dilluns, 18 de febrer del 2013

Pequeña realidad

Hastiado de narices
de avanzar sin caminar,
de acabar, sin génesis alguna,
de vivir en continua serenidad.

Girar solos lo hacemos bien,
más bien se nos da mal
avanzar mirando a los demás,
o más bien, acompañados.

Fácil es, intercambiar palabras,
difícil es, mover el culo a la calle.
No ya por nuestra poca avidez,
más bien no nos dejan.

Nos y os da igual saber como hacerlo mejor
no queremos/éis cambiar el rumbo
 de nuestras/vuestras desdichadas vidas.

Sueño de utopías mentales
plasmadas en papel eléctrico,
que nos invitan continuamente
a relegar aquello que llamamos realidad,
mucho te necesitamos.

divendres, 8 de febrer del 2013

Ja es veu felicitat als teus ulls


El vigor de caminar,
i de no perdre'ns en les cantonades
es part de la descripció
d'allò que considerem viure.

Fàcil, difícil, intermedi,
tant se val.
El fonamental és, 
estar despert a l'avui.
El endemà el deixarem,
si pot ser de postres, millor.

Ens empastifarem de ritmes,
i ja res tindrà sentit.
Veure'm el passat com una rialla,
i el vigent, l'olorarem.

Somriure rere mirada
feliços seguirem sent,
encara ho deixem de banda.

Tal vegada buscar
 sigui el nus de la historia,
 i mai trobar el desenllaç
 faci més divertida la vida.