Toca'm l'espatlla que em fa mal per la teua absència

Unes flors per a una flor

Revolució de sentiments agafats de la mà de la felicitat, on el cel i l'infern es separen i on els estels més bonics del món surten de festa...


Que ja feia temps que no...
-Tocava la teva pell, amb les meues mans tremoloses,
-Escoltava el teu somriure descontrolat,
-Sentia els teus llavis pegats als meus,
-Notava el teu cos nu junt al meu després de fer l'amor,
-Dormia abraçat a un somni,
-Notava l'aigua gelada recorrent els nostres cossos fosos, 
-T'agafava de la mà fortament, notant que mai vaig a perdre't,
-Veia una preciositat tan de temps al meu costat,
-T'acaronava els cabells,
-Sentia les meues mans per la teua espatlla,
-Escoltava un "Bon dia" dels teus llavis,
-I t'escoltava tocar, mentre la teua veu ressona al meu interior,
-Somreia d'aquesta manera,
-Escoltava un T'estimo dels teus llavis,
-Compartíem roba,
-Em despertava a mitja nit, i pensava que era el més feliç del món,
-M'abraçaves per l'espatlla, mentre jo tancava els ulls,
-Veia al mosso del poble,
-Menjava al costat d'una princesa,
-O ballàvem tu agafada del meu coll i jo de la teua cintura,
...I ho trobava a faltar


Revolució de sentiments agafats de la mà de la enyorança, on l'infern és cada vegada més a prop i on els estels més bonics del món cada vegada els veus més lluny...


P.D: Espere que prompte canvien aquests sentiments Amor...

Esplaiant!

Com si d'un miratge es tractés,

tens sed i estàs cansat,

un toll d'aigua clara al teu davant,

tan sols són 10 metres més,

descansa un moment,

i arranca amb un sprint,

observa-ho bé,

el que tu desitges,

cada vegada més a prop,

ja pots olorar-ho,

sentir el sòl mullat,

pots notar com s'evapora...

Arribes, i sí, un miratge,

el Sol t'ha fet una mala passada,

s'ha rist de tu, però no pots odiar-lo,

ja que cada dia que surts al carrer

si ell és present i ressonant,

pots somriure com si fores un nen....

"No hi ha res cert però tot és cert a la volta."

Espai lliure de pensaments...

Ja vaig dir una vegada que... 

"Escric, escric tot allò que en persona no se pronunciar.
Aprendre'm a parlar, diuen els muts,
però jo si que tinc veu..."

 

Avui seguirem amb aquest incís que, degut a la felicitat de la que gaudeixo, oblide temporalment...

La meva veu ofegada per icones i senyals, deixa de ser polifònica per tornar-se aspra i seca, de la qual aquells pardals ,que busquen la harmonia en tots els sentits, fugen, i allà on vaig es queda tot buit, ni el fem fa acte de presència, i per tant aquelles paraules pronunciades, com a tot buit, deixen d'escampar-se i finalment desapareixen[....]

Busque en un calaix aquells verbs, que doten d'acció els meus fets i que els duen a un temps passat, futur o present, alguns adjectius que discriminen o enlairen tot allò que observe, i tots els adverbis necessaris per a que tot el món situe el meu espai al seu davant [....]

Ara ve quan la meva ment desapareix, i deixa tota la feina a la improvisació. Com si es tractés d'un joc de nens, hi ha que ajuntar tot allò relacionat i crear aquell bosc ple de bellesa que jo busque. Però tot allò que manca de sentit comú, perd la seua gràcia, i observe que tan sols és el meu cap qui entén allò escrit i descrit [....]

Pot ser siga necessari un aclariment de tot allò exposat aquesta vegada, però està clar que no serà ni la primera ni la última vegada que els meus pensaments plasme per a aquell que mai deixa d'escoltar-me, en els meus laments i en les meves alegries [....]

Bye², See you soon

1r escrit

"El escritor quiere escribir su mentira 

y escribe su verdad." 

                                                         Ramón Gómez De La Serna 

Adorm-te, que tens son...

La nit m'acaça i la lluna ja vol anar a dormir,
sol al llit, el cap una quadra i el cos un drap.
Ressona en l'horitzó una veu dolça i tranquil·la.
Que fas?
Els ulls com a plats i les pupil·les ben obertes,
la sang calenta i el cos gelat,
el cap en marxa i les ovelles que no paren de saltar.
On eres?

Les hores passen, però els minuts m'esperen,
el sol desperta i sol segueixo,
que avui la princesa no m'ha visitat,
que avui no he tingut temps de eixos 7 somnis,
que avui he vist massa foscor...
Que et passa?

Tan sols és que estic sol,
aquesta nit tan sols m'acompanye jo,
en aquest viatge avorrit i llarg,
sense ningú qui em somriga,
sense ningú qui m'abrase...

Oi! que és llarga la nit sense viure tot allò que desitges que passe?

"Mi insomnio y soledad

arrebatan mi coherencia."

                                         Julio Ricardo Zuna