Bona nit, malparit. Cel d'estiu, ple de primavera. Marques roges, de lluminosos raigs. Somriure eufòric, al tornar a veure-ho. Abraços imminents, amb mirades analitzadores. Comentaris alegres, amb matisos tristos. Copes al aire, plenes de sedant. Rialles mentideres, amb hipòcrites de més. Salutacions perdudes, amb mans desorientades. Fins l'altra, o fins mai...
"Aquesta nit és meua,
vols un tros?"
La son, son és. I el llit, còmode també és:
-Vostè en vol un?
-De pastisset?
-No, home no, de llit.
-Si no és amb tu, no.
-Jo vinc inclòs, però tan sols serveixo de peluix. Acceptes?
-Total, ets el millor que puc trobar a aquestes hores...
"Tan sols passava per aquí,
on és la festa?"
Noche triste de montaña,
Abrazado a la penumbra,
sabiendo lo que me esperaba,
apenada noche de espesura.
Alguien me besa las ganas,
donde ya nada despierta,
en busca de bonanza
encontrando tan solo sufrimiento.
Hoy ya se apaga, y mi mente despega,
dale un grito,que se estrella,
pero no lo mates, mantenle alerta.
Cierro los ojos, ya nada llega,
abro la boca, ya nada entra,
hago oídos sordos, ya poco escucho,
paso de todo, ya nadie me tienta.
"Jo monte la festa,
i avui, segurament,
no s'acaba."
P.D: "Dormir, tal vegada, un bé necessari."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada