Primavera

Caroline

Ja hi hem estat abans,

vaig veure el teu nom en una targeta en entrar per la porta.

Negaràs el nostre amor una altra vegada?

Bojos, dolents i perillosos, encara ets la mateixa.

Trenca aquest vidre i munta l’escena una altra vegada,

sé que és el que vols per poder escriure una altra vegada.

Jo sempre vole fins que em tombes,

aquest amor només pot durar si jo no estic.

Caroline, pots seguir el teu camí,

però el meu rostre et seguirà i omplirà els teus somnis.

Els estels poden guardar els teus secrets,

jo no vull deure’ls res.

Així que traçaré la línia,

traçaré la línia,

oh, Caroline.

Durant anys hem estat somiant en secret,

però les paraules que escrius han perdut tot el seu sentit.

Vols abocar-me i beure’m del terra,

per poder dir que ets una salvadora, però jo sé que ets una farsa.

Caroline, pots seguir el teu camí,

però el meu rostre et seguirà i omplirà els teus somnis.

Els estels poden guardar els teus secrets,

jo no vull deure’ls res.

Així que traçaré la línia,

traçaré la línia,

oh, Caroline.

Caroline, pots seguir el teu camí,

però el meu rostre et seguirà i omplirà els teus somnis.

Els estels poden guardar els teus secrets,

jo no vull deure’ls res.

Així que traçaré la línia,

traçaré la línia,

traçaré la línia.

Rushmere

No trobes a faltar l’ofec,

la salvatgia en la mirada?

Arribar a casa tard amb la llum del matí,

somnis enrogits sota encanteris de fanals,

una veritat que ningú pot dir,

i jo encara era un secret per a mi mateix.

Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets al final.

Trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.

Emporta’m de nou a prats buits,

sense cap altre lloc on anar.

Dius: “Vine, perdem-nos entre la gent de la fira”,

on ningú sap el teu nom,

només hi ha errors honestos,

no hi ha preu per una hora perduda.

Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets al final.

Trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.

El que s’ha perdut està enterrat profund,

pren coratge i deixa-ho estar.

No et mentisques a tu mateix.

Hi ha bogeria i màgia en la pluja,

hi ha bellesa en el dolor.

No et mentisques a tu mateix.

Encén-me, estic perdut en la foscor,

Rushmere, cors inquiets.

Hi ha alguna cosa que podríem perdre,

una vida sencera en un instant.

Encara estic intentant entendre-ho,

temps, no ens falles una altra vegada.

Perquè no esperaré,

trau-me el cap de la terra,

temps, no ens falles una altra vegada.

Cento del futur

Ye que passa? M'han dit que portes uns dies o setmanes marejaet. Esta vegada que ha passat? Saps com et dius? Vicent Avaria Avaria, el teu pare és Vicent i ta mare Isabel, el teu germà Josep i els teus nebots Ovidi i Pere. Segueixes al poble? Recorde que la dicotomia del poble/ciutat sempre la tens al cap. Ja tens un nano/a per allí? o altre gat/a? Esta carta te l'escric del 2025 i la veritat és que està sent un gran començament d'any, el 2024 vas estar lluitant contra un brot psicòtic i vas poder amb ell la veritat. Recordes tot el que va passar? Jo encara ho tinc recent i la veritat és que ho puc desglossar bastant bé. 

Estem amb Carol i d'un dia per a l'altre el cap va començar a accelerarse, moltes activitats al mateix moment: voleibol amb 3 entrenaments sematnals, un partit important tots els caps de setmana encara que no jugares, la tensió estava ahí, duies lex xxss del club i sempre et mantenia entretés per les vesprades, haviem començat un treball nou a València, coneguent nous companys i encaixant molt bé en les dinàmiques, amb els xiulits de mamifers també traent nous artícles i bons results, a més amb Carol cada vegada estavem més contents, tot semblava un somni, recordes? 

Pues tot es va fastidiar per allí dalt, eixos que ens governen i ens dicten el nostre dia a dia, com a la película de Inside Out 2, els nostres dirigents/sentiments és van equivocar i van començar a anar-se'n per les rames. Sé que pareixia que erem el melic del mòn i que darrere de cada pas hi havia tota una història per entrellaçar i fer una gran mentira o una gran novel·la d'acció. Recordes els amulets? Vam agafar un grapat de figuretes de casa que totes tenien sentit perquè al aniversari de la mare de Carol teniem por de que ens assassinaren. Vam pelear amb el cunyat de Carol. Ens creiem Jesús, oi? Quina locura. No sols va passar el que abans he nombrat, també varem passar una nit sencera sense dormir pensant que moririem o alguna cosa aixina. 

Per sort, vam anar als psiquiatres i varem estar amb pastilles (de fet encara segueixc) per tal de baixar les revolucions del nostre cap, perquè crec que pensavem massa ràpid i això ja t'havia passat al 2012, era algo conegut, però llunyà per a tots. 

Després de tot això també va hi haure una mesà amb pensaments a la inversa, negatius, recordes? Que ens voliem treure la vida. Ahí tornavem a tractar de ser el centre de tots però de manera negativa, com si sobrarem al món. Cada record negatiu s'unia amb altre i encara que no hi hagués connexió la trobavem. Carol i la mare et varen veure plorar desconsolat, i no et vas fer mal però va hi haure sort. 

El que et passa ara mateixa és similar a tot el que t'he contat? O son problemes d'esta societat actual de merda? Jo et diria que si son del segon, ho senc molt i molta força, recorda que tens molts familiars i amics al voltant que et volen i que t'ajudaràn. Però si és de la primera et diria que tot el que penses és MENTIRA! Clarament has tingut, tens i tindràs moments positius/negatius però no els enllaçes trompellot. Pa' que fer-t'ho més complicat tu? Vols resoldre un crim? Ningú va a perseguirte, ningú va a odiarte. No ets el centre de ningú, bueno mentira de la teua parella, gats i fills segurament ho ets, aixina que creu el que ells et diuen, que et volen més que a res.

Aquest escrit no va a trauret del clot on t'has clavat, però sols et puc dir que amb l'ajuda de les metgesses i professionals pots comptar, jo he tardat menys de 6 mesos en ixir d'este clot i tu ho podràs fer i tal vegada amb menys. Fem una competició? A veure si superes l'anterior. jajajaja

ASPAVILA!

Casi Abajo del Río hay una Obra de Lunáticos

Fa temps que no escric i per ara serà així però unes fotets d'unes vacances diferents mai van mal:

Filosofia teòrica? Filosofia pràctica millor 😘

Isabel & Vicent

No hi havia a Potries dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a Potries dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

Feliços 50 anys pares!

TRAVEL

300

A.I.

🐿️

may the world be light to you...

Còmics

2024?

Mantenir-se ocupat pareix

Chao 2023

Espere que aquest any siga un punt d’inflexió, de voler a voler-me, de sorprendre a sopredre’m.

No ho oblides per favor, que ja contem enrere, dels 30 als 0.

Tan difícil no pot ser