"Et despertes a les 8 i mitja del matí, obris primer un ull, i notes un malestar angoixant, el únic que pots divisar amb eixe ull despert és una tela de color verdós, verdós-terrós, aleshores és quan obris l'altre ull i veus més tros de l'espectacle, on la terra cobreix la majoria de la immensitat, i l'altra part són pertinències d'algú conegut, no saps si d'un somni i qui sap si d'un amic que seu al teu costat. Després de l'observació, un poc borrosa del teu al voltant, al cap tan sols te se passa una pregunta "On estic?", però no tens prou neurones per a respondre-la i decideixes seguir dormint, aleshores mentre et cap gires cap avall per seguir amb eixe somni d'una festa al·lucinant, veus allí al teu costat, en realitat no saps distingir si és o no és un amic teu, ja que com tu mateixa ell està tot suat i rebentat, però és en eixe moment quan el ve a la ment tots els records.... No era un somni tot allò, deduïes, i instants després seguies dormint, al mateix sac que fa uns minuts, a la mateixa tenda de fa unes hores, i al mateix càmping de fa uns dies, tan sols un somriure podia haver-hi escrit a la teva cara... "
"Deixa'm seguir amb la meua festa
i jo et deixaré de molestar
per a la resta dels dies."
Un que vol més festa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada