No hi ha lletra per al silenci,
tampoc per al soroll ensordidor.
Però de vegades un silenci aporta,
aporta més que una imatge,
que a la vegada,
val més que 1000 paraules.
Tan sols els colps d'ullada,
els moviments de les nostres celles,
els llavis plens,
i la llengua enllejidora.
Ni tan sols Iglesias plenaría tant l'ambient
com un silenci.
Es veritat, tal vegada sigui el nostre subjectivisme,
però qui millor que nosaltres mateixa,
per interpretar allò que observem.
No vull més "T'estime",
si a canvi perguera aquests silencis,
No vull cap paisatge bonic,
si a canvi no trobe silencis allí.
No vull cap rialla,
si a canvi els silencis no enpastifen els meus oïts.
No vull cap paraula,
si el silenci es present.
"Mai gaudiria tant d'un silenci,
si fos aquet,
el que em digués t'odie."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada