Feia 6 anys que no anava de festival i la veritat és que els trobava a faltar. No cregueu tampoc que no he patit. La realitat és que tinc una relació d'amor-odi cap a ells. Per una part escoltar música, o poesia, en directe i amb tanta gent motivada per gaudir, és una de les millors sensacions de l'univers. Música que plena els teus plans per dos, tres, quatre dies, qui podria demanar més?
Però és clar que tot aquest món sempre et porta a un entorn complex de controlar, les drogues, tant legals com il·legals o alegals, ronden per enlloc, i si vas al càmping encara més. No dic que les drogues siguen roïns per se, en realitat roïns som els humans, que fem un mal ús d'elles. La bona qüestió és que et pots trobar amb gent superbona que fa que la teua estada siga el més agradable possible parlant de la seua vida i cosetes d'allà on és, però també gent violenta, dones assetjades i discussions ximples, així com problemes del primer món.
En menys de dos mesos he anat a quatre festivals distints, un d'inidie-rock, altre de rock-rap, altre de música alternativa i de cambra, i finalment un festival indie. La veritat no me'n penedisc de res, he gaudit de grups que no coneixia, he escoltat grups ja massa escoltats i d'altres que han canviat la meua percepció sobre ells. He conegut gent bonica d'Aragó, Andalusia, Catalunya, Astúries... També he discutit amb part d'ells. També he sofrit de tot, cinc dutxes al dia per la calor, atacs de calor, suades i fred a 35ºC, constipats i febres inesperades, discussions ximples, ruptures inesperades, xarrades fins a les cinc del matí, angoixa, brutícia infinita, gana d'enviar tot a fer la mà, insomni, son, cansament... Però també rialles, somriures, mirades còmplices, felicitat, cansament del bo per ballar massa, abraçades infinites... entre d'altres.
Clarament, ja estic major per viure de festival, el cos m'ho ha dit vàries vegades aquests mesos, almenys de càmping festivaler. La cosa és que també he tret altres conclusions, com:
- Els grupets d'hòmens ens comportem com a troglodites quan estem de festa i sols, sense llei.
- No tornaré a cap festival on no hi haja artistes, dones com a capçaleres del grup.
- Mola molt conèixer gent d'altres llocs, encara fora una nit o unes hores.
Fins ací el Festivaleando III. Qui sap que em depararà en els següents?
