Neu per tot arreu

Hui vos contaré un viatget que férem a les grans muntanyes de Espot Ski, prop d'Andorra. Fou allà el 2010 per Febrer, ací la comarca La Safor no feia gaire fred, com sempre, però allí d'alt, com era d'esperar, ens moríem de fred.

Aquest viatge ja era la segona vegada que anàvem, i tots sabeu per què vam repetir. El primer dia fou el millor, ja que arribàvem allí, ens portaven a per tot el equipatge per poder esquiar, veiem aquelles muntanyes blanques com els núvols d'estiu, que li donaven un toc perfecte al dia. Més tard després de pujar amb el telecadira fins allí d'alt i escoltar la xarrada dels professors i esperar al monitor, ens tiraven per aquella pista verda, la més fàcil de totes, i se'ns quedava curta, però la gaudíem com a nens petits.

Una cosa que odiàvem d'aquest viatge era el menjar, que deixava molt que desitjar, però després d'una jornada d'esquí dura, s'ho menjàvem tot com si no haguéssim menjat en una setmana. Per contra, el millor d'aquest viatge, apart d'esquiar, era la festa que es muntàvem en les habitacions, que fins i tot ens portàvem un joc que nosaltres el vam batejar com a la "oca borratxa", no fa falta que done molts detalls per a que s'entenga de que tractava.

Recorde que totes les nits, un grupet de nosaltres  se disfressava amb el primer que trobava per l'habitació, ja siga papereres, calces, edredons, coixins, de tot.

Després d'esquiar vos puc contar com era cadascuna de les pistes, però vos parlaré de les millors, les roges i les negres. Recorde que una que fèiem sempre era una  roja que baixava fins al hotel i que hi havia trossos on hi havia bots, m'encantava. Ara el millor que ens va passar en una pista d'esquí, va ser quan pujàvem per primera vegada a una negra amb un tele-arrastre, que el nostre amic Tomas, anava d'avant de nosaltres i se va caure del tele-arrastre però se va quedar enganxat amb l'esquí al tele-arrastre i va estar uns 150 metres arrastrant-se pel camí, nosaltres no podíem parar de riure i a més a mitat camí es va desenganxar i va tindre que pujar una negra a peu, tot un show.

Altra cosa que em va agradar molt va ser quan vam anar a un poble del costat i el poble estava tot nevat, m'encantava veure el carrer blanc i els sostres de les cases blanques, pareixia tot tan celestial.

I res aquest va ser el nostre viatget, que esperem repetir-lo prompte.

Eoooo

Hielo,

yo soy buen florero.

Fuego,

yo no me mantengo entero.

Miedo,

yo no me rebelo.

Sueño,

yo no tengo esmero.

Risueño,

yo voy y me meo.

Dueño,

yo controlo tu anhelo

Cielo,

yo te miro y pienso.

Senos,

yo os miro y sueño.

Vaquero,

yo me quito el sombrero.

Madero,

yo me meto con tu acento.

Veneno,

yo te bebo y me muero.

Ego,

Yo me quiero.

Dedo,

yo tengo tu dinero.

Puedo,

yo no tengo miedo.

Eco,

yo no te comprendo.

Banquero,

yo quemo tu dinero.

Cero,

yo seré tu opuesto.

Marinero,

yo voy a ver el cielo.

Estupendo,

yo nunca pierdo.

Mujeriego,

yo voy primero.

Tabernero,

yo me compraré un cervecero.

Acero,

yo te doblo entero.

Viejo,

yo aguantaré tu tiempo.