Entre tren i tren...

Mai m'ha agradat el firmament obscur, però tal vegada, ara tingui que concedir-li una oportunitat. No parle d'aquella atmosfera negra amb una de les donzelles més boniques de l'univers i amb els seus pretendents, tan llunyans com lluminosos per a nosaltres, sinó d'aquella esfera que ens cobreix, durant no totes les nits, del qual podríem dir que predomina l'absència de color i res és clar.

No és que ara sigui un gòtic del segle XVIII, però gràcies a la meva estada durant aquests mesos, que no ha sigut, ni més ni menys, escassa, a aquells recintes tancats, plens de munions majors, petits i no tan escanyolits. On sol abundar mirades nervioses, ungles mossegades, risses descontrolades, cascs per escoltar música, nens plorant, llibres cansats, ulls tancant-se, inclús massa transpiracions del cos humà. Gràcies a aquestes reiteratives vegades a aquests llocs, jo, allà d'alt he observat una veu, no precisament tènue, ni més ni menys dolça, però que ja havia pogut escoltar a reproduccions tant, visuals com auditives, on un tal B.W. parlava, i aquesta era la veu que jo escoltava.

Aquell udol directe des d'aquell cel fins al meu cor, em conta moltes coses, pot ser insignificants, pot ser no tant, però d'una cosa n'estic ben segur NO VAIG A FER-LI NI PUTO CAS! 

Encara que de vegades diu coses molt certes, com: "Estàs boig".

"Mai faces cas a aquella veu que diu que canvies, ho intenta-ho."

B.W

                                                                                                                                          

Revolta ens defineix

Nosaltres ho serem tot.

Som inestables, com el temps mediterrani,

tot el món enveja la nostra vida altruista

i la cervesa corre per la nostra testa.

Poca gent vol conviure amb les nostres parets,

però molts volen formar part d'elles.

Tenim l'essència de construir i destruir,

i deurien ser reconeguts per les nostres proeses.

La pàtria ens deurà emparar,

però així, també, deixar-nos volar sobiranament.

Ningú ens governa, ja que tots som crescuts,

inclús al carrer s'observa la nostra insubmissió.

Tenim de cognom "Contumàcia",

i allà on puga'm rebel·lar-nos, estarem.

A les aules estem, però també als cafès.

Alguns estudien i altres paguen,

però tots som feliços,

sempre i quan no ens empare Gener ni Juny.

Tots intentem cortejar, però tots som seduïts,

a les biblioteques hi som, però no sempre per estudiar.

No ens busqueu a les casernes,

ens veureu més pels concerts.

Diuen que estem bojos, 

però tot això és mentida,

ja que, pertorbat és un nivell inferior a nosaltres.


Qui som? Els que buscaran solució a aquesta crisi, però no aquí, sinó fora!

Febrer valencià

2nd month, 29th days, twenty twelve year.... No tiene ¿Porqué? ser un período dispar a todos los otros, pero algo me anuncia que no será apesadumbrado, ni hastiado, ni desguarnecido, sinó sus antagonistas.

Creía que después de pasar un semestre con días afables, comprensivos, sencillos, dañinos, aciagos, canallas y pérfidos, de todas las cátedras. Ahora ulteriormente de conseguir pasar pulcro, en referencia a la enseñanza, pública claramente, y con las ganas de disfrutar de este último cuarteto con mis insólitos amigos y mis decrépitos camaradas. Por eso mismo, esta "menstruación", será consagrada como "El febrer valencià", y nada ni nadie podrá decir que no fue el mejor, de todos los pasados, en este primer año en Valencia.

"Nadie odia Febrero."

                                                  B.W