dimarts, 29 d’abril del 2025

Atrapado entre sueños y la realidad verdadera

Tenía perseguidores por todos lados. Después de un blackout, aparezco en casa de mis padres; mi padre estaba presente, junto con otros tres o cuatro individuos. Empieza el diálogo entre ellos y yo. Yo solo podía decirles que me liberaran, pero ellos no comprendían a qué me refería. La escena iba cambiando: del supermercado a la calle y a otros lugares que no recuerdo.

Con el tiempo, les descubro la tapadera: es como si me estuvieran protegiendo, porque estaba descubriendo algo importante y no querían que me hiciera daño (no recuerdo expresamente la conversación). Sí recuerdo que mi padre me dijo que él era "el cocinero" —a él le gusta mucho la cocina— y el resto dijeron su "profesión", no la real, sino la elegida con el tiempo y la vida. Yo no encontraba esa "profesión".

Blackout de nuevo. Aparezco en la calle, y el sueño se convierte en el sueño más lúcido que he tenido en la vida. De verdad podía hacer lo que quisiera y era como "realidad". De hecho, había una escena en la que disparaba como en un videojuego y aparecían delante de mí las parábolas para poder disparar mejor, como en un juego de niños.

También aparecía un ladrón por mi pueblo, y me ponía a perseguirlo. Podía llamar a perros con silbidos, y estos iban apareciendo calle por calle, hasta que llegaba al ladrón, que estaba con mi tía, mi prima y unas amigas de mi prima, que se pusieron a hablar conmigo. Y escena final de si yo tenía un nombre no dado por mis padres, les dije que Cento y torcieron un poco el morro...

Blackout y despertar: súper tranquilo y despejado, antes de que sonara el despertador, y muy clarividente.


La conclusión del sueño era que no tenemos que preocuparnos tanto por la vida real, porque es donde nuestro cuerpo se relaciona y vive su vida. Pero en los sueños hay otro mundo donde puedes hacer de todo, y no importan el dinero ni la fama. Sirve para quitarle peso a todos los problemas diarios, aunque queda claro que tienes que tener una buena vida terrenal para no tener problemas igualmente.

Feliç Sant Cento

 

 


dijous, 24 d’abril del 2025

Sant Jordi, Jordina i Tu

Encara que aquest Sant Jordi i Jordina apareix després d'uns anys amb escassa lectura, no s'ha tallat i ha portat bona cosa per a retomar la sana costum de llegir i llegir


A més a més, des del mateix dia puc dir que fa dos anys que conec a la personeta que ompli els meus dies amb felicitat i amor. No puc ser més feliç de pensar que tots els Sant Jordi i Jordina serà celebrant el nostre aniversari i que un llibre nou teu ompliga la meua biblioteca.

Per molt anys cariño! 

Te quiero mucho! 

Inconmensurablemente! 

🧡

dimarts, 1 d’abril del 2025

dissabte, 29 de març del 2025

Caroline


Ja hi hem estat abans,

vaig veure el teu nom en una targeta en entrar per la porta.

Negaràs el nostre amor una altra vegada?

Bojos, dolents i perillosos, encara ets la mateixa.


Trenca aquest vidre i munta l’escena una altra vegada,

sé que és el que vols per poder escriure una altra vegada.

Jo sempre vole fins que em tombes,

aquest amor només pot durar si jo no estic.


Caroline, pots seguir el teu camí,

però el meu rostre et seguirà i omplirà els teus somnis.

Els estels poden guardar els teus secrets,

jo no vull deure’ls res.

Així que traçaré la línia,

traçaré la línia,

oh, Caroline.


Durant anys hem estat somiant en secret,

però les paraules que escrius han perdut tot el seu sentit.

Vols abocar-me i beure’m del terra,

per poder dir que ets una salvadora, però jo sé que ets una farsa.


Caroline, pots seguir el teu camí,

però el meu rostre et seguirà i omplirà els teus somnis.

Els estels poden guardar els teus secrets,

jo no vull deure’ls res.

Així que traçaré la línia,

traçaré la línia,

oh, Caroline.


Caroline, pots seguir el teu camí,

però el meu rostre et seguirà i omplirà els teus somnis.

Els estels poden guardar els teus secrets,

jo no vull deure’ls res.

Així que traçaré la línia,

traçaré la línia,

traçaré la línia.

Rushmere

No trobes a faltar l’ofec,

la salvatgia en la mirada?

Arribar a casa tard amb la llum del matí,

somnis enrogits sota encanteris de fanals,

una veritat que ningú pot dir,

i jo encara era un secret per a mi mateix.


Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets al final.

Trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.


Emporta’m de nou a prats buits,

sense cap altre lloc on anar.

Dius: “Vine, perdem-nos entre la gent de la fira”,

on ningú sap el teu nom,

només hi ha errors honestos,

no hi ha preu per una hora perduda.


Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets al final.

Trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.


El que s’ha perdut està enterrat profund,

pren coratge i deixa-ho estar.

No et mentisques a tu mateix.

Hi ha bogeria i màgia en la pluja,

hi ha bellesa en el dolor.

No et mentisques a tu mateix.


Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets.

Hi ha alguna cosa que podríem perdre,

una vida sencera en un instant.

Encara estic intentant entendre-ho,

temps, no ens falles una altra vegada.

Perquè no esperaré,

trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.


dilluns, 3 de febrer del 2025

Cento del futur

Ye que passa? M'han dit que portes uns dies o setmanes marejaet. Esta vegada que ha passat? Saps com et dius? Vicent Avaria Avaria, el teu pare és Vicent i ta mare Isabel, el teu germà Josep i els teus nebots Ovidi i Pere. Segueixes al poble? Recorde que la dicotomia del poble/ciutat sempre la tens al cap. Ja tens un nano/a per allí? o altre gat/a? Esta carta te l'escric del 2025 i la veritat és que està sent un gran començament d'any, el 2024 vas estar lluitant contra un brot psicòtic i vas poder amb ell la veritat. Recordes tot el que va passar? Jo encara ho tinc recent i la veritat és que ho puc desglossar bastant bé. 

Estem amb Carol i d'un dia per a l'altre el cap va començar a accelerarse, moltes activitats al mateix moment: voleibol amb 3 entrenaments sematnals, un partit important tots els caps de setmana encara que no jugares, la tensió estava ahí, duies lex xxss del club i sempre et mantenia entretés per les vesprades, haviem començat un treball nou a València, coneguent nous companys i encaixant molt bé en les dinàmiques, amb els xiulits de mamifers també traent nous artícles i bons results, a més amb Carol cada vegada estavem més contents, tot semblava un somni, recordes? 

Pues tot es va fastidiar per allí dalt, eixos que ens governen i ens dicten el nostre dia a dia, com a la película de Inside Out 2, els nostres dirigents/sentiments és van equivocar i van començar a anar-se'n per les rames. Sé que pareixia que erem el melic del mòn i que darrere de cada pas hi havia tota una història per entrellaçar i fer una gran mentira o una gran novel·la d'acció. Recordes els amulets? Vam agafar un grapat de figuretes de casa que totes tenien sentit perquè al aniversari de la mare de Carol teniem por de que ens assassinaren. Vam pelear amb el cunyat de Carol. Ens creiem Jesús, oi? Quina locura. No sols va passar el que abans he nombrat, també varem passar una nit sencera sense dormir pensant que moririem o alguna cosa aixina. 

Per sort, vam anar als psiquiatres i varem estar amb pastilles (de fet encara segueixc) per tal de baixar les revolucions del nostre cap, perquè crec que pensavem massa ràpid i això ja t'havia passat al 2012, era algo conegut, però llunyà per a tots. 

Després de tot això també va hi haure una mesà amb pensaments a la inversa, negatius, recordes? Que ens voliem treure la vida. Ahí tornavem a tractar de ser el centre de tots però de manera negativa, com si sobrarem al món. Cada record negatiu s'unia amb altre i encara que no hi hagués connexió la trobavem. Carol i la mare et varen veure plorar desconsolat, i no et vas fer mal però va hi haure sort. 

El que et passa ara mateixa és similar a tot el que t'he contat? O son problemes d'esta societat actual de merda? Jo et diria que si son del segon, ho senc molt i molta força, recorda que tens molts familiars i amics al voltant que et volen i que t'ajudaràn. Però si és de la primera et diria que tot el que penses és MENTIRA! Clarament has tingut, tens i tindràs moments positius/negatius però no els enllaçes trompellot. Pa' que fer-t'ho més complicat tu? Vols resoldre un crim? Ningú va a perseguirte, ningú va a odiarte. No ets el centre de ningú, bueno mentira de la teua parella, gats i fills segurament ho ets, aixina que creu el que ells et diuen, que et volen més que a res.

Aquest escrit no va a trauret del clot on t'has clavat, però sols et puc dir que amb l'ajuda de les metgesses i professionals pots comptar, jo he tardat menys de 6 mesos en ixir d'este clot i tu ho podràs fer i tal vegada amb menys. Fem una competició? A veure si superes l'anterior. jajajaja

ASPAVILA!


dijous, 5 de desembre del 2024

Casi Abajo del Río hay una Obra de Lunáticos

Fa temps que no escric i per ara serà així però unes fotets d'unes vacances diferents mai van mal:


































dilluns, 22 d’abril del 2024

Isabel & Vicent

No hi havia a Potries dos amants com nosaltres.


Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.


No hi havia a Potries dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

Feliços 50 anys pares!

dijous, 11 d’abril del 2024

divendres, 5 d’abril del 2024

divendres, 29 de març del 2024