Arriba el divendres i notes com si tot el pes de la setmana se't cau damunt. Cinc dies calfant el cap amb noves histories. Però no histories de contes, sinó novel·les enrevessades com les de Julio Cortázar, on el cap sempre està en continu treball. Un problema simple te'l fan una muntanya, i et fas un gratacels d'un gra de sorra. Hi ha un moment on la testa necessita relax, ja no et serveix una cervesa per esborrar i conter nou, ja que tot allò que has patit per a comprendre aquella novel·la no ho vols perdre. Vols anar augmentant la teua cresta, per després veure aquella muntanya passada com el gra de sorra que era. Veure com augmenten els coneixements de forma exponencial i poder llegir a Julio Cortázar sense tornar enrere. Prenent com a començament aquesta línia, no se com de gran podrà fer-se el cim. Almenys miraré des d'un punt més alt el meu voltant i d'allò que tan sols és un problema per a alguns, per a mi serà un repte que aconseguir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada