dijous, 11 d’agost del 2011

Eclèctic

A l'espera de l'arena,
al costat de llums de neó,
el cel ras com un peix,
i la vista perduda en l'abisme.

Somrient les pedres,
 de l'olor a menta, 
i blanques les ones,
d'escampar a deshora.

Avui un dia llampant,
ple de colors vius,
i amb un sol sol·lícit
 tinc ganes d'esternudar.

Fred, fred i calor,
no entenc el sòl
que avui em sustenta,
i demà em crema.

Relatant, eixa feina
d'endinsar-se en el món de les paraules,
i coordinar-les per mostrar alguna cosa en concret.
Jo avui ho he intentat, 
i açò ha sortit d'ell.
Que quin és el sentiment que expresse?
Felicitat, eixe és, una felicitat estranya,
ja que sense res, segueixo tenint-ho tot.

Avui més que mai, somric al cel.
És el meu dia!

"Quiero mostrarle al mundo mi arte, 
pero primero dime cual es mi arte." 
                                                                     B.W

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada