Gracias, mi incorruptible Bienhechor

 Nunca pensé que esto acabaría como yo quería.

Ahora me levanto siempre con el pie derecho,

y de echo tu también lo haces.

Mientras por encima de nosotros pasa el tiempo,

a nuestro alrededor la bonanza nos camela.

Ahora el cielo de las mañanas es sosegado

y ya no llueve más sobre nuestras cabezas.

El verano nos abruma, y ya el futuro nos la pela,

queremos vivir cada día como si fuese el trasero.

Y ahora más que nunca queremos probar,

probar nuevos experimentos, con nosotros,

con nuestros cuerpos y con nuestras almas.

Si ya lo dijo la vieja canción de Soul.

Siempre no durará este tiempo bienhechor, 

pero tal vez, gracias a nosotros mismos,

podremos sobrevivir, ya que mi mano es tuya,

y ya nadie comprende estos términos,

en los que uno puede dar todo sin pedir nada a cambio.

Tal vez en el futuro mis palabras sean cognoscibles,

por ahora me conformare con el discernimiento tuyo,

mi gran y maldito Ambrosio.

Punto y continuará

"Tan difícil es la palabra amigo, 

que nadie entiende su representación?"

                                                                          B.W

Interludi de temps passat, que passat ja és...

D'una veu tènue, però tenaç a la volta, la meua ment s'envolta. Ple de mals pensaments i de bons records, ella mai s'assenta, però és aquesta veu subtil i consistent la que seguida de moviments totalment harmònics d'uns aparells transcendentals, ella pot mullar-se de raciocini encertats i molt poc pusil·lànimes, en el que jo a poc a poc puc deixar enrere somnis passats, i empastifar-me amb sons metafísics. Aportant-me tot aquell assossec, que en aquell món exterior, allà on tots es relacionen i interactuen per tal d'allunyar-se de la realitat, del que jo forme part, ningú pot obtindre, ja que tanta informació satura la ment i simplement no tenim temps per a altres coses, que de totes formes ningú, tan sols un mateix, podria concebre com un pensament raonat i no, com un simple una bogeria.

Escrit tot allò que crec convenient, no pretenc que ningú em comprenga, ja que com hem dit abans aquests pensaments tan sols els puc comprendre jo mateix, i tots aquells que en realitat viuen el meu dia a dia, sí, aquell maleït Ambrosio, clar està. Per això conclòs aquest període de temps en el que estic aquí sol, amb la companyia d'Ambrosio. Puc posar-li punt i final a aquest interludi de temps, del que no estic ni més ni menys orgullós, tan sols ha passat, com passa la meva vida, cabalosa i ràpidament. ohh! minuts enrere, gràcies per acompanyar-me allà on sóc, i gràcies veu tènue i tenaç, se que tu mai desapareixeràs d'aquí. Fins l'altra.

"Somric, com sempre, 

però avui crec que cada vegada

és més petita la meva cara."

                                                   B.W

Eclèctic

A l'espera de l'arena,

al costat de llums de neó,

el cel ras com un peix,

i la vista perduda en l'abisme.

Somrient les pedres,

 de l'olor a menta, 

i blanques les ones,

d'escampar a deshora.

Avui un dia llampant,

ple de colors vius,

i amb un sol sol·lícit

 tinc ganes d'esternudar.

Fred, fred i calor,

no entenc el sòl

que avui em sustenta,

i demà em crema.

Relatant, eixa feina

d'endinsar-se en el món de les paraules,

i coordinar-les per mostrar alguna cosa en concret.

Jo avui ho he intentat, 

i açò ha sortit d'ell.

Que quin és el sentiment que expresse?

Felicitat, eixe és, una felicitat estranya,

ja que sense res, segueixo tenint-ho tot.

Avui més que mai, somric al cel.

És el meu dia!

"Quiero mostrarle al mundo mi arte, 

pero primero dime cual es mi arte." 

                                                                     B.W

B.W

Bona nit, malparit. Cel d'estiu, ple de primavera. Marques roges, de lluminosos raigs. Somriure eufòric, al tornar a veure-ho. Abraços imminents, amb mirades analitzadores. Comentaris alegres, amb matisos tristos. Copes al aire, plenes de sedant. Rialles mentideres, amb hipòcrites de més. Salutacions perdudes, amb mans desorientades. Fins l'altra, o fins mai...

"Aquesta nit és meua,

vols un tros?"

La son, son és. I el llit, còmode també és:

-Vostè en vol un? 

-De pastisset?

-No, home no, de llit.

-Si no és amb tu, no.

-Jo vinc inclòs, però tan sols serveixo de peluix. Acceptes?

-Total, ets el millor que puc trobar a aquestes hores...

"Tan sols passava per aquí,

on és la festa?"

Noche triste de montaña,

Abrazado a la penumbra, 

 sabiendo lo que me esperaba,

apenada noche de espesura.

Alguien me besa las ganas,

donde ya nada despierta,

en busca de bonanza

encontrando tan solo sufrimiento.

Hoy ya se apaga, y mi mente despega,

dale un grito,que se estrella,

pero no lo mates,  mantenle alerta.

Cierro los ojos, ya nada llega,

abro la boca, ya nada entra,

hago oídos sordos, ya poco escucho,

paso de todo, ya nadie me tienta.

"Jo monte la festa,

i avui, segurament,

no s'acaba."

 

P.D: "Dormir, tal vegada, un bé necessari."

                                                                             B.W

Daydream

Hoy noche de murciélagos, noche lujuriosa, donde todos, absolutamente todos, salen a chupar sangre, a ganar vida, a coger la vida de otros. Yo sigo en mi cama, igual de frío que hace unos instantes, que unas horas, que unos días, que una vida. No puedo dormir, ya que los malos pensamientos me inundan, salgo a la calle, y la bacanal me atrapa, rezo a mi dios, nada más que mi mente, claro. Bostezo, hoy no es mi noche, pero hoy quiero cambiar, abrir los ojos cuando mis dientes no pueden estar más de 1 minuto juntos, vuelvo a casa, pero tan solo a por el tabaco, o precioso tabaco, que noches más buenas me has estado quitando la vida para poder vivir mejor esos minutos que representan mi vida. Pasando la bacanal se ve un parque, lleno de arboles sin hojas, ya que el otoño viene y ellos pierden todo su esplendor, sentado mirando el cielo, sin ver una estrella, pues estas luces de neón me impiden ver algo fuera de este planeta, planeta infestado de ratas, demasiadas ratas. Y otra vez me pregunto para que he salido hoy, y lo recuerdo, en mi casa tan solo quedan ya recuerdos y mi vida está fuera de ellos, por eso he salido. 

¿Puedes darme otra razón para salir de casa?

"Una persona puede sentirse sola

, aún cuando mucha gente la quiera."

                                                           Ana Frank

Ben endins...

La caixa va mar endins, solcant totes eixes ones que en conjunt són més d'un milió, sense cap illa, d'eixes verdes on ningú viu i tan sols queden restes d'una festa d'uns nàufrags, a prop i tampoc cap vaixell de pirates malparats, per haver encallat en un país amb guerra. Ara la caixa sola va mar endins, allà on ningú pot agafar-la i els submarinistes no s'atreveixen a bussejar, allà on les bèsties del mar profund regnen i nosaltres tan sols sabem d'ella gràcies a aquesta tecnologia, que cada vegada va deixant fora més papers per transformar-los en bits.

Una caixa plena de records del meu futur, que a poc a poc i viatjant arreu del món vaig recollint i emmagatzemant, esperant que algun dia siguen tan valuoses per a la meva sang com ho són per a mi.... Qui diu que els trobaré tots eixos escrits? Qui diu que sols estaré jo a tots eixos escrits? Qui diu que vol entrar a tots eixos escrits? Una cosa és segura, tan sols la vella amiga, la mort, em dirà quan parar de buscar, llegir i emmagatzemar...