Casi cinc mesets després vull tornar a escriure per ací, "a vore que es cou" que és diu per ací la comarca de la Safor.
En aquests mesos ha passat de tot la veritat, res de vida o mort, però tot molt "motanya rusa", deixes que no et deixen més de deu minuts en el cim, però si que et deixen un temps en les profunditats del mar mediterrani. Des d'allí baix la vida es veu ben diferent, serà per la refracció de l'aigua que no permiteix que els rajos del sol entren de manera directa, tot està emborronat i deixa desenvolupar els pensaments cap al més obscur possible.
Per a mi ha estat una lluita més, d'aquelles de ja fa deu anys, però molt més simples gràcies a la millor companyia possible, la del meu sustent diari, aquella que m'abraça per les nits i aquella que es preocupa per tot el que he fet en el dia. Gràcies Alpaquita!
Res, sols és això, que tornaré a deixar constancia per ací de algunes cosetes que em passen pel cap.
Adéu-siau!
