Al matí, no som res, deixalles de la nit o cendres d'un fènix, així que no tenia altra cosa que pensar que en una hipotètica situació de la meva vida, utòpica clar.
La situació és aquesta, que desitjaries si te digueren que al san demà moriràs? no és fàcil, tal vegada si pugés desitjar tot el que volgués, demanaria seguir visquen, però si no fos possible, quin seria el meu desig? Tal vegada fer feliç a tota la gent que estime, però tal vegada aquest desig siguen més d'un, així que dec pensar en altre. Tal vegada eradicar les desigualtats al món, però seria aquest estable? No ho trobe, com diu alguna, està mal dit. Convertir-me en ànima i poder vagar pel món seria bon desig, però veuria tots els que estime morir i tal vegada això no siga l'indicat. Bo anant-me'n per les rames, com sempre, trobe que el geni aquest no aguantaria tant o tal vegada seria jo el que morira abans de desitjar-lo, així que aquí va el meu desig:
Mai ser oblidat, deixar empremta a aquest món, que tot aquell que alguna vegada m'ha estimat o que ho fa actualment, em recorde amb un somrís a la cara i mai plore per mi, sense excuses, tal vegada he estat un poc egoista, però que més em dona? sóc mort i etern.
"Mai ningú em va preguntar que volia ser de major,
així que vaig decidir no ser res, tan sols somriure molt,
volia ser un somriure amb potes."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada