La caixa va mar endins, solcant totes eixes ones que en conjunt són més d'un milió, sense cap illa, d'eixes verdes on ningú viu i tan sols queden restes d'una festa d'uns nàufrags, a prop i tampoc cap vaixell de pirates malparats, per haver encallat en un país amb guerra. Ara la caixa sola va mar endins, allà on ningú pot agafar-la i els submarinistes no s'atreveixen a bussejar, allà on les bèsties del mar profund regnen i nosaltres tan sols sabem d'ella gràcies a aquesta tecnologia, que cada vegada va deixant fora més papers per transformar-los en bits.
Una caixa plena de records del meu futur, que a poc a poc i viatjant arreu del món vaig recollint i emmagatzemant, esperant que algun dia siguen tan valuoses per a la meva sang com ho són per a mi.... Qui diu que els trobaré tots eixos escrits? Qui diu que sols estaré jo a tots eixos escrits? Qui diu que vol entrar a tots eixos escrits? Una cosa és segura, tan sols la vella amiga, la mort, em dirà quan parar de buscar, llegir i emmagatzemar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada