Mamá, yo no sé qué te pasa, pero o sonríes ahora mismo o te castigo sin salir de tu habitación una semana.” Ella de pronto me abraza fuerte y empieza a reírse como nunca, y le oigo decir: “Gracias hija, gracias por hacerme reír hoy también.” 

-----------------------------------------------------------------
Microrrelat per al concurs de micro/cuentos "La Batalla contra el Cáncer."

dijous, 11 de febrer del 2016

Buenos días

La desperté con un beso entre sus nalgas desnudas, y ella gimió, pidiendo unos minutos más de sueño. Empecé a darle pequeños mordiscos en su cintura, erizando sus perfectas nalgas y pasando la lengua entre sus partes más sensibles. Ella con los ojos aún cerrados empezó a levantar su cintura…

----------------------------------------------
Microrrelat per al III concurs de microrrelats eròtics EDICIONES DE LETRAS

dimarts, 9 de febrer del 2016

Hoy

Com ja he dit suficient vegades, aquest mes de Febrer, es un mes feliç i lliure, però de vegades tan lliure que acabe plenant els dies amb feina inverosímil però molt gratificant. El simple fet de llegir durant 3 hores seguides, per acabar alçant el cap i vegent que ja és de nit; Fer tot l'exercici necessari per cremar tots els dolços i licorets que has ingerit durant els nadals i Gener, que clar, sempre hi ha restes per un mes; O aprofitar per veure les sèries que portes endarrerides i comprovar que ho havies d'haver vist abans, clarament.

Amb tot i això, he disfrutat dels dies, i cadascún d'ells m'ha portat al llit per la nit tant cansat com un nen petit després del seu millor partit de Voleibol...

"Ayer pensé en dejarlo todo
 y empezar de cero,
 pero olvidé que
 cada día
 era un día nuevo."
B.W

dimarts, 2 de febrer del 2016

Febrer Gloriós

Fa uns anys quan la capital, de la nostra infestada Comunitat Valenciana, formava part dels meus dies quotidians i els semàfors en roig eren el temps més lliure que tenia, vaig batejar el mes de Febrer com un dels millors mesos del any. La veritat es que en l'àmbit estudiantil el mes de Febrer, i amb ninguna mala noticia a l'espatlla, es l'alliberació de 5 ardus mesos on tot tu dona voltes a la vida d'estudiant, ja siga amb l'estudi, les hores lectives o el simple fet de estar a la cafeteria fent unes birres amb les companys de classe...


Aquest Febrer de 2016, no comença diferent, amb un porrat al poble que em va parir i criar amb els anys; amb la possibilitat d'oblidar els 5 mesos anteriors; i amb la mirada posada a la creació d'un projecte final de grau d'on poden ixir moltes coses interessants, al meu pareixer clar esta.




"Per això, Feliç FEBRER."
                              B.W