Bon viatge

No pensava en un viatje llarg, d'aquells que et veuen caure i caure, no sempre alçante, tampoc compartir les cares matineres de les nits més àspres, ni molt menys compartir el mateix bany. En aquell moment tan sols volia endolcir-te la nit, que els estels fossin més aprop i que com forme va arribar que el sortir no fos agridolç, però, com a tota història sempre hi ha un però, clar, a dia d'avui m'he despertat més vegades al teu costat que tot sol i tots dos hem mullat de llàgrimes l'espatlla de l'altre, per suposat el bany té tants pèls meus com teus. Les nits no han estat totes fugaces, ni molt menys perfectes, però a dia d'avui el camí cada vegada es fa més llarg i encara que no hi haja estels totes les nits, tu, la meua lluna, sempre ets al meu costat.

"Et veig demà al matí."

B.W

Un Bosc de Paraules I - 4t i últim

Ahir el cel era blau,

avui perd color

 i sorolls.

 Els estels ja no hi són

i els somriure dels arbres,

tan sols ens donen tristesa.

Els animals no saluden,

i si així fos,

seria per rebutjar-nos.
Què hem fet mal?
Empresonar la natura,
pensar que era nostra
i que pel nostre profit,
tot és correcte.
 Què farem per ella?
Conviurem,
la cuidarem,
i somriurem
veient-la creixer.

Tu río

Nadie me despertó el día de mi aniversario.

Por eso mismo, nadie y yo

nos fuimos al río a contar las rosas,

no eran rojas,

tampoco quería que así fuese. 

Esa noche sólo la quería a ella, 

aquella que me marcaba el camino, 

con su redonda cara
 y su bonita figura. 

Te extraño Luna mía. 

------------------------------------------------------------------------------------------

Poesía para el I concurso Luz de Luna de Diversidad Literaria 22/07/2015

Un Bosc de Paraules I - 3r / IX concurso de microrrelatos

Cuando la mañana de la noche es presente, la luna despierta la valentía de las presas, los depredadores velan por verlos comer, y los predadores de dos patas duermen o padecen insomnio. Mientras tanto las plantas respiran y las estrellas cubren la Tierra con un manto para que no enferme. Los gatos buscan entre los escombros algo que llevarse a la boca y los perros se enfurecen detrás de las casas al olerlos. Las calles están vivas, no de humos o de caras tristes, más bien de aire, aire libre de agobios o de problemas, donde lo importante es vivir y no buscar una vida mejor. Los fantasmas de la noche vagan por las montañas, demostrando que los verdaderos fantasmas son los que se levantan para comprarse una vida y olvidan que en la naturaleza ya tienen suficiente vida para llorar, sonreír, enamorarse o tan solo convivir.

Hoy sigo siendo un fantasma, tú también, y ellos más, pero poco a poco con nuestro esfuerzo volveremos a vivir y olvidaremos lo que nos costaba sonreír.

Buenos días

Las diez de la mañana, un probador de una tienda, me cae el tanga fuera del probador, pero una voz grave me lo devuelve, le cojo la mano y la pongo debajo de mi vestido, noto como le mojo toda la mano, y el brazo, él entra y me muerde el labio inferior, yo le quito la correa y él me quita el vestido, cuando le quito la camisa, una mujer llama a un tal Juan, él se sorprende, pero sigue…

------------------------------------------------------

Microrrelat per al II Concurs de Microrrelats eròtics "Sensaciones y Sentidos"

Un Bosc de Paraules I - 2n

A la matinada, sense obrir els ulls i amb els raigs enlluernant les parpelles, no volem despertar, volem seguir en aquell somni en el que ningú estima per benefici i ningú odia per venjança. Allà la tortura animal no és cultura ni art, els arbres creixen fins tocar els dits del cel i les muntanyes sempre son peludes i sense espurnes. Les xemeneies tan sols trauen fum quan les cases son gelades i ja ningún animal sofreix per desapareixer. Nosaltres cuidem la terra com si fos un nen petit i d'ella utilitzem tots els beneficis que ens ofereix, inclús de vegades és més important la terra que el nostre propi descedent, ja que sense ella sabem que ningú més quedarà.

Ja és mig dia i els ulls son closos, però és hora de despertar, despertar i veure allí on realment vivim,  on no tot és tan bonic, però això ens dona més ganes de treballar, lluitar per aconseguir-ho.