LA HOBBITERA

Apareciste hace cinco años, yo ya tenía los pelos de un famoso cuyo nombre odio, primero nos brindaste tu inmensidad para dejar nuestros recuerdos y nuestros olvidos. Con el tiempo dejaste hueco para celebrar el nuevo año e incluso los días que el pueblo alberga más gente. Poco a poco nos ofreciste tu energía para disfrutar de la cultura, sobretodo de la americana, muy a mi pesar. Nadie te pidió que nos acomodases en las noches más cansadas, pero tú nos lo pusiste delante de nuestras pieles, y lo disfrutamos como niños. Cada día  que pasaba, nos dabas más tiempo para compartirlo con esos putos chinos de la creatividad, y hace menos de un año, nos pediste que te arreglasemos, nosotros no hicimos como algunos con el Going Merry y decidimos seguir nuestro camino contigo. Ahora seguimos riendo a tu lado y encima te llenamos de vida, arañazos y maulidos...

"Acompañanos otros años más."

B.W

Que ens hem foradat?

No tengo la altura adecuada, tampoco sus pelos ideales, y mucho menos su deseado rostro bonito. Mis ojos no dilatan sus pupilas y mis músculos dejan mucho que desear. Mi ignorancia no es nada que elogiar y ella lo sabe. Razonando no la impresiono, tampoco la seduzco. En la cama no soy ningún tigre y actractivamente no soy Brad Pitt. Escribiendo tal vez la sorprenda, pero para nada es como su querida Rowling. Aunque... Al menos.... Ella quiere que sea yo, el que esté a su lado cuando enferme, cuando quiera pasar el dia cara el televisor y le acompañen unas palomitas, sobretodo quiere que sea yo el que la abrace antes de dormirse, e incluso le gustaría  reir conmigo, aunque siempre acabe riendose de mi...

"Tal vez te enfurezca de vez en cuando,

 pero sé que tu quieres que sea yo

 quien te enfurezca." 

B.W.

 

I si no obrira mai més la boca?

No hi ha lletra per al silenci,

tampoc per al soroll ensordidor.

Però de vegades un silenci aporta, 

aporta més que una imatge,

que a la vegada, 

val més que 1000 paraules.

Tan sols els colps d'ullada,

els moviments de les nostres celles,

els llavis plens,

i la llengua enllejidora.

Ni tan sols Iglesias plenaría tant l'ambient

com un silenci.

Es veritat, tal vegada sigui el nostre subjectivisme,

però qui millor que nosaltres mateixa,

per interpretar allò que observem.

No vull més "T'estime",

si a canvi perguera aquests silencis,

No vull cap paisatge bonic,

si a canvi no trobe silencis allí.

No vull cap rialla, 

si a canvi els silencis no enpastifen els meus oïts.

No vull cap paraula,

si el silenci es present.

"Mai gaudiria tant d'un silenci,

si fos aquet,

el que em digués t'odie."

                                              B.W

No et dic que no

Despert, sense lucidesa, però desvetllat.

Feliç, sense somriure, però amb ulls brillants.

Observant, sense excesiu detall, però conscient.

Caminant, sense extenuació, però musculant.

Parlant, sense escoltar, però callant.

Escontant, sense parlar, però respectant.

Estudiant, sense perdre el sur, però avaçant.

Conduint, sense veure els perills, però evitant-los.

Besant, sense excitació, però traspassant sentiments.

Abraçant, sense agobiar, però calentant.

Somrient, sense soroll, però envaït per la felicitat.

Rient, sense llagrimes, però cansant les galtes.

Plorant, sense sentit, però lliberant.

Espiant, sense motiu, però com a iaia.

Estornudant, sense escopir, però trencant timpans.

Estimant, sense demostrar-ho, però sense parar.

Lluitant, sense horari, però escalant.

Jugant, sense millora, però somrient.

Escrivint, sense moments, però sense parar.