Tarda rere tarda, pensem que, si hi ha sol radiant i sòl per suportar-nos, aquell dia és bo. Però com he dit abans és trist guiar-nos per allò que tenim baix dels peus o d'alt del cap, aleshores, vaig decidir crear la meva nova forma de definir un bon dia. No seria ple de roses ni d'arc-iris, així com tampoc ple de calaveres i el color negre regnant per tot arreu. Havia de ser completament.... RAR, que no tinguera explicació...
Per dur a terme el meu fi, vaig tindre que buscar algú RAR, buscava i buscava, tots eren igual, copies de copies, cadascuna més mal que l'altra, però ningú RAR. Aleshores vaig desertar de seguir amb el pla de buscar eixa persona. Dies després fent el de sempre, a la pantalla bova de sempre, aparegué una emoticona i altre i altre, no sabia que passava però aquestes caretes felices me marcaven un camí que ja havia deixa't de costat... No semblava RAR, però analitza-ho i veuràs ho era.
Somnis rere somnis d'una nit amb l'ama d'eixes caretes felices, ens rebentava els esquemes, i arribà el dia colofó. Aprenguérem que una obra de teatre pot ser dramàtica i feliç a la volta, que l'euro d'Europa no podia pagar els somriures amb els préstecs, que el cel no era bonic sempre però que si te fixes bé, tal vegada aparega una lluna inesperadament, que sense roba els cossos són bonics fins i tot sense voler ser-ho, que la nit no era el més important d'aquell dia...
mai ningú ens ensenyà com tocar els nostres cossos però tal vegada el tocàrem millor del que pensàvem. No per què ens donarem plaer durant tota la nit, tal vegada per què sabíem que ho necessitàvem, ambdós cossos i ambdues ànimes.
no s'acabà la nit, se la menjarem sencera... igual que la següent i la següent i la següent, ja que un anell de no compromis sempre cap al dit gorrí, però mai al anular.
"Una noche nos pareció poco
por eso dejamos que nuestros sueños
lo recordaran siempre. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada