A l'espera de l'arena,
al costat de llums de neó,
el cel ras com un peix,
i la vista perduda en l'abisme.
Somrient les pedres,
de l'olor a menta,
i blanques les ones,
d'escampar a deshora.
Avui un dia llampant,
ple de colors vius,
i amb un sol sol·lícit
tinc ganes d'esternudar.
Fred, fred i calor,
no entenc el sòl
que avui em sustenta,
i demà em crema.
Relatant, eixa feina
d'endinsar-se en el món de les paraules,
i coordinar-les per mostrar alguna cosa en concret.
Jo avui ho he intentat,
i açò ha sortit d'ell.
Que quin és el sentiment que expresse?
Felicitat, eixe és, una felicitat estranya,
ja que sense res, segueixo tenint-ho tot.
Avui més que mai, somric al cel.
És el meu dia!
"Quiero mostrarle al mundo mi arte,
pero primero dime cual es mi arte."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada