Casa

Tornar a casa, després de 2 mesos allà on estic formant altra vida ha estat millor del que mai podria arribar a pensar. Molta festa, clar, però sobretot rencontres amb aquells que son tota la meua família. Un sopar, rere altre, un dinar rere altre. Unes rialles descontrolades i uns somriures acompanyats de "Tenia ganes de tornar-te a veure"...

El viatge començava compartint cotxe; Un militar, una organitzadora de esdeveniments i una infermera feren d'aquelles tres hores, interessant quant menys. Obligant-me a deixar l'AVE per pensar en compartir cotxe, ja no pel preu sinó per la diferencia de qualitat personal entre un i l'altre.

A la capital del meu país, m'esperaven quatre companys de sofriments enginyerils. Històries rere anècdotes, la festa començava, una botella per cap, cartes i papes triturades. D'aquella nit encara avui tinc moltes llacunes, però se que vaig compartir vida amb ells, i ells amb mi. Contant moments passats que tan sols ens podien fer riure. Brindant per aquells que no pogueren estar allí físicament ni espiritualment. Abraçades i xarrades sobre el futur feren de la nit, tan màgica com ho pensava...

El despertar no va ser el millor que va passar... Cap enterbolit, gola resseca i cos amoratat... que collons férem... Saló per a neteja integral, coses trencades arreu, i cares de mort-vivent... quina nit...

Ja havia passat el primer sopar, tocava viatget amb tren, una hora que paregueren deu i la família directa esperant-me. Ells m'esperaven i volien saber-ho tot, veure que estava gaudint allà al centre d'Espanya. Van escoltar amb les orelles preparades i jo tan sols podia gaudir dels seus assentiments i d'aquella fideuà que va curar tota ressaca existent...

Ja havia passat el millor dinar que havia tingut des de feia un mes i mig. Una migdiada oportuna em va donar forces per afrontar la segona nit. Tan sols érem un simple trio, però un trio que sabia que volia fer eixa nit. Unes cerveses a Pego ens encetaven la nit, passant per sopar tan tranquils i el festival començava. Nosaltres pagant entrada per veure Djs i la música ja va fer tot el necessari per transformar-la en una nit al·lucinant. Ballant, bevent, sobretot, i rient. Veiérem com algú sofria a causa del alcohol però a nosaltres ens tocava seguir. Disfresses de Halloween i més alcohol acabaren per saturar-nos, però els acudits 'Panderils' i les anècdotes que ens feren riure tant en el seu temps no paraven...

Altra vegada despertar, després de tan sols quatre hores, i amb la ressaca inoportuna. El patiment del cos no parava. Moradures pels genolls, antebraços fulminats. Açò era massa per a la carabassa... Aquesta vegada tocava dinar amb altra família, una família gegant, que havia compartit des del voleibol, a la infància, fins a la secundaria. Tot un món de vida concentrat en quinze o més persones. Allà la muntanya, allunyat de tota civilització, em sentia en casa, no hi havia gent escoltant música pels cascs ni parlant pels mans lliures del mòbil. No hi havia cotxes ni semàfors, tan sols ells i la natura. Una paella ben bona i més alcohol, acompanyat d'algun que altre 'cigarret', feren que les rialles foren ensordidores. Recol·lectant informació de tots i cadascun d'ells, ens ficàrem al dia i allí comprengué que la meua família està ací, a Potries, a València...

Després de netejar eixes cinc hores a la muntanya, ja gairebé havia acabat la meua ronda de contactes, ja els havia vist a gairebé tots. Tan sols quedaven dos, dos que del sopar no se m'escapaven. Ja tenia ganes de tornar-los a veure, aquells en els que puc contar per a absolutament tot. Aquells que han format part de la meua vida molt més que molts altres, per molt que als demes fera més temps que els conegués. Tan sols veure que no podien parar de somriure i que no havia mort ningun llaç entre nosaltres, em feia gaudir del orgasme més plaenter de ma vida. El sexe es transformà en un tema principal de conversa i les bromes entre nosaltres mai havien estat tan autèntiques. Cap llaç de matrimoni ens unia i deixàrem fluir els nostres propis sentiments. Mai podria haver gaudit tant de tres hores, poques però intenses...

I ara avui, després de tornar a veure que la meua família està ací, res ni ningú m'impedeix tornar a la gran ciutat per seguir el meu camí, ja que se de primera mà que ells n'estaran més contents si estudie i treballe d'allò que em plena la testa.

Moltes gràcies.

Visión

Al empezar a vivir en otro lado, donde nadie te conoce y a nadie conoces, se hacen duros los fines de semana, dónde mirar por la ventana es lo más placentero que puedes hacer. Invirtiendo este tiempo en pensar, analizando este mes y medio en tierras lejanas de la comarca. En él encuentro una enorme diferencia con respecto a todos mis años anteriores, a parte de estar solo. No es más que mis ganas por aprender. Cuando me preparo para ir a clase, cojo el portátil, el abrigo por si hace frío después, la tarjeta de transporte y me embadurnan las ganas. Las ganas de escuchar a ese doctor que ha invertido tanto tiempo en estudiarlo, para después ver reflejado en sus palabras su entusiasmo. Transmitiendo a todos sus estudiantes una incertidumbre por no perderse ningún detalle, a mi entre ellos. Por eso llega el viernes y la mente necesita descansar. Asimilar los conceptos y no dejar ningún cabo suelto. Volviendo a la ventana, desde donde se puede ver la calle, los abetos, gente y coches. Y automáticamente te pones a pensar donde podrías aplicar los conocimientos adquiridos...

Serenidad Atractiva

La mañana llegó dejando encendidas las luces de una calle vacía y en ella dos voces no paraban de hablar y las sonrisas no desaparecían...

Para ello, la noche fue estrellada y la luna gobernaba con su cara desnuda. Un grupo de gente peculiar se relacionaba a su manera. Pero tan solo eran sus miradas las que marcaban el ritmo de la noche. Esas miradas que decían mucho más que cualquier libro abierto. Sabían que querían, aunque no esperaban que la espera fuera tan larga. Un pub, música festiva y unas cervezas de más, todo ello rodeado de este grupo peculiar. Una mezcla explosiva para sus ganas, que se hicieron de rogar, pero una bomba de humo en el mejor momento dejó que sus labios por fin pudiesen buscar entre mil caricias.

La historia de dos vidas que se empezaban a entrelazar, y ellos tejedores inexpertos, creó en unas horas la obra más bonita jamas improvisada. Todo pensamiento malsonante desapareció y se declaró el estado del bienestar a su lado.

Sin querer se engancharon el uno a la vida del otro, como si de una película fuese, queriendo cada vez saber más y más, pero nunca buscando saber el final. La felicidad reinó en unos pocos metros cuadrados y los cristales lo demostraron, aunque sabían que no sería lo último que escribiesen en esos cristales, que escucharon y disfrutaron de su conexión...

"Exacto" 

         B.W

"¿Te habías fijado en la estela de las luces?"

A ganar a ganar y pollo para cenar

Me levanté de la cama, cómo cada mediodía. Fui a lavarme la cara a la pila y mirándome a los ojos me dije, hoy lo vas a dar todo, hoy nadie te va a parar. Fui a la cocina a por mis cereales favoritos, un tazón de leche y me puse los cascos que ayer me dejé en el salón. Me encendí con mi ordenador, y me puse la música que tanto me motiva. Empecé la partida con todo ya preparado y hablé con mi equipo, hoy tocaba romper en el videojuego. 

--------------------------------------------------------------------------------------------- 
Microrrelat per al I concurs de microrrelats sobre videojocs "Videojuegos en papel" de diversidad literaria

Super resolució li diuen

Arriba el divendres i notes com si tot el pes de la setmana se't cau damunt. Cinc dies calfant el cap amb noves histories. Però no histories de contes, sinó novel·les enrevessades com les de Julio Cortázar, on el cap sempre està en continu treball. Un problema simple te'l fan una muntanya, i et fas un gratacels d'un gra de sorra. Hi ha un moment on la testa necessita relax, ja no et serveix una cervesa per esborrar i conter nou, ja que tot allò que has patit per a comprendre aquella novel·la no ho vols perdre. Vols anar augmentant la teua cresta, per després veure aquella muntanya passada com el gra de sorra que era. Veure com augmenten els coneixements de forma exponencial i poder llegir a Julio Cortázar sense tornar enrere. Prenent com a començament aquesta línia, no se com de gran podrà fer-se el cim. Almenys miraré des d'un punt més alt el meu voltant i d'allò que tan sols és un problema per a alguns, per a mi serà un repte que aconseguir...

Escrivint?

He escrit ja tantes vegades que ja no recorde la primera vegada, però se que sempre he tingut dues maneres per a escriure. Una d'elles és contar coses que em marcaren tant per a bé com per a mal. L'altra manera és a base d'allò que anomenem inspiració, ja siga per reflexionar sobre la vida, sobre els sentiments o sobre moments. Ara després de canviar de tipus de vida, de gent, de pensaments, me n'adone de lo difícil que és que aparega aquesta inspiració. Per a sentir-me inspirat, abans tan sols tenia que pensar i deixar els dits surant pel teclat. Ara més bé necessite meditar-ho i contemplar-ho, per així comprovar que cap error se m'escapa. Abans els pensaments fluïen i fluïen, no em feia falta visualitzar el final per donar un pas endavant. Ara més bé la testa es troba ennuvolada, com si una espesa boira em tapara les paraules. Pareix que la ciutat es troba dins de les meues neurones, amb el soroll dels cotxes, la gent passant accelerada pel teu costat, sense parlar entre elles, amb els cascs i un mar d'angoixa a dins. L'únic moment que comence pensar fluid per escriure, es aquests deu minuts abans d'adormir-se, on tot són pensaments un tant estranys, ajuntant converses diferents, parlant tot sol o visualitzant una conversa amb una o més persones... Per desgracia, aquests pensaments no queden escrits i com forme venen, desapareixen. Tal vegada aquells escriptors, inventors o qualsevol persona que crea l'art, sap aprofitar aquests deu minuts on el cervell fa milions i milions de interconnexions creant així un cúmul de sabuderia per a la historia.... O tal vegada aquests siguen els meus deu minuts i açò tan sols es una de les interconnexions  estranyes del....