A tu Tisana!

M'encanta que al passar per aquells bars on fiquen música vella, que li diuen ara, tan sols se'm vinga a la ment un diumenge qualsevol dels meus primers 18 anys. Aquells diumenges on despertar era cosa de migdia o inclòs més tard, Aquells diumenges on esta música ja et feia agafar el dia amb bon peu, baixant les escales cantant i inclòs escoltant al culpable d'ella cantar-la. Aquells diumenges d'olor a paella, olor a fideuà, olor a puxero, aquella olor a casa...

Ara amb mitja independència aconseguida, aquests diumenges son els que més anyore, amb la meua família desperdigada pel saló. L'un llegint, l'altre cara l'ordinador i l'altre cuinant; Però tots junts gaudint d'aquella música de diumenge, Aquella que tant t'agrada ficar al màxim, per no escoltar ni les campanades de la missa del dia del senyor. Em senc orgullós de haver pogut conèixer tanta música, m'ho enduré com a la millor herència que pot tindre qualsevol persona, i tot gràcies a tu, Tisana...

I'm cabaret, au cabaret, to cabaret!!

Hi havia 2 valencianets que un dia van decidir deixar la seua terra per anar a la gran ciutat, a aquella que no descansa per les nits i on la gent no te temps ni per pensar. Allí la vida passa apressa, un simple parpelleig i tot canvia al teu davant, mons instantanis es concatenen per sorprendre al més experienciat. 

El viatge començava per ells, no sabien el que els esperava, però el somriure sempre anava 2 passes per davant. Preparats per ser sorpresos, en tres hores es plantaren en el forat del dònut, aquell que tant repudiat era per alguns i per contra, estimat per altres.

Ja allí, començava l'aventura, no els feia falta agafar-se de la mà, tan sols amb les mirades sabien que al seu costat estaven segurs. El Sol va ser una de les primeres sorpreses, calentant tota testa que no estigués coberta. Entre el Sol i la gent amb pressa, el cel es trobava ple de soroll ensordidor, com no,  tan sols volien aplegar al seu cau, però no deixaven de sorprendre'ls aquells edificis tan alts i tota la multiculturalitat. 

Després d'arribar al seu niu d'amor, que també els va sorprendre gratament, tan sols els faltaven els preparatius per sorprendre ells a la gran ciutat. Volien que quan la gent passes pel seu costat es gires i soltara un "buff" i ho aconseguiren, i tant que si. Preparats per retomar la batalla, el musical els esperava, sense deixar-se el brindis amb cervesa per a després, clar està. 

Ella ja sabia de que anava la historia, ell tan sols feia que mossegar-se les ungles, ja que l'espera es feia massa llarga, i les expectatives eren molt altes. Amb les millors butaques possibles, escollides com no per ella, la reina de la gestió, començava el somni. Allí va hi haure una bacanal de rialles, cares conegudes sobre l'escenari i la professionalitat d'un equip digne d'estar a les millors parts del món.

"Oohh!!" fou com sortiren d'allí  dins, amb un dels millors orgasmes coneguts i per conèixer. Com als millors polvos tenien tanta fam que la pizza no va fallar. Disfrutada la primera de les aventures que els esperaven, el niu d'amor els esperava.

La resta ja se la podeu imaginar, si no podeu, podeu esperar la següent inspiració matutina... 

Missió impossible

El fanal parpelleja, omplint així el carrer d'ombres estranyes i d'ulls immòbils. Com si fos un xafarder em quede uns segons mirant pels forats de la persiana, no hi ha ningú que em puga trencar la meua coartada així que el pla prosegueix com s'havia pensat. No puc parar de repetir tots els passos a seguir per tal de veure que res se'ns ha passat per alt. En qüestió de segons em plante davant de l'ajuntament del poble i he de extremar precaucions, ja que ahí està la més xafardera de totes, i encara siguen les 4 del mati, podria trencar-me tots els esquemes. Tapant-li el morro a Laika, passem a gates fins traspassar la zona conflictiva, arribant així al descampat on tinc el cotxe aparcat però aquesta zona no es troba fora de perill. Agafant per braços a Laika, com si ens acabarem de casar, encara que després de tants anys ens ho podríem plantejar,  traspassem la zona de terra i rodes calentetes, evitant així haver perdut la guerra. Quan ens trobem a 20 metres de la nostra victòria, a aquell parc on ningú pot observar-nos, em trobe a Toni passejant amb Thor, a quina mala hora senyor, Laika no crec que aguante més, així que tan sols em queda rendir-me. Laika, com tots els matins, es posa a fer les seues necessitats al costat d'una palmera, i mentre jo ja pensava amb els meus anys d'aïllament, ja que ens havien descobert, Toni em diu "Veig que no portes bossa per agafar els excrements, vols una?" La llum va arribar en eixe moment, ens salvaren tant a mi com a Laika de mirades menospreciants pel carrer, inclus pena màxima per no haver netejat els excrements de Laika. Definitivament demà aniré a comprar bosses de fem...

POESÍA

Nacer

Nos sorprendieron sus ojos

grandes como platos

y sin pestañear

nos manifestó

que vino para quedarse.

Y se quedó…

Impregnando sus vidas

de colores.

Crecer

Empezó, como bola de nieve

a recorrer toda alma ajena,

algunas se quedaron con su pedacito

pero muchas otras la odiaron.

No se dejó llevar

 por corazones de hielo

que la rechazaban

y siguió creando arte.

Reproducirse

Aquellas que entendieron su arte

se dejaron seducir,

y empezaron a crear las suyas propias.

No quisieron hacer lo mismo

y experimentaron,

creando nuevo arte,

pero todos ellos

sabían quién era su madre.

  

Morir

No la vi morir,

siquiera sé si ella podría morir

lo único que sé

es que en su epitafio pondría:

Muchas Gracias por todo

Habéis hecho de mi vida la mejor de todas

Disfrutad de mi arte

Firmado: POESÍA

----------------------------------------------------------------------

Poesies per al II concurs interlacional de poesia "+Poesía" de Edición DeLetras