dissabte, 28 de juny del 2014

Si demà no hi fos aquí

Al matí, no som res, deixalles de la nit o cendres d'un fènix, així que no tenia altra cosa que pensar que en una hipotètica situació de la meva vida, utòpica clar.

La situació és aquesta, que desitjaries si te digueren que al san demà moriràs? no és fàcil, tal vegada si pugés desitjar tot el que volgués, demanaria seguir visquen, però si no fos possible, quin seria el meu desig? Tal vegada fer feliç a tota la gent que estime, però tal vegada aquest desig siguen més d'un, així que dec pensar en altre. Tal vegada eradicar les desigualtats al món, però seria aquest estable? No ho trobe, com diu alguna, està mal dit.  Convertir-me en ànima i poder vagar pel món seria bon desig, però veuria tots els que estime morir i tal vegada això no siga l'indicat. Bo anant-me'n per les rames, com sempre, trobe que el geni aquest no aguantaria tant o tal vegada seria jo el que morira abans de desitjar-lo, així que aquí va el meu desig:

Mai ser oblidat, deixar empremta a aquest món, que tot aquell que alguna vegada m'ha estimat o que ho fa actualment, em recorde amb un somrís a la cara i mai plore per mi, sense excuses, tal vegada he estat un poc egoista, però que més em dona? sóc mort i etern.


"Mai ningú em va preguntar que volia ser de major,
 així que vaig decidir no ser res, tan sols somriure molt, 
volia ser un somriure amb potes."
                                                                                   B.W

dissabte, 14 de juny del 2014

Persona Abierta, Con Ombligo

Mai deixares res per fer,
encara que així, s'acabà tot.
Tampoc deceberes,
tal vegada, inclús, il·lusionaves.

Encara sols fora al nadal
i als dinars paellers,
et necessitàvem a la nostra vida,
per seguir veien-te,
 eixa calba de més de 20cm,
 i el somriure d'orella a orella.
Mai ningú podia odiar-te,
i tal vegada, ningú podia 
no aprendre al teu costat,
amb la teua sabuderia gegant,
 però no més que el teu cor.

Fou un matí rar,
i avui després de uns anys,
ho recorde confusament,
però se que vaig deixar de veure el cel,
per culpa de les llàgrimes.
Sempre estaràs al nostre endavant, per saber que volem seguir lluitant. 
Allà on haja anat la teva ànima serà ben rebuda.
 Fins sempre!

diumenge, 8 de juny del 2014

Bestial!


Tarda rere tarda, pensem que, si hi ha sol radiant i sòl per suportar-nos, aquell dia és bo. Però com he dit abans és trist guiar-nos per allò que tenim baix dels peus o d'alt del cap, aleshores, vaig decidir crear la meva nova forma de definir un bon dia. No seria ple de roses ni d'arc-iris, així com tampoc ple de calaveres i el color negre regnant per tot arreu. Havia de ser completament.... RAR, que no tinguera explicació...

Per dur a terme el meu fi, vaig tindre que buscar algú RAR, buscava i buscava, tots eren igual, copies de copies, cadascuna més mal que l'altra, però ningú RAR. Aleshores vaig desertar de seguir amb el pla de buscar eixa persona. Dies després fent el de sempre, a la pantalla bova de sempre, aparegué una emoticona i altre i altre, no sabia que passava però aquestes caretes felices me marcaven un camí que ja havia deixa't de costat... No semblava RAR, però analitza-ho i veuràs ho era.

Somnis rere somnis d'una nit amb l'ama d'eixes caretes felices, ens rebentava els esquemes, i arribà el dia colofó. Aprenguérem que una obra de teatre pot ser dramàtica i feliç a la volta, que l'euro d'Europa no podia pagar els somriures amb els préstecs, que el cel no era bonic sempre però que si te fixes bé, tal vegada aparega una lluna inesperadament, que sense roba els cossos són bonics fins i tot sense voler ser-ho, que la nit no era el més important d'aquell dia...

mai ningú ens ensenyà com tocar els nostres cossos però tal vegada el tocàrem millor del que pensàvem. No per què ens donarem plaer durant tota la nit, tal vegada per què sabíem que ho necessitàvem, ambdós cossos i ambdues ànimes.

no s'acabà la nit, se la menjarem sencera... igual que la següent i la següent i la següent, ja que un anell de no compromis sempre cap al dit gorrí, però mai al anular.

"Una noche nos pareció poco
 por eso dejamos que nuestros sueños
 lo recordaran siempre. "