Dia rere dia la testa es dobla i s'exprimeix, com si d'un "apretó" de mans entre dos nens petits. Aquella jornada que la mollera no ens arriba fins els peus, aquell mig matí que no hi ha temps ni per fer una ganyota de entretinguts que podem estar, aquell precís instants que te dones conter de que estàs mirant al cel sense tindre cap pensament al cap, aquell és el moment que el enteniment para, descansa, reposa, s'acomoda, "dorm" per dir-ho d'alguna manera. Passant a un lloc més decoratiu d'allò que anomenem ésser humà podem observar que a la part dels peus, turmells i cames(en general) es troba com més disgregat, més "escampat", com si d'un servici, diumenge a la matinada, del pub del poble es tractés. Passant a un lloc més ample i amb dos recolzaments llargs on les xiques tenen dues bones raons per alçar-se cada matí, podem també contemplar i podem analitzar que es troba menys rígid, menys emmidonat i inclús més RELAXAT. I ja, passant al plat fort de la nit, si observem la fisonomia de la nostra faç veiem que aquesta es troba envaïda per un somriure més gran que de normal i és que pensar no ens fa gens pròspers i inclús és podria dir que ens fa desventurats.
"Tot està mal, però no t'ho faces més complicat tu. Gaudeix."
Nosaltres els peribles. Aquells que s'alcen d'allò més apressats que altra cosa. Que cuide'm els nostres posats. Inclusivament les nostres peces de vestir són totalment semblants. Les nostres ganyotes totes són anàlogues. Les nostres aficions, totes semblants, anar al cinema, jugar a futbol, veure la televisió, dormir. I després diem que no fem res.. Ens trobem en un "for" (bucle), en el que aquell que surt, es tragat per la tempestat de injuries i malsonants d'aquells que s'aferren a girar i girar...
Algun exemple, dialogats(clar) :
-1-
Era un dia solejat d'Abril, amb bon temps i pot ser inclús massa calor, un grup d'amics es troben al pub d'un xicotet poble...
- Amic 1: Avui fa una calor ¡Que "tetorras"!. -Diu mentre passava una xicona amb molt bon veure.
- Amic 2: I tant que si... - Diu un que mig dormia de la calor.
- Amic 3: Sí, si a eixa si que la fitxava jo pal meu equip de nanos, quina Davantera! -Diu rient-se
- Amic 4 (rient-se): Sí sí sí! Ni la del Madrid.
- Amic 2: Que podem fer hui? -Diu desperesant-se.
- Amic 3: Podríem anar a jugar a futbol! allí a les escoles.
- Amic 4 (entusiasmat): Sí sí sí! Tinc ganes d'anar a jugar a futbol!
- Amic 2: Si vam anar ahir...
- Amic 1: Bo, però podem tornar a anar!.
- Amic 2: Jo em quedaria en casa...
- Amic 3: Tu es que eres un "perro"!!
- Amic 2: Ho se..
Després d'un silenci incomode, apareix Amic 5 i els 4 amics el veuen de lluny.
- Amic 1: Mira mira ja ve el Pepito, mai ix de casa, però hui s'avorria i per allí ve.
- Amic 2: Puff.. que pesat és, sempre parlant de la natura, Ai la natura!
- Amic 4: Massa estrany és...
- Amic 5: Iee Xics! Bon dia!
- Els quatre amics a l'uníson i alçant el braç - heee...
- Amic 5: Aquesta vesprada podríem anar a fer espàrrecs,no? i ens els sopem a casa meua els 5, m'ha dit ma mare que es temporada.
- Amic 2 (pensant): Mira'l, ja està altra vegada.
- Amic 4: Jo vull "MacMerda" pa' sopar!
- Amic 1: A mi el llépol...
- Amic 3: Quina animalà dius! Calla va! - Amic 5 (pensant): Joder, no m'agrada el "MacMerda"...
Eixe dia l'Amic 5 es va quedar sense anar a fer espàrrecs, per contra, va anar al "MacMerda", encara que volia moltíssim fer-los.
