D'una veu tènue, però tenaç a la volta, la meua ment s'envolta. Ple de mals pensaments i de bons records, ella mai s'assenta, però és aquesta veu subtil i consistent la que seguida de moviments totalment harmònics d'uns aparells transcendentals, ella pot mullar-se de raciocini encertats i molt poc pusil·lànimes, en el que jo a poc a poc puc deixar enrere somnis passats, i empastifar-me amb sons metafísics. Aportant-me tot aquell assossec, que en aquell món exterior, allà on tots es relacionen i interactuen per tal d'allunyar-se de la realitat, del que jo forme part, ningú pot obtindre, ja que tanta informació satura la ment i simplement no tenim temps per a altres coses, que de totes formes ningú, tan sols un mateix, podria concebre com un pensament raonat i no, com un simple una bogeria.
Escrit tot allò que crec convenient, no pretenc que ningú em comprenga, ja que com hem dit abans aquests pensaments tan sols els puc comprendre jo mateix, i tots aquells que en realitat viuen el meu dia a dia, sí, aquell maleït Ambrosio, clar està. Per això conclòs aquest període de temps en el que estic aquí sol, amb la companyia d'Ambrosio. Puc posar-li punt i final a aquest interludi de temps, del que no estic ni més ni menys orgullós, tan sols ha passat, com passa la meva vida, cabalosa i ràpidament. ohh! minuts enrere, gràcies per acompanyar-me allà on sóc, i gràcies veu tènue i tenaç, se que tu mai desapareixeràs d'aquí. Fins l'altra.
"Somric, com sempre,
però avui crec que cada vegada
és més petita la meva cara."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada