Sonriu-me

Era ja tard, i els estels fugien del perplex abisme. Unes gotes relliscaven pel rostre malferit d'una rabosa, tal vegada cap pressa havia pogut aconseguir aquella nit, tal vegada tantes presses duia ja que el cap no entenia ja ni el que volia. No es tractava d'ell o d'ella, el dilema, sinó que aquella nit una de totes les existències, patia més que mai a la seva vida. Tampoc buscaria consol, ja que allà dalt, on els pardals més valents els costa pujar, cap ànima podia haver un diumenge a les 4 del matí. La seva bellesa no era ni més ni menys que la d'un model a seguir, i els seus ulls es podien confondre amb la mel dels óssos. Prompte un llamp passava per aquell context trist i ombrívol, i si més decadent no podia ser, començà a plovisquejar. Gota a gota, aquell cos cansat de sanglotar, començava a mullar-se començant pels cabells i acabant per la roba interior. Ja res podria tornar-li aquell somriure tan bonic que deuria tindre, però uns instants després de tan sols escoltar el tritlleig de les gotes caure al ferm sostre d'aquell gratacels, s'alçà i emprengué marxa cap a la vora d'aquests 250 metres d'altura. Ja tan sols el cel seria responsable dels seus actes i pot ser ja ningú tornaria a veure feliç a aquesta cara bonica. Pensament de suïcidi en ment, peus a mil·límetres del òbit, quan de sobte un soroll s'escolta a tots els racons, un aire de Ray Charles passa per la nuca d'aquesta, persona, i es posa a cantar i a ballar, cridant amb la veu esquinçada de tant llagrimejar, però alguna cosa en aquesta és diferent, un somriure plena aquesta vegada el seu rostre, i aquesta vegada ningú li'l l'arrabassarà...

"Dona igual qui sigues,

la música sempre et transportarà a un món millor,

deixa la música fluir per les teues dents."

                                                                                                 B.W

Bona nit a la matinada i massa ulleres a la festa.

"Carpe Diem, diré una hi altra vegada."

Hi ha vegades que el cos no t'al·lega cap altre sentiment que el d'anar a fantasiejar a un altre lloc més reconfortant i més paral·lel al terra. Allà on un viu, tal vegada, més hores del que voldria. Però aquest torn no és la sensibleria, del meu tot, la que domina els meus moviments. És el meu enteniment que, fixant-se amb un tòpic literari, vol controlar el meu cos per dur-lo a fer una contingència en tota regla. Eminentment, en el albor d'aquesta peripècia, hi ha un limitat grau de vacil·lació, però aquest és vençut tornant a cavil·lar sobre aquest tòpic passat. No per tant vol dir que ja no tornarà a manifestar-se, aquest tanteig entre l'enteniment i els sentiments, al llarg de tot el crepuscle.

Aleshores, en aquest precís instant, els meus gambals busquen desassossegats com poder substituir aquest sentiment de lassitud per un altre, fraudulent, però antitètic a aquest. I no hi ha altra entitat més afable per estafar els sentiments somàtics que la noia Drug, aquella que et canta cançons dolces per a arrastrar-te fins a ella, després et despulla provocant ereccions extremes, i al final t'obliga a tornar a freqüentar-la fins libar-te fins i tot l'ànima.

 

Per tant juxtaposant tots aquests esdeveniments, el colofó obtingut serà una faç degradada, amb ulleres fins el melic, però amb un somriure d'orella a orella, i volent tornar a freqüentar els servicis de l'amiga Drug...

Fins que un dia, l'enteniment no tinga que tornar a lluitar contra el sentiment de esgotament, sinó contra la xacra produïda per TU. 

Perfecta donzella Drug!  

Brindo alla tua salute

Al despertar, i notar que la veu s'ha oblidat completament de tu, que les cames descansen, com si haguessin arrastrat sacs de 50 quilograms, i que a la gola tens un regust aspre d'aquella malta, que feia ja més de 10 llunes plenes que no la degustaves de tal manera, es en aquest moment quan  la ment dibuixa un esbós, si es pot dir així, de tot el que feres abans de l'últim ocàs. I el millor d'aquest, és que no hi ha moment que no aparegui el teu somriure o el de tots els altres individus que t'acompanyaven a brindis de gerra de cervesa.

"Brindarem amb cervesa, per la cervesa."

                                                                  B.W

Gato negro

No, no soy el más dichoso de todos. Tal vez, como me dijeron, tengo la ventura que me merezco. Pero, ¿puede alguien obtener un poco de migaja sin un trueque equitativo de por medio? Claro que sí, hay muchos gobernadores en todo el planeta tierra. Aunque estos no sean la mayoría, son al menos los que mueven nuestro astro, y los otros que les den por el culo.(...) 

No puedo yo gimotear por como se desenvuelve mi crónica. Debido a esto, tal vez debería observar mi contexto de una manera más sensata y repartir mi dicha con aquellos que paliaron mis defectos y me acrecentaron como semejante, hasta llegar al punto de expiración. (...)

Dame un poco de tiempo y postergaré mi ambición para poder estirar tu contento, hasta el edén, si eso fuese contingente. Y no serás tú el único en recibirlo, ya que mucha gente brindó un lapso de su aliento en agravar mi dicha. Tú mismo puedes ser el próximo, si alguna vez quisieras compartir tus palabras conmigo (...)

"El que no sabe gozar 

de la ventura cuando le viene,

no debe quejarse si se pasa."

                                                  Miguel de Cervantes Saveedra

Indibidualismoa (E)

Invariablement, el meu enteniment no deixa cap peça per cargolar. Per tant, aquesta premissa no deuria ser una excepció. Si unirem aquesta amb la meua conclusió, trobaríem tan sols una contradicció, per tant he de buscar aquella idea que transforme aquesta proposició en una diferent fins a acoblar-se al colofó, ja sigui eliminant-la o deixant-la apartada de tot dictamen.

Aquest suposat, no seria ni més ni menys que aquell que de manera involuntària i descontrolada, em dissocia dels altres, ja siguin: amics, familiars, coneguts o enemics, degut a que el meu conscient determina que tot sol també puc arribar fins a la deducció adequada. Tal vegada aquesta sendera no sigui del tot errònia, però no és la totalment encertada per a arribar fins la meua conclusió. Així que, canviar aquest mètode és vital per poder avançar tranquil·lament. 

Per canviar aquest itinerari, primer hi ha que buscar en el preàmbul del dilema, i aquest no és altra cosa que el desmesurat autarquisme que els meus progenitors m'inculcaren des de petit, que mirant des d'altre punt ha sigut molt favorable per aconseguir ser com sóc, però aquesta abundància d'autonomia, ha fet que gent apreciada per a mi quede fora dels meus plans, cosa que em desagrada de mala manera.

Ara tan sols es rebuscar, per llocs desconeguts, la manera de seguir una connexió adequada per a eliminar aquest dilema o com hem dit abans, arraconar-la. I per a això primer tindrem que començar a discórrer amb els altres i no tan sols amb mi mateixa.

"Serà ardu, però excel·lent el colofó que obtindrem."

                                                                                       B.W

No me cambies de tema. Ostia Puta!

Despierto y miro mi dechado.

busco entre mi penumbra el cielo estrellado,

aquel que me haga mirar la tierra plana,

y la bonancible agua resoplar por mi nuca.

Solo en los charcos me reflejo,

y ya las sombras me rehuyen.

Subo allá donde el silencio es un trazo,

y voy que me tiro por el pozo.

Dale un respiro al corazón,

entiende que no es continuo el absoluto suspiro.

Ábreme las puertas de tus piernas,

allí donde lo invisible es sinónimo de placer.

Empezar por el final,

para no encontrar el principio.

Razonar para destrozar.

aunque sea un principio de la borrachera.

Vamos, que nos vamos,

esto empieza a ser imposible,

y ya nada sale de nuestras reflexiones.

Cierra y rompe.

"No escribo lo que quiero,

tan solo es lo que se manifiesta."

                                              B.W