Procrastinar

No tinc res a dir...

Eixos dies en els que pots quedar-te mirant la pantalla del ordinador, buscant en tots els racons de la testa per poder escriure alguna cosa amb trellat. Comences, borres, comences, ho deixes, ho reprens, ho tornes a esborrar, inclòs si ja ho tenies finiquitat.

El problema crec que és la saturació, encara que ha estat una setmana de "pont" sense classes, sense cap coneixement nou que s'instaure en la teua col·lapsada ment. Però ara després de 3 mesos intensos aprenent d'un món nou i espectacular, toca demostrar que de veritat ha estat profitós. Transformar aquells coneixements que ens han concedit eixos doctors en programes simples però nous a la fi i al cap. On fer un simple pas pot durar-te hores, dies o acabar-ho al segon.

Es fa dur i és molt procrastinable, sobretot quan et rapta un edredó  i el fred no para de maltractar-te. Per això toca canviar d'aires. Agafar aire fresc i canviar d'estància. Tornar allà on vaig nàixer i gaudir de la bona companyia, però sobretot agafar amb ganes el treball procrastinat...

Vino D.O. y la noche

Llega el invierno y después de una jornada demasiado larga, te sientas en la mesa de la sala sin ganas de salir de casa. Llamas a ese amigo que sabes que te puede acompañar cualquier noche y empiezas a preparar el terreno. Enciendes los altavoces y a ritmo de Ray Charles mueves tu cuerpo para coger las dos copas que tienes reservadas para los días especiales. Con los ojos cerrados das una vuelta y un pequeño grito para ir a la alacena a coger tu ansiado Vino D.O., aquel que nunca tefalla. Lo descorchas como si te fuese la vida en ello y ya des de su origen puedes percibir comosube su aroma, hasta ponerte los ojos en blanco. Te sirves una copa mientras esperas y percibescomo la calidad rebosa por todo él, lamiendo tus labios para no desaprovechar nada.

 ---------------------------------------------------------------------------------------------

 Microrelat per al 1r concurs de microrelats "Movimiento Vino D.O."

Ser un libro

Una noche, dos personas sentadas en la cocina de una casa vieja. Sólo les hizo falta dejar al cerebro hablar sin muros, dejando de lado esos prejuicios que les marcan líneas que no deben pasar, por si la otra persona no entiende sus divagaciones...

Uno de los temas que los dejó entusiasmados fue la reencarnación. Pero no la reencarnación en general, sino el hecho de reencarnarse en un libro. Dejar de ser una cosa animada, viva. Para convertirse en un mísero objeto inanimado que llena uno de los huecos de la biblioteca y con el tiempo se llena de polvo...

Divagando en esa dirección, pero modificando el sentido, convirtieron el hecho de ser inanimado y llenarse de polvo, olvidado en una estantería de una casa vieja. En contener una vida con una introducción y un desenlace fijados. Dónde ellos mismos podrían viajar entre los saltos temporales que podemos encontrar en cualquier novela. Puede llegar a ser un rompecabezas entenderlo. Pero extrapolando a la vida humana, llegaron a comprender que sus vidas reales no eran más que un libro, dónde aquellos hitos que consideran importantes, que comparten con alguien, o en la redes sociales, con palabras escritas o instantáneas, no eran más que todo aquello que hay escrito en el libro de su vida.  Y aquello que tan solo conocen ellos mismos y no comparten son esos saltos temporales que encontramos en un mismo libro...

Por eso mismo llegaron a la conclusión que si quieres tener una vida con trilogía, donde todo se describe minuciosamente y no se pierde ningún detalle, es necesario darle valor a aquellas cosas pequeñas y cotidianas que llenan sus vidas. Ya que sino con el tiempo lo que no está escrito en sus libros se olvida por desgracia para la memoria del ser humano...

Llegado a este punto, esto está escrito aquí por eso mismo. Hay una persona que no quiere que esa noche no esté escrita en su vida y se olvide con el tiempo. Aunque fue una noche común y sin importancia...

Viernes por la noche

Perdí el norte de la escritura esperando que algo tan espectacular como anteriormente sucediese. La vida empezó a tomar sentido, ese sentido  cotidiano que aleja los sobresaltos y sume el cuerpo en una tranquilidad aberrante. Donde cada uno de tus movimientos se empiezan a mecanizar, tus oídos empiezan a escuchar aquello que piensas que te servirá y ya no te motivan las cosas nuevas. Pero por esta misma razón, mi cuerpo empieza a asimilar que este puede ser un buen sitio para echar raíces, raíces que se puedan romper con pocos años, pero al fin y al cabo raíces. Que te den la oportunidad de crear lazos con la gente que va apareciendo en tu vida. Que tengas alguien a quien contarle lo que harás ese fin de semana o incluso quedar con ellos para hacerlo. Crear de tus días un trabajo continuo para seguir construyendo tu vida, que en un principio era como un subidón de adrenalina pero que ahora los pasos van a ser cada vez más complicados, pero más meditados.

"Olvidé que

 en las montañas rusas

 también hay que subir."

                                                    B.W  

Casa

Tornar a casa, després de 2 mesos allà on estic formant altra vida ha estat millor del que mai podria arribar a pensar. Molta festa, clar, però sobretot rencontres amb aquells que son tota la meua família. Un sopar, rere altre, un dinar rere altre. Unes rialles descontrolades i uns somriures acompanyats de "Tenia ganes de tornar-te a veure"...

El viatge començava compartint cotxe; Un militar, una organitzadora de esdeveniments i una infermera feren d'aquelles tres hores, interessant quant menys. Obligant-me a deixar l'AVE per pensar en compartir cotxe, ja no pel preu sinó per la diferencia de qualitat personal entre un i l'altre.

A la capital del meu país, m'esperaven quatre companys de sofriments enginyerils. Històries rere anècdotes, la festa començava, una botella per cap, cartes i papes triturades. D'aquella nit encara avui tinc moltes llacunes, però se que vaig compartir vida amb ells, i ells amb mi. Contant moments passats que tan sols ens podien fer riure. Brindant per aquells que no pogueren estar allí físicament ni espiritualment. Abraçades i xarrades sobre el futur feren de la nit, tan màgica com ho pensava...

El despertar no va ser el millor que va passar... Cap enterbolit, gola resseca i cos amoratat... que collons férem... Saló per a neteja integral, coses trencades arreu, i cares de mort-vivent... quina nit...

Ja havia passat el primer sopar, tocava viatget amb tren, una hora que paregueren deu i la família directa esperant-me. Ells m'esperaven i volien saber-ho tot, veure que estava gaudint allà al centre d'Espanya. Van escoltar amb les orelles preparades i jo tan sols podia gaudir dels seus assentiments i d'aquella fideuà que va curar tota ressaca existent...

Ja havia passat el millor dinar que havia tingut des de feia un mes i mig. Una migdiada oportuna em va donar forces per afrontar la segona nit. Tan sols érem un simple trio, però un trio que sabia que volia fer eixa nit. Unes cerveses a Pego ens encetaven la nit, passant per sopar tan tranquils i el festival començava. Nosaltres pagant entrada per veure Djs i la música ja va fer tot el necessari per transformar-la en una nit al·lucinant. Ballant, bevent, sobretot, i rient. Veiérem com algú sofria a causa del alcohol però a nosaltres ens tocava seguir. Disfresses de Halloween i més alcohol acabaren per saturar-nos, però els acudits 'Panderils' i les anècdotes que ens feren riure tant en el seu temps no paraven...

Altra vegada despertar, després de tan sols quatre hores, i amb la ressaca inoportuna. El patiment del cos no parava. Moradures pels genolls, antebraços fulminats. Açò era massa per a la carabassa... Aquesta vegada tocava dinar amb altra família, una família gegant, que havia compartit des del voleibol, a la infància, fins a la secundaria. Tot un món de vida concentrat en quinze o més persones. Allà la muntanya, allunyat de tota civilització, em sentia en casa, no hi havia gent escoltant música pels cascs ni parlant pels mans lliures del mòbil. No hi havia cotxes ni semàfors, tan sols ells i la natura. Una paella ben bona i més alcohol, acompanyat d'algun que altre 'cigarret', feren que les rialles foren ensordidores. Recol·lectant informació de tots i cadascun d'ells, ens ficàrem al dia i allí comprengué que la meua família està ací, a Potries, a València...

Després de netejar eixes cinc hores a la muntanya, ja gairebé havia acabat la meua ronda de contactes, ja els havia vist a gairebé tots. Tan sols quedaven dos, dos que del sopar no se m'escapaven. Ja tenia ganes de tornar-los a veure, aquells en els que puc contar per a absolutament tot. Aquells que han format part de la meua vida molt més que molts altres, per molt que als demes fera més temps que els conegués. Tan sols veure que no podien parar de somriure i que no havia mort ningun llaç entre nosaltres, em feia gaudir del orgasme més plaenter de ma vida. El sexe es transformà en un tema principal de conversa i les bromes entre nosaltres mai havien estat tan autèntiques. Cap llaç de matrimoni ens unia i deixàrem fluir els nostres propis sentiments. Mai podria haver gaudit tant de tres hores, poques però intenses...

I ara avui, després de tornar a veure que la meua família està ací, res ni ningú m'impedeix tornar a la gran ciutat per seguir el meu camí, ja que se de primera mà que ells n'estaran més contents si estudie i treballe d'allò que em plena la testa.

Moltes gràcies.

Visión

Al empezar a vivir en otro lado, donde nadie te conoce y a nadie conoces, se hacen duros los fines de semana, dónde mirar por la ventana es lo más placentero que puedes hacer. Invirtiendo este tiempo en pensar, analizando este mes y medio en tierras lejanas de la comarca. En él encuentro una enorme diferencia con respecto a todos mis años anteriores, a parte de estar solo. No es más que mis ganas por aprender. Cuando me preparo para ir a clase, cojo el portátil, el abrigo por si hace frío después, la tarjeta de transporte y me embadurnan las ganas. Las ganas de escuchar a ese doctor que ha invertido tanto tiempo en estudiarlo, para después ver reflejado en sus palabras su entusiasmo. Transmitiendo a todos sus estudiantes una incertidumbre por no perderse ningún detalle, a mi entre ellos. Por eso llega el viernes y la mente necesita descansar. Asimilar los conceptos y no dejar ningún cabo suelto. Volviendo a la ventana, desde donde se puede ver la calle, los abetos, gente y coches. Y automáticamente te pones a pensar donde podrías aplicar los conocimientos adquiridos...

Serenidad Atractiva

La mañana llegó dejando encendidas las luces de una calle vacía y en ella dos voces no paraban de hablar y las sonrisas no desaparecían...

Para ello, la noche fue estrellada y la luna gobernaba con su cara desnuda. Un grupo de gente peculiar se relacionaba a su manera. Pero tan solo eran sus miradas las que marcaban el ritmo de la noche. Esas miradas que decían mucho más que cualquier libro abierto. Sabían que querían, aunque no esperaban que la espera fuera tan larga. Un pub, música festiva y unas cervezas de más, todo ello rodeado de este grupo peculiar. Una mezcla explosiva para sus ganas, que se hicieron de rogar, pero una bomba de humo en el mejor momento dejó que sus labios por fin pudiesen buscar entre mil caricias.

La historia de dos vidas que se empezaban a entrelazar, y ellos tejedores inexpertos, creó en unas horas la obra más bonita jamas improvisada. Todo pensamiento malsonante desapareció y se declaró el estado del bienestar a su lado.

Sin querer se engancharon el uno a la vida del otro, como si de una película fuese, queriendo cada vez saber más y más, pero nunca buscando saber el final. La felicidad reinó en unos pocos metros cuadrados y los cristales lo demostraron, aunque sabían que no sería lo último que escribiesen en esos cristales, que escucharon y disfrutaron de su conexión...

"Exacto" 

         B.W

"¿Te habías fijado en la estela de las luces?"

A ganar a ganar y pollo para cenar

Me levanté de la cama, cómo cada mediodía. Fui a lavarme la cara a la pila y mirándome a los ojos me dije, hoy lo vas a dar todo, hoy nadie te va a parar. Fui a la cocina a por mis cereales favoritos, un tazón de leche y me puse los cascos que ayer me dejé en el salón. Me encendí con mi ordenador, y me puse la música que tanto me motiva. Empecé la partida con todo ya preparado y hablé con mi equipo, hoy tocaba romper en el videojuego. 

--------------------------------------------------------------------------------------------- 
Microrrelat per al I concurs de microrrelats sobre videojocs "Videojuegos en papel" de diversidad literaria

Super resolució li diuen

Arriba el divendres i notes com si tot el pes de la setmana se't cau damunt. Cinc dies calfant el cap amb noves histories. Però no histories de contes, sinó novel·les enrevessades com les de Julio Cortázar, on el cap sempre està en continu treball. Un problema simple te'l fan una muntanya, i et fas un gratacels d'un gra de sorra. Hi ha un moment on la testa necessita relax, ja no et serveix una cervesa per esborrar i conter nou, ja que tot allò que has patit per a comprendre aquella novel·la no ho vols perdre. Vols anar augmentant la teua cresta, per després veure aquella muntanya passada com el gra de sorra que era. Veure com augmenten els coneixements de forma exponencial i poder llegir a Julio Cortázar sense tornar enrere. Prenent com a començament aquesta línia, no se com de gran podrà fer-se el cim. Almenys miraré des d'un punt més alt el meu voltant i d'allò que tan sols és un problema per a alguns, per a mi serà un repte que aconseguir...

Escrivint?

He escrit ja tantes vegades que ja no recorde la primera vegada, però se que sempre he tingut dues maneres per a escriure. Una d'elles és contar coses que em marcaren tant per a bé com per a mal. L'altra manera és a base d'allò que anomenem inspiració, ja siga per reflexionar sobre la vida, sobre els sentiments o sobre moments. Ara després de canviar de tipus de vida, de gent, de pensaments, me n'adone de lo difícil que és que aparega aquesta inspiració. Per a sentir-me inspirat, abans tan sols tenia que pensar i deixar els dits surant pel teclat. Ara més bé necessite meditar-ho i contemplar-ho, per així comprovar que cap error se m'escapa. Abans els pensaments fluïen i fluïen, no em feia falta visualitzar el final per donar un pas endavant. Ara més bé la testa es troba ennuvolada, com si una espesa boira em tapara les paraules. Pareix que la ciutat es troba dins de les meues neurones, amb el soroll dels cotxes, la gent passant accelerada pel teu costat, sense parlar entre elles, amb els cascs i un mar d'angoixa a dins. L'únic moment que comence pensar fluid per escriure, es aquests deu minuts abans d'adormir-se, on tot són pensaments un tant estranys, ajuntant converses diferents, parlant tot sol o visualitzant una conversa amb una o més persones... Per desgracia, aquests pensaments no queden escrits i com forme venen, desapareixen. Tal vegada aquells escriptors, inventors o qualsevol persona que crea l'art, sap aprofitar aquests deu minuts on el cervell fa milions i milions de interconnexions creant així un cúmul de sabuderia per a la historia.... O tal vegada aquests siguen els meus deu minuts i açò tan sols es una de les interconnexions  estranyes del....

Taxi Teheran

Una pel·lícula iraniana a la pantalla gegant. Mostrant-nos la vida com una pel·lícula. Demostrant que tant els drames com l'acció no estan tan sols a les pel·lícules. Sinó que des d'un taxi i parlant sobre la vida d'un client, un pot veure una pel·lícula, distant, amb protagonistes, antagonistes i molts problemes.

Despullant la vida tan sols amb els gestos i focalitzant en els xicotets detalls, que vists des de la gran pantalla poden arribar a ser grans revelacions. Per després, al sortir corrent d'allí per a poder agafar l'últim bus que em portaria a casa, amb el cos gelat, ja que de l'estiu ja no se'n sap res per ací, aprendre a valorar el teu dia a dia. Saber que aquells xicotets detalls poden dir-te molt, deixar de mirar endins de nosaltres mateixa per a comprendre millor el que ens envolta i la gent que hi habita en ella.

Avui no volia escriure, però el moment ho requeria. No volia parlar de coses ja aclarides, ni de futurs pròxims, ni de passats ja passats. Tan sols aportar un detall més a aquest xicotet món creat a la gran xarxa, per veure si m'entretenia.

Nunca fue más real

Eran las tres de la mañana, iba ebrio cual mono borracho, y solo me apetecía ir a la cama, coger el portátil y buscar en las ‘cams’ en directo para poder masturbarme. Allí estaba yo arriba, abajo, abajo y arriba. Se hizo casi de día cambiando de video en video para encontrar el perfecto. Finalmente pude acabar, y con mi miembro aún en la mano me dormí, para después despertarme y poder ver que  seguía allí tocándose en la pantalla.

-----------------------------------------------------------------------------

Microrrelat per al 1r concurs de microrrelats "Breves Carcajadas" de Diversidad Literaria

Adéu Tupixo

Moltes gràcies per tot. Busca't, troba't i dóna'm el plaer de tornar-te a conèixer.

Pel·lícules

Després de passar una temporada empastifant els meus dies amb històries reals o imaginàries. On sempre hi ha un protagonista que se't presenta, ens enuncien uns problemes que el protagonista ha de solucionar, creant així el nus de la història i finalment els resol de la manera idònia o almenys ho intenta, donant així al espectador forces o esperances en la lluita per qualsevol problema.

Ara mirant més enllà de les pel·lícules, ja siguen ficció o bibliogràfiques, un pot extrapolar allò que ha vist i a aprés al seu dia a dia. Sempre mirar endavant, lluitar per les injustícies, demostrar la teua estima per les persones que vols, lluitar contra la societat borrega, lluitar per aconseguir els teus somnis o qualsevol altre valor que se't passe pel cap. 

Extrapolant-ho, un pot veure que no és tan fàcil fer allò que el protagonista de la pel·lícula fa, en dues hores, i tal vegada siga això el que faja decaure a molts. El fet de no obtindre resultats immediats. Creure que tot allò que ha fet, ja siguen 1 setmana, 3 mesos o 1 any, ha estat en va.

Per aquesta raó, un es para a pensar i veu que totes les lluites que ha hagut al món no han estat immediatament resoltes. I que si el teu problema és fumar, tal vegada de la nit al matí deixar de fumar al despertar-te, després de menjar, mentre xarres amb els amics o quan acabes de follar amb el teu company, siga una muntanya més alta que l'Everest...

Jo, fidel seguidor d'aquests problemes, li he buscat sempre alguna manera de donar-li la volta. Encoratjant el cos amb una voluntat vertiginosa, però no per a escalar aquestes muntanyes més grans que l'Everest com abans he dit, si no per aprendre a dividir aquests murs i convertir-los en muntanyes con la Safor, on el meu cos n'està més acostumat a lidiar.

"Divide y vencerás decía alguien anterior a mí. 

No es verdad que David venció de un solo golpe a Goliat."

                                    B.W

Inicio

És curiós, almenys, que en els ordinadors de "Finestra" que el lloc des d'on podem apagar-lo es diga inici...

Ara fora del meu rang de confort, allà on les meues amistats no havien pensat acudir, en tota la seua vida. Allà em trobe jo, en una casa vella però viva, amb gent que segueix convisquen amb la societat. Aquesta gent vorejant els cinquanta, té més vitalitat que joves de vint anys d'on vinc...

Ací sense un bar determinat per anar a fer una birra i compartir opinions amb els amics, perquè tampoc hi són clar. Tota la gent que veig és gent que veig per primera vegada, i tal vegada no la tornaré a veure. Hi ha parcs que alberguen joves, i no tant joves, ja siga per beure, fumar, fer esport o simplement contemplar com el vent mou les fulles...

Així com a la meua zona de confort les coses se'm feien mecànicament, el cap treballava poc i aquest es reservava per a moments més importants o simplement diferents. Aquí, el cap s'alça actiu, i s'adorm actiu. Que faré demà que he fet avui, on podré passar les hores que abans passava cara l'ordinador o amb els amics...

Ara note que tant la meua ment com el meu cos es troben desperts, s'han despertat d'un somni, i han de buscar-se la vida, així com un nen aprèn el significat d'una paraula o descobreix que ha d'anar amb cura amb els cotxes...

Ara i aquí, entenc perquè dintre del botó d'inici trobem el d'apagar, ja que tal vegada, no sempre, clar, per iniciar novament, primer hem d'apagar algunes parts...

Potries

La millor manera d'acomiadar aquell lloc que m'ha vist, i m'ha fet, créixer, n'era gaudint de les festes patronals amb aquell grup de persones rares. Sis dies quedant-se despert fins les sis de la matinada. Sis dies per omplir el cos d'alcohol i tancar els ulls gaudint de la música ensordidora. Un coet, altre i altre. Un got trencat i rialles durant hores. No ens deixàrem cap dinar per celebrar, encara que no tots foren comestibles. Cent vint napolitanes pagades pel patró de les festes i vida, molta vida a un poble de menys de mil personetes. Mostres de taulells per la testa e inclòs la piscina per exercitar aquells músculs que suraven amb licorets. Poca trifulga, però si moltes bromes, bromes pesades per a crear la tensió humorística que tant ens agrada. Acabant amb valencianes, observant com valencianets gaudien de la pólvora, del soroll i d'una paella que avui dia ja tindrà prou més anys que jo.

Gràcies per tot Potries, però gràcies primer a tots vosaltres.

Cites

"No controles el que no és teu i no controlaran el que és teu, millor, comparteix el que tens i ells compartiran el que tenen."

"Per ser lliure primer tindrem que perdre els vicis, així ningú ens podrà controlar."

"Sort que no sóc famós, no sabria explicar qui sóc."

"Aprèn dels somnis."

"Tan sols trobaré qui só en els llocs més recondits de tot allò que forma part de mi, fins i tot tu que m'estàs escoltant ,Ambrosio."

"Puc perdre-ho tot, menys eixe "Ohh yeah"

"Deixa ballar els teus sentiments ,però sempre agafats de la mà de la felicitat."

"Quan caigues, alçat i dis-li al cel, somrient-li, que no et donaràs per vençut/da."

"Me perdí buscando ser una estrella y me paso el día al lado de la luna."

"Em vaig queixar i se'm queixaven, ara no em queixe però ells segueixen queixant-se'm."

"Sempre recordaré aquest moment que em fa cosconelles a la panxa."

"No busques aquella pinça que et subjecte de per vida, sinó la que no et deixe caure ara mateixa."

"Basa tu felicidad en algo que puedas hacer toda la vida."

"No hi ha res cert però tot és cert a la volta."

"Pensa que tot el que tens no ho té ningú, així que respecta-ho."

"Sujétame lo más alto que puedas, que no me quiero perder estas vistas."

"Escric, escric tot allò que en persona no se pronunciar."

"Ja parlarem diuen els muts, però jo si que tinc veu..."

"No canviaràs el futur per molt que penses en ell."

"Razoné lo hecho, pero hecho quedaba"

"No direm mentides, després d'acabar 2n de batxiller i selectiu trobe que no he aprés res de bo."

"Me voy a viajar por mundos pasados, ya que se que son unos de mis mejores momentos."

"No mentiré, en decirte que me hiciste sentir como Lon Hammond, Jr. de "El diario de Noa"."

"Siempre nos quedará Barcelona."

"Búscame que siempre me encontrarás."

"Deixa d'escriure la meua vida, imbècil."

"Viu la vida i somriuràs a la mort."

"No intentes fer-te tan sols un tatuatge, es impossible."

"Posa la teua voluntat el més a prop possible i utilitza-la quan el calga."

"Deixa'm seguir amb la meua festa i jo et deixaré de molestar per a la resta dels dies."

"Que fàcil és mirar sense observar."

"Quiero mostrarle al mundo mi arte, pero primero dime cual es mi arte."

"Dormir, tal vegada, un bé necessari."

"Somric, com sempre, però avui crec que cada vegada és més petita la meua cara."

"Tan difícil es la palabra amigo, que nadie entiende su representación?"

"Tal vez sea un gato solitario, pero y si me gusta?"

"Tindrem que deixar de dependre dels altres per començar a dependre de les nostres capacitats."

"Felicitat dona l'egoisme, però no perpètuament."

"Comprate un cambio de marchas."

"No canvies mai, crec que em va dir algú. Ho sent, la meua vida serà un canvi continu, en el que un no serà millor que l'altre, simplement serà un canvi més, fins trobar l'indicat."

"Qualsevol camí pot donar-te soledat, però no seguir-ne cap dona la pitjor de totes les soledats."

"No escribo lo que quiero, tan solo es lo que se manifiesta."

"Serà ardu, però excel·lent el colofó que obtindrem."

"Brindarem amb cervesa, per la cervesa."

"Dona igual qui sigues, la música sempre et transportarà a un món millor, deixa la música fluir per les teues dents."

"El meu desig és no perdre mai el desig del moment."

"Que no controlen tus pasos aquellos que no saben por donde anduvieron."

"Nuestra voz, que por culpa de no poder encerrarse, no retumba en los oídos de nuestros gobernantes."

"Qui diu que tan sols som un?"

"Ningú menja més que l'egoisme."

"La persona que més odies sempre seràs tu mateixa."

"Nadie nunca me explico las reglas de la vida."

"Nunca fui buen profesor de la risa."

"Otro nombre que me querían poner mis padres era Noel, suerte que no fue así, no me gustaría ser tocayo de un arrogante Gallagher."

"La música no siempre define a su autor."

"La suerte decide en todas las vidas."

"Los montes más difíciles de sobrepasar son los pechos de una mujer."

"Puedo conformarme con lo que tengo y vivir feliz pero sin saber mis limites o arriesgarme a tener más y dejar que decidan mis actos."

"Los días en que mi borrachera es más gorda que una Gordon, es cuando debo ir a dormir pronto."

"Creer que lo que piensas actualmente es una teoría de tu vida, es una locura."

"Una persona tan solo necesita tiempo, dinero y amor para hacer cosas imposibles."

"Tú y yo somos como dos piezas de un rompecabezas, que encajamos bien, pero al avanzar nos damos cuenta de que no íbamos juntos."

"Tota droga te'l seu punt mental."

"Explota't."

"Entrem a la pista, vinga."

"No todo el mundo está reprimido, pero los que no lo están, están en sus casas tocándose los huevos."

"Alçat, lluita i deixa de fastiguejar!"

"Nadie es mejor que nadie, tan solo se complementan mejor con diferentes cosas."

"No faces ni puto cas a eixa veu que et diu que canvies, o intenta-ho."

"Res ens sorprèn, tot ens distrau."

"El ressò és com eixe amic cabró."

"Fes l'amor en roba i no perdis mai el punt misteriós."

"Tots som incommensurables."

"Pensa per tu mateixa i faràs feliç a més persones del que et penses."

"Todo me gusta, nada me contenta."

"Vull valorar-ho tot com abans, ser feliç."

"Els millors moments de la meua vida, quan m'alce i veig que el meu món de somnis no existeix."

"La vida no és com creus, però no és roín per això."

"La naturalesa un bé, però limitat i necessari, RESPECTA-LA."

"Cansa molt més no fer res, que estar tot el dia ocupat. MOU-TE!!."

"Llámame asesino por mis palabras, pues mato el tiempo de mi cabeza."

"Amor lleva todo esfuerzo."

"¿Que si llevan amor mis palabras? Claro que sí. ¿Como si no estarían aquí escritas?"

"La vida passa, i mentre ella passa, nosaltres estem ocupats no fent res? Els collons."

"Consumo luego coexisto con los demás."

"Tot està mal, però no t'ho faces més complicat tu, GAUDEIX."

"La informació excessiva és millor que res, però pensa que tal vegada tot el que hi haja en eixa informació pot ser tan sols el pensament d'un nen amb problemes de concentració."

"La CASA + gran que MAI, la MENT....TAMBÉ."

"Si tens un horitzó, al arribar o no trobar-te'l, tindràs que crear-te altre."

"Simplement ser feliç és més fàcil ser-ho, que pensar-ho."

"Que internet siga la teua biblioteca i tu el bibliotecari."

"Jo era el boig del poble, però mai ningú em va matar."

"La muntanya suportà totes les nostres rialles."

"La vida es un complemento, lo principal es pasarlo bien."

"No sé cuando nos tintaron el cielo de color azul, pero no quiero pagar los colores de esta libertad 'democrática'."

"Tanto queremos ver, que al final no observamos nada por miedo a equivocarnos."

"Controles el meu cap des de l'exterior, veu versàtil, però no aconseguiràs canviar allò que realment pense, fins que no me mates."

"No ens ensenyen a ficar-nos facilitats en aquesta vida plena de problemes?"
"La felicitat l'hem inventada i poca gent l'utilitza."

"De jóvens ens mengem el món i quan ens fem majors anem vomitant-lo."

"Per què ser? si tal vegada res siga."

"Quan un pensa que no és res, és per què realment el que vol és ser-ho tot."

"Açò és la mort de la mort i la nostra mort és la vida de la mort."

"Hi ha música que et dona ganes de seguir somniant."

"La música moltes vegades no fa falta que estigui acompanyada de veu per a que et parle."

"Bon dia, bon."
"Algún día seré tan raro que ni te darás cuenta de que soy yo y te daré la oportunidad de volverme a conocer."

"Entre dato i dato ens oblidàrem de que nosaltres formàvem part del dato."

"Mai ningú em va preguntar que volia ser de major, així que vaig decidir no ser res, tan sols somriure molt, volia ser un somriure amb potes."

"Hi ha escrits que mai moren."

"No sabía si quería quererla, pero su sonrisa me obligó."

"Bona nit Nit."

"No te aburras de soñar, a no ser que siempre sueñes lo mismo y lo odies."

"No et rigues mai del Karma."

"Mi subjetividad no es tu objetividad."

"Records de futur, els millors."

"Ningú sap el que amaga la NATURA."

"Aprendí a querer viendo cómo me querían."

"Bon dia per a tots, menys per a una, per a ella, més que bon dia."

"No queríamos escribirlo pero las palabras nos obligaron."

"Nunca fue un avance caminar, ya que nunca dejamos de mirar atrás."

"Que nadie nos cuente lo que podríamos haber hecho."

"Ya nadie escribe sobre el cielo, pues nadie lo ve des de su patio, ya que la ropa tendida cubre su vista."

"No hay casa nueva sin personas nuevas."

"Cuando el sol avanza las risas no dejan de llover."

"Las citas de los famosos se las inventan los fans." Albert Einstein"

"Fui andando sin mirar atrás y el pasado se puso justo delante."

"Bon dia vida, avui seràs tan puta?"

"Fins aquí tot el que necessite per oblidar-me dels meus problemes."

"No hi ha un primer amor si no hi ha més d'un."

"Si sueño no duermo, si no duermo no sueño."

"La diferència entre una persona culta i altra curta tan sols és d'una lletra, aneu en compte en com escriviu."

"No voy a seguir andando si el camino es llano, me gusta más si es esdrujulizo."

"Sin pies el camino sigue siendo recto y hacia delante."

"Sin morir puedes estar muerto y vivo podrías no estar viviendo."

"-¿Crees que eres importante en la vida de alguien?
-No soy importante en la mía, voy a serlo en la de otros."

"Volví sin apenas haberme ido."

"Ella és la meua Gata, jo el seu Gos."

"Nadie se quedará con mi casa, aunque no sea rentable, ya que mí casa son mis palabras."

"Ella porta els pantalons, la falda i el tanga, jo vaig despullat."

"Seré la xica lletja i tu la lesbiana amb mal gust."

"Facilitats"

"Nunca tuve tanta envidia del frío como anoche."

"La meua model més assenyada és la meua gata."

"Hay que ver que viendo no se observa."

"Perdiendo tiempo para avanzar en el futuro sin tener en cuenta que retrocedes en el presente al perder ese tiempo."

"Muero al saber que muriendo no dejaría de vivir."

"No gaudiria mai d'un silenci, si fos aquest, el que em digués t'odie."

"Tal vez te enfurezca de vez en cuando, pero sé que tú quieres que sea yo quien te enfurezca."

"Ja ho se, jo no tinc art, jo sóc l'art, i fins ací el meu ego."

"Sense pressa la vida es fa curta."

"Te enamoraste a primera burla."

"Hoy soñaré que sueñas conmigo."

"......Bo."

"Esta noche se nos acabó el tiempo de ser tristes..."

"Vota per a que no et boten!!"
"Gràcies per deixar-me aprendre de tots vosaltres."

"Suant ho he passat bé, tant al llit com a la pista."

"Intentarem dormir com dormen les preses."

"Sobrios de amor, la cama nos esperaba."

"No te quiero rica, tampoco vehemente, tan solo te quiero viva."
"Et veig demà al matí."

"Bona nit, demà menys."

"On estan els dies d'estiu on suar tan sols era sinònim d'estar passant-ho bé amb altra persona?"

"-Què és el que més t'agrada de la teua vida? i el que menys?

-Que no és tan sols meua."

"Ara tan sols camine."
"¡Hoy más que nunca, púdrete en el infierno Verano!"

"T'odie fastigós masclista!!"

"Còmode en el mar d'incomoditat."

"Mai és mal dia per a trencar un mirall."

"Hoy, mañana y siempre será sublime, y lo sabes."
"Aquesta nit no t'oblides de somriure."

"Sólo follaron mis palabras, pero el orgasmo lo tuve igual."

"Com vaig a tindre-li por, si farà de ma casa una fortalesa."

"Es verdad que los impulsos siempre aportan algo bueno."

"Gràcies per tot, M'encantes."

"Mai perdis la teua essència i aconseguiràs trepitjar tots els llocs del món."

"Quien un día se olvida que lo puede pasar bien, es que ya no tiene ganas de existir."

"Ayer pensé en dejarlo todo y empezar de cero, pero olvidé que cada día era un día nuevo."

"Perdimos el norte y nos olvidamos del sud..."

"Amb amfitrions així, anirem a visitar-te a l'infern si cal."

"Futur, corre que t'agafe!!"

"No sóc bo, però són bons els que em consideren bo."

"Els dies passen però la relació viu i somriu."

"M'encanta quan em tires pel sòl, és allí on t'observe més magnífica."

"Si vols somniar dolç, ves a dormir amb olor a xoxo."

"Porque la vida corre y el tiempo si que se acaba."

"Nunca me sentí tan solo como cuando me dijeron que no hacía falta."

"Poques persones m'importen més que els animals."

"Avui com mai seguirem els passos de l'aigua."

"Disfruta Bonita!"

"Cómo el Jorobado, en toda relación."

" Com si una part de mi desaparegués poc a poc..."

"Divide y vencerás decía alguien anterior a mí. No es verdad que David venció de un solo golpe a Goliat."

"Moltes gràcies per tot. Busca't, troba't i dóna'm el plaer de tornar-te a conèixer."

"Estudiar como método de vida." 

"Exacto" 

"Método ubuntu de vida." 

"El artista quiere tanto su arte que no sé da cuenta que está sólo." 

"Me gusta cuando me ignoras porqué estoy cómo ausente." 

"Olvidé que en las montañas rusas también hay que subir."

"Sóc una paperera emocional." 

"Ja ho vaig dir en el seu dia, quan n'estic feliç és quan més inspiració tinc." 

"Cómo te puede extrañar no poder dormir la víspera de una nueva aventura..." 

"Ayudar a la gente tal vez no mejore su vida, pero la tuya cambia por completo." 
"No me siento orgulloso de tener orgullo de ser modesto." 
"Hice que la pelota rodase pero no me di cuenta de que estaba vacía."
"El número dos com estil de vida."

B.W