El vigor de caminar,
i de no perdre'ns en les cantonades
es part de la descripció
d'allò que considerem viure.
Fàcil, difícil, intermedi,
tant se val.
El fonamental és,
estar despert a l'avui.
El endemà el deixarem,
si pot ser de postres, millor.
Ens empastifarem de ritmes,
i ja res tindrà sentit.
Veure'm el passat com una rialla,
i el vigent, l'olorarem.
Somriure rere mirada
feliços seguirem sent,
encara ho deixem de banda.
Tal vegada buscar
sigui el nus de la historia,
i mai trobar el desenllaç
faci més divertida la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada