No tinc res a dir...
Eixos dies en els que pots quedar-te mirant la pantalla del ordinador, buscant en tots els racons de la testa per poder escriure alguna cosa amb trellat. Comences, borres, comences, ho deixes, ho reprens, ho tornes a esborrar, inclòs si ja ho tenies finiquitat.
El problema crec que és la saturació, encara que ha estat una setmana de "pont" sense classes, sense cap coneixement nou que s'instaure en la teua col·lapsada ment. Però ara després de 3 mesos intensos aprenent d'un món nou i espectacular, toca demostrar que de veritat ha estat profitós. Transformar aquells coneixements que ens han concedit eixos doctors en programes simples però nous a la fi i al cap. On fer un simple pas pot durar-te hores, dies o acabar-ho al segon.
Es fa dur i és molt procrastinable, sobretot quan et rapta un edredó i el fred no para de maltractar-te. Per això toca canviar d'aires. Agafar aire fresc i canviar d'estància. Tornar allà on vaig nàixer i gaudir de la bona companyia, però sobretot agafar amb ganes el treball procrastinat...
