Persona Abierta, Con Ombligo

Mai deixares res per fer,

encara que així, s'acabà tot.

Tampoc deceberes,

tal vegada, inclús, il·lusionaves.

Encara sols fora al nadal

i als dinars paellers,

et necessitàvem a la nostra vida,

per seguir veien-te,

 eixa calba de més de 20cm,

 i el somriure d'orella a orella.

Mai ningú podia odiar-te,

i tal vegada, ningú podia 

no aprendre al teu costat,

amb la teua sabuderia gegant,

 però no més que el teu cor.

Fou un matí rar,

i avui després de uns anys,

ho recorde confusament,

però se que vaig deixar de veure el cel,

per culpa de les llàgrimes.

Sempre estaràs al nostre endavant, per saber que volem seguir lluitant. 
Allà on haja anat la teva ànima serà ben rebuda.
 Fins sempre!