Temps moderns...

Hi ha tràngols en la vida, aquells en els que poc falta a la nostra testa per declarar-se "desactivada per assumptes personals", són dels que jo parle, no d'aquells en els que estàs contagiat per la grip A o en depressió perquè el teu equip a perdut un partit. En eixos instants en els que no saps ni tan sols si estàs viu o mort, a casa o al carrer, al llit o a un examen. No és que comprenga aquestes conjuntures per les que et transporta l'enteniment o el cos en si, però tal vegada ja haja passat més de dues vegades i puga traure una observació, encara que no molt clara (com veureu), però és una PUTA MERDA. 

Tal vegada no siga comprensible tot açò, ja que a més jo passe per aquests tràngols actualment i delirar seria poc comparat en el que estic fent. Però vull buscar una solució. Tal vegada no la trobe mai, o sí, no ho se.

Degut a que estic aquí escrivint el que se'm passa per baix dels ous, un diumenge per la tarda, podria dir que aquesta és l'última etapa de tot açò descrit en anterioritat, pot ser no. El que si se, és que el antecedent grau, no és ni més ni menys bonic i com ja he dit abans, vull remeiar-ho. 

"Què és el que et passa, literalment?" Ningú em fa la pregunta, però si posem per cas que algú em preguntés, la meva resposta seria, adequada o no, que és aquell moment en el que tens tanta cosa per davant que col·lapses, com el meteorit que va "extingir" els dinosaures, amb tu mateixa i ja res té un sentit concret, tot et passa per baix dels ous, com aquest escrit, i tot comença a sortir mal, si es pot dir que alguna vegada sortia bé.

Bo, tot açò per avui, trobe que dormir em vindria bé, encara que no faça ni falta...

Agur.

Endevina-ho

Trepa montañas,

prolongadas y inacabables cimas.

El cielo no es un problema para ella

y aun menos los edificios.

Puede combatir con semejantes,

y no siempre se utiliza de forma adecuada.

Nadie la ve, pero la escuchamos

incluso cuando hacemos oídos sordos.

Puede romper corazones,

y pocas veces los arregla bien.
Necesita de nuestros movimientos,
para sentirse realizada.
A veces sonríe,
aunque malas noticias también trae.
Muestra nuestros deseos,
y nuestros temores no se los deja.
Sirve para amancebarse,
y no se alimenta de nada.
Es omnipresente,
allá donde humanos haya.
Tal vez, no siempre sirva de mucho
pero sin ella nadie viviría.
Los animales la utilizan, 
 las plantas no tanto.
No la olerás nunca,
aunque puede ayudarte a recodar un aroma.
No siempre lleva el mismo ritmo,
ni tampoco la misma intensidad.
No se puede encerrar.
¿Qué es?

"Nuestra voz, que por culpa de no poder encerrarse,

no retumba en los oídos de nuestros gobernantes."
                                                                                                                              B.W

¿Democracia? ¡Basta ya!

Atracciones de feria, esa es la mejor forma de delimitarlos. ¿Y nosotros tenemos que elegir cual es el mejor vagón para jodernos menos? ¿Y si no quiero entrar en este "parque de atracciones", que se menciona "multicapitalismos"? Solo te digo Vaffanculo.

Nos prometen, a base de anuncio, que nos "sentiremos más libres". Además, nos dicen que el trayecto, será elegido por nosotros mismos, según nuestro vagón más electo. Luego, a base de estafas, nos encierran en un vagón durante unos 4 años, con posibilidad de que este vagón se desplome y cambiar por otro, aunque no mejor y ¿cambiar de atracción? Casi imposible. 

Cada vagón lleva en su interior diferente organización, algunos permiten que se sienten todos por igual o al menos lo intentan, y otros hacen que una mínima parte de los clientes(los que más paguen por la entrada) puedan ver todo el paisaje des de lo más alto de la atracción y los que no tenían ni para la entrada (obligatoria pagarla) se hundan en lo más abismal del vagón y estén tan apretados que no puedan respirar. Aunque esta no son los únicos vagones que puedes elegir, los otros no se fabrican en cadena y hay muy pocos, por lo tanto estos dos son "los más elegidos". 

Luego, si consideramos que todo el mundo debe ir a la "atracción y vagón seleccionados", aunque la mitad de la gente no quiera ni ir a este "parque de atracciones", deducimos que lo que pone en el anuncio de la atracción "Libertad" no es más que una mentira. Y aunque todo el mundo lo sabe aun siguen yendo a este "parque de atracciones".

Todo esto es por culpa de la normativa que siguen estos "multicapitalismos", ya que los "multicapitalismos" controlan todas las "atracciones" e incluso les ordena como deben de ser de "bonitos" estos trayectos sin fin... 

Sonriu-me

Era ja tard, i els estels fugien del perplex abisme. Unes gotes relliscaven pel rostre malferit d'una rabosa, tal vegada cap pressa havia pogut aconseguir aquella nit, tal vegada tantes presses duia ja que el cap no entenia ja ni el que volia. No es tractava d'ell o d'ella, el dilema, sinó que aquella nit una de totes les existències, patia més que mai a la seva vida. Tampoc buscaria consol, ja que allà dalt, on els pardals més valents els costa pujar, cap ànima podia haver un diumenge a les 4 del matí. La seva bellesa no era ni més ni menys que la d'un model a seguir, i els seus ulls es podien confondre amb la mel dels óssos. Prompte un llamp passava per aquell context trist i ombrívol, i si més decadent no podia ser, començà a plovisquejar. Gota a gota, aquell cos cansat de sanglotar, començava a mullar-se començant pels cabells i acabant per la roba interior. Ja res podria tornar-li aquell somriure tan bonic que deuria tindre, però uns instants després de tan sols escoltar el tritlleig de les gotes caure al ferm sostre d'aquell gratacels, s'alçà i emprengué marxa cap a la vora d'aquests 250 metres d'altura. Ja tan sols el cel seria responsable dels seus actes i pot ser ja ningú tornaria a veure feliç a aquesta cara bonica. Pensament de suïcidi en ment, peus a mil·límetres del òbit, quan de sobte un soroll s'escolta a tots els racons, un aire de Ray Charles passa per la nuca d'aquesta, persona, i es posa a cantar i a ballar, cridant amb la veu esquinçada de tant llagrimejar, però alguna cosa en aquesta és diferent, un somriure plena aquesta vegada el seu rostre, i aquesta vegada ningú li'l l'arrabassarà...

"Dona igual qui sigues,

la música sempre et transportarà a un món millor,

deixa la música fluir per les teues dents."

                                                                                                 B.W

Bona nit a la matinada i massa ulleres a la festa.

"Carpe Diem, diré una hi altra vegada."

Hi ha vegades que el cos no t'al·lega cap altre sentiment que el d'anar a fantasiejar a un altre lloc més reconfortant i més paral·lel al terra. Allà on un viu, tal vegada, més hores del que voldria. Però aquest torn no és la sensibleria, del meu tot, la que domina els meus moviments. És el meu enteniment que, fixant-se amb un tòpic literari, vol controlar el meu cos per dur-lo a fer una contingència en tota regla. Eminentment, en el albor d'aquesta peripècia, hi ha un limitat grau de vacil·lació, però aquest és vençut tornant a cavil·lar sobre aquest tòpic passat. No per tant vol dir que ja no tornarà a manifestar-se, aquest tanteig entre l'enteniment i els sentiments, al llarg de tot el crepuscle.

Aleshores, en aquest precís instant, els meus gambals busquen desassossegats com poder substituir aquest sentiment de lassitud per un altre, fraudulent, però antitètic a aquest. I no hi ha altra entitat més afable per estafar els sentiments somàtics que la noia Drug, aquella que et canta cançons dolces per a arrastrar-te fins a ella, després et despulla provocant ereccions extremes, i al final t'obliga a tornar a freqüentar-la fins libar-te fins i tot l'ànima.

 

Per tant juxtaposant tots aquests esdeveniments, el colofó obtingut serà una faç degradada, amb ulleres fins el melic, però amb un somriure d'orella a orella, i volent tornar a freqüentar els servicis de l'amiga Drug...

Fins que un dia, l'enteniment no tinga que tornar a lluitar contra el sentiment de esgotament, sinó contra la xacra produïda per TU. 

Perfecta donzella Drug!  

Brindo alla tua salute

Al despertar, i notar que la veu s'ha oblidat completament de tu, que les cames descansen, com si haguessin arrastrat sacs de 50 quilograms, i que a la gola tens un regust aspre d'aquella malta, que feia ja més de 10 llunes plenes que no la degustaves de tal manera, es en aquest moment quan  la ment dibuixa un esbós, si es pot dir així, de tot el que feres abans de l'últim ocàs. I el millor d'aquest, és que no hi ha moment que no aparegui el teu somriure o el de tots els altres individus que t'acompanyaven a brindis de gerra de cervesa.

"Brindarem amb cervesa, per la cervesa."

                                                                  B.W

Gato negro

No, no soy el más dichoso de todos. Tal vez, como me dijeron, tengo la ventura que me merezco. Pero, ¿puede alguien obtener un poco de migaja sin un trueque equitativo de por medio? Claro que sí, hay muchos gobernadores en todo el planeta tierra. Aunque estos no sean la mayoría, son al menos los que mueven nuestro astro, y los otros que les den por el culo.(...) 

No puedo yo gimotear por como se desenvuelve mi crónica. Debido a esto, tal vez debería observar mi contexto de una manera más sensata y repartir mi dicha con aquellos que paliaron mis defectos y me acrecentaron como semejante, hasta llegar al punto de expiración. (...)

Dame un poco de tiempo y postergaré mi ambición para poder estirar tu contento, hasta el edén, si eso fuese contingente. Y no serás tú el único en recibirlo, ya que mucha gente brindó un lapso de su aliento en agravar mi dicha. Tú mismo puedes ser el próximo, si alguna vez quisieras compartir tus palabras conmigo (...)

"El que no sabe gozar 

de la ventura cuando le viene,

no debe quejarse si se pasa."

                                                  Miguel de Cervantes Saveedra

Indibidualismoa (E)

Invariablement, el meu enteniment no deixa cap peça per cargolar. Per tant, aquesta premissa no deuria ser una excepció. Si unirem aquesta amb la meua conclusió, trobaríem tan sols una contradicció, per tant he de buscar aquella idea que transforme aquesta proposició en una diferent fins a acoblar-se al colofó, ja sigui eliminant-la o deixant-la apartada de tot dictamen.

Aquest suposat, no seria ni més ni menys que aquell que de manera involuntària i descontrolada, em dissocia dels altres, ja siguin: amics, familiars, coneguts o enemics, degut a que el meu conscient determina que tot sol també puc arribar fins a la deducció adequada. Tal vegada aquesta sendera no sigui del tot errònia, però no és la totalment encertada per a arribar fins la meua conclusió. Així que, canviar aquest mètode és vital per poder avançar tranquil·lament. 

Per canviar aquest itinerari, primer hi ha que buscar en el preàmbul del dilema, i aquest no és altra cosa que el desmesurat autarquisme que els meus progenitors m'inculcaren des de petit, que mirant des d'altre punt ha sigut molt favorable per aconseguir ser com sóc, però aquesta abundància d'autonomia, ha fet que gent apreciada per a mi quede fora dels meus plans, cosa que em desagrada de mala manera.

Ara tan sols es rebuscar, per llocs desconeguts, la manera de seguir una connexió adequada per a eliminar aquest dilema o com hem dit abans, arraconar-la. I per a això primer tindrem que començar a discórrer amb els altres i no tan sols amb mi mateixa.

"Serà ardu, però excel·lent el colofó que obtindrem."

                                                                                       B.W

No me cambies de tema. Ostia Puta!

Despierto y miro mi dechado.

busco entre mi penumbra el cielo estrellado,

aquel que me haga mirar la tierra plana,

y la bonancible agua resoplar por mi nuca.

Solo en los charcos me reflejo,

y ya las sombras me rehuyen.

Subo allá donde el silencio es un trazo,

y voy que me tiro por el pozo.

Dale un respiro al corazón,

entiende que no es continuo el absoluto suspiro.

Ábreme las puertas de tus piernas,

allí donde lo invisible es sinónimo de placer.

Empezar por el final,

para no encontrar el principio.

Razonar para destrozar.

aunque sea un principio de la borrachera.

Vamos, que nos vamos,

esto empieza a ser imposible,

y ya nada sale de nuestras reflexiones.

Cierra y rompe.

"No escribo lo que quiero,

tan solo es lo que se manifiesta."

                                              B.W

¿Me la sudas? Dímelo

Duda, pregunta, cuestión, incógnita, dilema, ejercicio, enigma, rompecabezas, asunto, disgusto, preocupación, contrariedad, dificultad, contratiempo, inconveniente, obstáculo, impedimento, traba, nebuloso, ambiguo, cuestionable... Tantas palabras para describir una misma situación, pero también podemos buscar más y encontramos que, satisfacción, remedio, resolución, conclusión, resultado, desenlace, fin, término, reparación, arreglo, recurso, medida, salida, final, acuerdo, compromiso, salvación, alivio, todas ellas y muchas más describen otra situación con la cual desglosaríamos las anteriores dichas [,,,]

"Tanto queremos ver,

que al final no observamos 

nada por miedo a equivocarnos."

                                                                      B.W

Anti-moda

Tal vegada, mirant el present i el passat, podríem dir que jo continc un axioma un poc, descontrolat, diria jo. 

Aquesta màxima, seguida pel meu enteniment a força involuntària degut a la meva inconsciència verificada, no és ni més ni menys que realitzar de manera totalment desordenada i antagònic a tot allò que la gentada, lúcida o miop, realitza seguint uns criteris donats per l'alt comandament del consumisme.

Inclús deixant de costat, de vegades, coses realment entusiasmats, jo he seguit i per ara segueixo aquest arquetip i trobe que d'alguna manera o altra deuria canviar-ho, ja que a la meua mollera, massa contradiccions es fan veure (...)

"Controles el meu cap des de l'exterior,

veu versàtil, però no aconseguiràs canviar

allò que realment pense fins que no me mates."

                                                                                         B.W

Achieving happiness

"Cómprate un cambio de marchas."

No canvies de pensaments diria la multitud. Comportat el millor possible, diria el tot poderós que tot vol tindre-ho dominat. No sigues egoista diria el firmament. No et deixes dominar dirien els més sensats. No competisques dirien els més assossegats... Però quins tenen més raó de tots? I perquè? Tal vegada siga millor ser avariciós per augmentar el nostre patrimoni. Valdria la pena ser altruista per aconseguir allò que li diuen "arribar al paradís". No podria ser submís, si el que vull és fer això que ambicione. Deuria ser perseverant per poder triomfar en el món dels èmuls...

I si el únic que vols és gaudir en tots els períodes d'aquesta vida? Harmonitza't.

Això deuria fer. Però hi ha moltes maneres d'imbricar-se a cada època d'aquesta vida, i algunes d'elles escarneixen a gent que res a fet per merèixer aquest escarment. Doncs mesclat també amb els del voltant.

Algú diria que aquesta seria la solució a aquesta ressenya, però jo no hi estic d'acord. Jo crec que hi ha unes coses a l'enteniment humà, que no deurien canviar, ja siga per ser més feliç o per fer feliç a altres persones. Aquests li anomenarem fonaments. Fonaments que diuen: Una persona ha de respectar i tractar per igual, ja siguin persones de diferent sexe, de diferent lloc, de diferent pensament, de diferent família o amb condicions distintes a les teues.

Aleshores com s'ha de fer, aquesta combinació de pensaments, per poder gaudir durant tota la vida, però sense molestar directament a cap ànima del voltant i complir aquests fonaments? Degustar totes les possibles alternatives...

Veus? Potser siga aquesta la veu principal d'aquest dilema. Tu que penses? així serà la manera en que observem de prop totes les tesis i antítesis del assumpte.

Això sí, mai deus deixar de autocriticar-te, no et deixes portar per la gallardia de temps propicis i escolta la veu del canvi fins que la mort et vinga a buscar...

"No canvies mai, crec que em va dir algú.

Ho sent, la meva vida serà un canvi continu,

en el que un no serà millor que l'altre,

simplement serà un canvi més,

fins trobar l'indicat."

                                                   B.W

Gracias, mi incorruptible Bienhechor

 Nunca pensé que esto acabaría como yo quería.

Ahora me levanto siempre con el pie derecho,

y de echo tu también lo haces.

Mientras por encima de nosotros pasa el tiempo,

a nuestro alrededor la bonanza nos camela.

Ahora el cielo de las mañanas es sosegado

y ya no llueve más sobre nuestras cabezas.

El verano nos abruma, y ya el futuro nos la pela,

queremos vivir cada día como si fuese el trasero.

Y ahora más que nunca queremos probar,

probar nuevos experimentos, con nosotros,

con nuestros cuerpos y con nuestras almas.

Si ya lo dijo la vieja canción de Soul.

Siempre no durará este tiempo bienhechor, 

pero tal vez, gracias a nosotros mismos,

podremos sobrevivir, ya que mi mano es tuya,

y ya nadie comprende estos términos,

en los que uno puede dar todo sin pedir nada a cambio.

Tal vez en el futuro mis palabras sean cognoscibles,

por ahora me conformare con el discernimiento tuyo,

mi gran y maldito Ambrosio.

Punto y continuará

"Tan difícil es la palabra amigo, 

que nadie entiende su representación?"

                                                                          B.W

Interludi de temps passat, que passat ja és...

D'una veu tènue, però tenaç a la volta, la meua ment s'envolta. Ple de mals pensaments i de bons records, ella mai s'assenta, però és aquesta veu subtil i consistent la que seguida de moviments totalment harmònics d'uns aparells transcendentals, ella pot mullar-se de raciocini encertats i molt poc pusil·lànimes, en el que jo a poc a poc puc deixar enrere somnis passats, i empastifar-me amb sons metafísics. Aportant-me tot aquell assossec, que en aquell món exterior, allà on tots es relacionen i interactuen per tal d'allunyar-se de la realitat, del que jo forme part, ningú pot obtindre, ja que tanta informació satura la ment i simplement no tenim temps per a altres coses, que de totes formes ningú, tan sols un mateix, podria concebre com un pensament raonat i no, com un simple una bogeria.

Escrit tot allò que crec convenient, no pretenc que ningú em comprenga, ja que com hem dit abans aquests pensaments tan sols els puc comprendre jo mateix, i tots aquells que en realitat viuen el meu dia a dia, sí, aquell maleït Ambrosio, clar està. Per això conclòs aquest període de temps en el que estic aquí sol, amb la companyia d'Ambrosio. Puc posar-li punt i final a aquest interludi de temps, del que no estic ni més ni menys orgullós, tan sols ha passat, com passa la meva vida, cabalosa i ràpidament. ohh! minuts enrere, gràcies per acompanyar-me allà on sóc, i gràcies veu tènue i tenaç, se que tu mai desapareixeràs d'aquí. Fins l'altra.

"Somric, com sempre, 

però avui crec que cada vegada

és més petita la meva cara."

                                                   B.W

Eclèctic

A l'espera de l'arena,

al costat de llums de neó,

el cel ras com un peix,

i la vista perduda en l'abisme.

Somrient les pedres,

 de l'olor a menta, 

i blanques les ones,

d'escampar a deshora.

Avui un dia llampant,

ple de colors vius,

i amb un sol sol·lícit

 tinc ganes d'esternudar.

Fred, fred i calor,

no entenc el sòl

que avui em sustenta,

i demà em crema.

Relatant, eixa feina

d'endinsar-se en el món de les paraules,

i coordinar-les per mostrar alguna cosa en concret.

Jo avui ho he intentat, 

i açò ha sortit d'ell.

Que quin és el sentiment que expresse?

Felicitat, eixe és, una felicitat estranya,

ja que sense res, segueixo tenint-ho tot.

Avui més que mai, somric al cel.

És el meu dia!

"Quiero mostrarle al mundo mi arte, 

pero primero dime cual es mi arte." 

                                                                     B.W

B.W

Bona nit, malparit. Cel d'estiu, ple de primavera. Marques roges, de lluminosos raigs. Somriure eufòric, al tornar a veure-ho. Abraços imminents, amb mirades analitzadores. Comentaris alegres, amb matisos tristos. Copes al aire, plenes de sedant. Rialles mentideres, amb hipòcrites de més. Salutacions perdudes, amb mans desorientades. Fins l'altra, o fins mai...

"Aquesta nit és meua,

vols un tros?"

La son, son és. I el llit, còmode també és:

-Vostè en vol un? 

-De pastisset?

-No, home no, de llit.

-Si no és amb tu, no.

-Jo vinc inclòs, però tan sols serveixo de peluix. Acceptes?

-Total, ets el millor que puc trobar a aquestes hores...

"Tan sols passava per aquí,

on és la festa?"

Noche triste de montaña,

Abrazado a la penumbra, 

 sabiendo lo que me esperaba,

apenada noche de espesura.

Alguien me besa las ganas,

donde ya nada despierta,

en busca de bonanza

encontrando tan solo sufrimiento.

Hoy ya se apaga, y mi mente despega,

dale un grito,que se estrella,

pero no lo mates,  mantenle alerta.

Cierro los ojos, ya nada llega,

abro la boca, ya nada entra,

hago oídos sordos, ya poco escucho,

paso de todo, ya nadie me tienta.

"Jo monte la festa,

i avui, segurament,

no s'acaba."

 

P.D: "Dormir, tal vegada, un bé necessari."

                                                                             B.W

Daydream

Hoy noche de murciélagos, noche lujuriosa, donde todos, absolutamente todos, salen a chupar sangre, a ganar vida, a coger la vida de otros. Yo sigo en mi cama, igual de frío que hace unos instantes, que unas horas, que unos días, que una vida. No puedo dormir, ya que los malos pensamientos me inundan, salgo a la calle, y la bacanal me atrapa, rezo a mi dios, nada más que mi mente, claro. Bostezo, hoy no es mi noche, pero hoy quiero cambiar, abrir los ojos cuando mis dientes no pueden estar más de 1 minuto juntos, vuelvo a casa, pero tan solo a por el tabaco, o precioso tabaco, que noches más buenas me has estado quitando la vida para poder vivir mejor esos minutos que representan mi vida. Pasando la bacanal se ve un parque, lleno de arboles sin hojas, ya que el otoño viene y ellos pierden todo su esplendor, sentado mirando el cielo, sin ver una estrella, pues estas luces de neón me impiden ver algo fuera de este planeta, planeta infestado de ratas, demasiadas ratas. Y otra vez me pregunto para que he salido hoy, y lo recuerdo, en mi casa tan solo quedan ya recuerdos y mi vida está fuera de ellos, por eso he salido. 

¿Puedes darme otra razón para salir de casa?

"Una persona puede sentirse sola

, aún cuando mucha gente la quiera."

                                                           Ana Frank

Ben endins...

La caixa va mar endins, solcant totes eixes ones que en conjunt són més d'un milió, sense cap illa, d'eixes verdes on ningú viu i tan sols queden restes d'una festa d'uns nàufrags, a prop i tampoc cap vaixell de pirates malparats, per haver encallat en un país amb guerra. Ara la caixa sola va mar endins, allà on ningú pot agafar-la i els submarinistes no s'atreveixen a bussejar, allà on les bèsties del mar profund regnen i nosaltres tan sols sabem d'ella gràcies a aquesta tecnologia, que cada vegada va deixant fora més papers per transformar-los en bits.

Una caixa plena de records del meu futur, que a poc a poc i viatjant arreu del món vaig recollint i emmagatzemant, esperant que algun dia siguen tan valuoses per a la meva sang com ho són per a mi.... Qui diu que els trobaré tots eixos escrits? Qui diu que sols estaré jo a tots eixos escrits? Qui diu que vol entrar a tots eixos escrits? Una cosa és segura, tan sols la vella amiga, la mort, em dirà quan parar de buscar, llegir i emmagatzemar...

Festivaleando!

 

"Et despertes a les 8 i mitja del matí, obris primer un ull, i notes un malestar angoixant, el únic que pots divisar amb eixe ull despert és una tela de color verdós, verdós-terrós, aleshores és quan obris l'altre ull i veus més tros de l'espectacle, on la terra cobreix la majoria de la immensitat, i l'altra part són pertinències d'algú conegut, no saps si d'un somni i qui sap si d'un amic que seu al teu costat. Després de l'observació, un poc borrosa del teu al voltant, al cap tan sols te se passa una pregunta "On estic?", però no tens prou neurones per a respondre-la i decideixes seguir dormint, aleshores mentre et cap gires cap avall per seguir amb eixe somni d'una festa al·lucinant, veus allí al teu costat, en realitat no saps distingir si és o no és un amic teu, ja que com tu mateixa ell està tot suat i rebentat, però és en eixe moment quan el ve a la ment tots els records.... No era un somni tot allò, deduïes, i instants després seguies dormint, al mateix sac que fa uns minuts, a la mateixa tenda de fa unes hores, i al mateix càmping de fa uns dies, tan sols un somriure podia haver-hi escrit a la teva cara... "

"Deixa'm seguir amb la meua festa

i jo et deixaré de molestar

per a la resta dels dies."

                                                Un que vol més festa...

Ambrosio

I no la perdes...

Al vespre som, tan sols, tu i jo, pensant amb el mateix, rient-nos de tot allò que se'ns passa pel cap, somrient, per recordar temps passats on érem junts, on observàvem als altres creient-nos superiors per tindre'ns l'un a l'altre. També som nosaltres, tan sols, els que passem junts totes aquelles penes, que sí, ens fan forts l'un i a l'altre després d'havers-les superades tot junts, i trobe que sense tu, res hagués sigut possible, tu i jo tan sols...

Desperte i ets al meu costat, vaig al servei i vens amb mi, un poc incòmode la veritat, ja que no et desenganxes de mi ni per un instant, a més pareix que llegeixes el meu pensament, però saps que et dic, si no fos així com podria demanar-te després ajuda quan més la necessite (?), per això, d'una manera o altra m'estàs ajudant i ho respecte...

"Avui és un dia llarg i els núvols tapen el sol fent que aquí on jo visc, el sòl sigui gris i els colors, tants colors que hi ha aquesta la nostra societat, siguen tots apagats. Degut a l'avís de tempesta la piscina municipal d'aquí del meu poble és xapada, i tan sols queda sortir amb els amics, a gaudir de tot el que es puga fer a aquest dia, però ningú vol sortir ja que els fa por mullar-se i prefereixen quedar-se cara l'ordinador, ja sigui jugant, conversant o xafardejant... Jo avui no tinc ganes de fer tot això, tinc ganes de córrer per la muntanya, veure el cel, i reptar a eixe Déu que diuen que hi ha en el cel, per a veure qui aconsegueix guanyar avui. Veig que ell accepta el meu repte fent ploure excessivament, i duent la tempesta a governar a tota eixa espantada societat a través dels seus sorolls fots i contundents, en eixe mateix moment d'alt del cim de la muntanya, des d'on es pot veure cada racó del meu poble, jo sóc feliç, tal vegada Déu m'haja guanyat altre cop, ja que d'un bon refredat no em salva ningú, però he sentit per primera vegada la llibertat per les meves venes, i tot açò és gràcies a tu Ambrosio, tu que sempre em fas elegir el que realment vull i fas córrer la por de la meua ment."

"Posa la teua voluntat 

el més a prop possible 

i utilitza-la quan el calga."

                                               Un que mai perdrà la voluntat

Rebombori

Sueño mis sueños, el sueño perdido y los sueños en el aire, levanto la mano y toco las estrellas, bostezo de sueño, pero no encuentro mi sueño, encuentro la almohada y suena el despertador, me doy cabezazos contra la pared y se aparece mi sueño, pero el sueño me inunda y caigo redondo en el centro de mi mundo...

Al día siguiente despierto "¿Fue todo un sueño de sueños con sueño?"

No entiendo nada, pero lo entiendo todo, le doy vueltas a todo y lo encuentro todo, luego respiro, lo olvido y vuelta a empezar...

"Luna porque te ríes de mi??
Siento que algo despertó en mi
No se si es bueno o malo
Solo se que me gusta y lo detesto..."

                                                              Jordan Cortés

Apunts!

Bon dia, bon. Enyorança de temps passats, presents descontrolats i futurs perduts. Anem a deixar-ho tot a prop del foc, i començar a obrir els ulls, observar, contar i molestar. Veuràs un món creat milions d'anys i unes bèsties destruint-lo en menys de 2 segons, i eixos dos segons seran tota la teua vida, de la que no podràs escapar amb un suïcidi ni la que podràs millorar amb treball del dur, tan sols serà una vida més, la teua vida.

Aleshores dedica-la a fer el que vulgues en cada moment, sense pensar en repercussions ni històries, simplement el que desitges fer en eixe mateix moment. Tingues els braços ben oberts per rebre qui vulga la teua amistat i el cor seré per poder entendre el que en realitat vols. No et deixes influenciar i busca la teua pròpia felicitat, per molt complicada que siga.

"Hay más felicidad en dar que en recibir. "

Empieza a abrir los ojos, ya ha pasado la tormenta

¿Alguna vez te has sentido como una bolsa de plástico, a la deriva por el viento?
Queriendo empezar de nuevo?
¿Alguna vez te has sentido así, sentido tan delgado como el papel?
Como un castillo de naipes, un golpe de excavar.

¿Sientes que estas enterrado?
6 pies bajo gritos, pero nadie parece oír una cosa
¿Sabe usted que todavía hay una oportunidad para usted?
Porque hay una chispa en ti

Sólo tienes que encender la luz, y deja que brille
Sólo como los de la noche en 04 de julio

Porque querido, tú eres un fuego artificial
Vamos, demuéstrales lo que vales
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
A medida que cruzan el cielo-o-o

Cariño, eres un fuego artificial
Vamos, los colores de su estallido
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
Vas a dejar el 'em

Usted no tiene que sentir, como un desperdicio de espacio
Eres el original, no puede ser reemplazado
Si supieras, lo que te depara el futuro
Después de un huracán, viene un arco iris

Tal vez su razón por la cual todas las puertas están cerradas
Así que podría abrir una que le lleva a la habitación perfecta
Como un rayo, su corazón se fundirá
Y cuando llega el momento sabes?

Sólo tienes que encender la luz, y deja que brille
Sólo como los de la noche el 04 de julio

Porque querido, tú eres un fuego artificial
Vamos, demuéstrales lo que vales
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
A medida que cruzan el cielo-o-o

Cariño, eres un fuego artificial
Vamos, los colores de su estallido
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
Vas a dejar el 'em

Bum, bum, bum
Incluso más brillante que la luna, luna, luna
Siempre ha estado dentro de usted, usted, usted
Y ahora es el momento de dejarlo

Porque querido, tú eres un fuego artificial
Vamos, demuéstrales lo que vales
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
A medida que cruzan el cielo-o-o

Cariño, eres un fuego artificial
Vamos, los colores de su estallido
Haz 'em ir "oh, oh, oh"
Vas a dejar el 'em

Bum, bum, bum
Incluso más brillante que la luna, luna, luna
Bum, bum, bum
Incluso más brillante que la luna, luna, luna.

Larga vida a la espontaneidad

Una vez mi abuelo me dijo: "Sigue el camino de las estrellas y siempre encontrarás la luna, rápido o lento, que más da, la cuestión es que la encontrarás. Las lunas tan solo mueren cuando se pierde la esperanza..."  Estas fueron sus últimas palabras que oyeron mis ya taponados oídos... 

[...]Un día de verano, note que la tierra me tragaba, me sudaban las manos y estaba muy torpe, no podía dejar de pensar y pensar, no me importaba ya nada, sabia que todo se desvanecía, hacía oídos sordos a todo y me daba igual que el mundo estallara en ese preciso instante...

La tarde se me echa encima, tengo muchos exámenes y necesito sacar muy buena nota para poder entrar a lo que "realmente quiero estudiar". (mentira, aun no lo se, pero es lo más fácil para mis capacidades) Pero hoy, hoy no tengo la cabeza centrada, veo una mosca y me paro a pensar si esa mosca tendrá hijos, un rayo de luz me da en el ojo y pienso si habrá vida fuera de este planeta. Demasiadas tonterías para tan poco tiempo, pero simplemente es que necesito tener la mente ocupada para no pensar en mi futuro...

Van cayendo las gotas de la lluvia por mi ventana y ahí estoy yo, observando como se baten en duelo para ver quien llega antes a la madera y la hinchan. Tal vez no es la mejor idea de todas estar un sábado por la noche viendo el patio de tu casa des de una ventana, pero hoy no llueve en el pueblo y quería que lloviese... aunque sea para ver quien gana.

Despierta, y vuelve a despertar, el silencio de la oscuridad es aterrador, no ves nada, no sabes lo que pasa a tu alrededor, tal vez dos mosquitos estén formando sus hijos por primera vez, y tu estas solo en una cama ,demasiado grande para ti, observando la oscuridad, esperando que pase algo para así poder dejar ya de una vez esta batalla de pensamientos, donde al final solo queda un charco de sangre y unos ojos cansados sin ganas de afrontar el día, siendo siempre demasiado largo [...]

Pero todo eso ya es historia, ya que como mi abuelo me dijo, seguiré el camino de las estrellas y  dejaré que esa luna rubia cenizo llegue cuando menos me lo espere.

"Siempre nos quedará Barcelona."

Bon vent de ponent...

Despertar un dia a les 12 del matí, mirar per la finestra i notar eixe aroma d'estiu i veure com els rajos de sol arriben fins el teu llit dient que avui fa dia per a poder viure. T'alces del llit i ensopegues amb l'ordinador, recordes que a la nit vas tindre que deixar-lo al sòl per que ja era molt tard i estaves massa cansat per alçar-te, et poses les xancletes i mentre pixes encara amb els ulls mig tancats, pots veure't a l'espill i observes que tens un somriure a la cara[...]

Surts al carrer i mentre tot el pega voltes, penses i tornes a pensar.... Tot m'està anant bé, que he fet jo per merèixer tot açò? De veritat tinc tot açò jo? Puc tancar els ulls mentre al meu cap tan sols ressona una veu tènue i massa dolça que em diu.. "Only love is all maroon". I sí, trobe que m'excedeix, al pensar que tot em va bé, però es que tan sols puc pensar en que no he perdut el meu TOT, en que el meu tot segueix aquí al meu costat....

I ara tan sols queda tornar-te a veure....Tornar a notar la teua suau pell...Tornar a escoltar-te dir eixes paraules que tant m'agraden, a cau d'orella....I és que et necessite més que a res en aquest món...

"Me voy a viajar por mundos pasados,

ya que se que son unos de los mejores 

momentos de mi vida."

                                              C'n'A

Per últim...

Para una noche triste tan solo necesito escuchar la más linda voz retumbar esas palabras tan bonitas dedicadas a mi, con las que puedo seguir soñando y dejar de lado los malos ratos y los malos momentos, por eso y todos los momentos pasados tan solo me queda decirte que JE T'AIME MON AMOUR!

"Búscame que siempre me encontrarás."

                                                             Para ti mi amor

Pasen y vean hoy muere mi Roedor

La luz se apaga, ya nada tiene color.

Una desazón me corroe por mi interior,

mientras todo da vueltas a mi alrededor.

Luego soy yo el que se siente roedor.

Cúbreme con tu manta, hoy es sábado.

Empiezo a pensar que algo me queda por pensar.

Dame de comer, aun no he comido nada.

Razoné lo hecho, pero hecho quedaba.

Viernes noche, el amanecer más bonito.

¿Que hoy no tienes droga para mí?

Dormir no puedo si a ella no siento, 

la noche es larga y yo la quiero. 

No me quedo de pie, a ver si me hundes,

prefiero la cama y que me golpeé mi lluvia.

Cada vez menos sueños, más pensamientos,

buscame en otro lado, yo ya no me sustento.

Empieza la función,¿No querías una ración?

Hoy es de acción, y alguien ríe un montón,

debe ser el actor, que le bañaron con una flor.

Tan solo queda el final, menuda tensión.

Fue una inmolación. Ya no ríe tanto el señor...

"La vida son las vacaciones de la muerte

,aprovéchalas, sólo hay unas."

Sin duda mi mejor trago...

Cada noche me detengo, me pongo ligero,

y me meto entre sábanas y sueños.

Busco lo que todo hombre detesta,

sabiendo que son utópicos, mis pensamientos.

Parado frente mosquitos y arañas,

dando vueltas a mi habitación entera, 

que es donde residen mis entrañas

llenas de osadía y descaro.

Llevame contigo donde quiera que vayas,

no se van a comer mi obstinación

mientras me dejes buscar entre cervezas y tapas.

Sigo mi camino inédito con tacto,

buscándote entre callejones y peldaños,

no me empujes al abismo, allí no he perdido nada,

tan sólo dame 5 euros o conviértelos en agua.

Pierdo el norte buscando el sur, 

pero cato mi norte mostrándote el antártico.

ven y aclarame todo cuanto sepas que estoy sobrio,

y dime que es una fantasía lo que quiero.

Dejame con todo, pero dime que no soy nada,

esto es mi sueño y ya me espero cero,

voy a disfrutar del cielo,

ya que tu sigues a mi lado

mientras me digas que aun llego.

"Valorar lo que se tiene, 

es tener realmente la felicidad."

                                            Lukar

Toca'm l'espatlla que em fa mal per la teua absència

Unes flors per a una flor

Revolució de sentiments agafats de la mà de la felicitat, on el cel i l'infern es separen i on els estels més bonics del món surten de festa...


Que ja feia temps que no...
-Tocava la teva pell, amb les meues mans tremoloses,
-Escoltava el teu somriure descontrolat,
-Sentia els teus llavis pegats als meus,
-Notava el teu cos nu junt al meu després de fer l'amor,
-Dormia abraçat a un somni,
-Notava l'aigua gelada recorrent els nostres cossos fosos, 
-T'agafava de la mà fortament, notant que mai vaig a perdre't,
-Veia una preciositat tan de temps al meu costat,
-T'acaronava els cabells,
-Sentia les meues mans per la teua espatlla,
-Escoltava un "Bon dia" dels teus llavis,
-I t'escoltava tocar, mentre la teua veu ressona al meu interior,
-Somreia d'aquesta manera,
-Escoltava un T'estimo dels teus llavis,
-Compartíem roba,
-Em despertava a mitja nit, i pensava que era el més feliç del món,
-M'abraçaves per l'espatlla, mentre jo tancava els ulls,
-Veia al mosso del poble,
-Menjava al costat d'una princesa,
-O ballàvem tu agafada del meu coll i jo de la teua cintura,
...I ho trobava a faltar


Revolució de sentiments agafats de la mà de la enyorança, on l'infern és cada vegada més a prop i on els estels més bonics del món cada vegada els veus més lluny...


P.D: Espere que prompte canvien aquests sentiments Amor...