Ambrosio

I no la perdes...

Al vespre som, tan sols, tu i jo, pensant amb el mateix, rient-nos de tot allò que se'ns passa pel cap, somrient, per recordar temps passats on érem junts, on observàvem als altres creient-nos superiors per tindre'ns l'un a l'altre. També som nosaltres, tan sols, els que passem junts totes aquelles penes, que sí, ens fan forts l'un i a l'altre després d'havers-les superades tot junts, i trobe que sense tu, res hagués sigut possible, tu i jo tan sols...

Desperte i ets al meu costat, vaig al servei i vens amb mi, un poc incòmode la veritat, ja que no et desenganxes de mi ni per un instant, a més pareix que llegeixes el meu pensament, però saps que et dic, si no fos així com podria demanar-te després ajuda quan més la necessite (?), per això, d'una manera o altra m'estàs ajudant i ho respecte...

"Avui és un dia llarg i els núvols tapen el sol fent que aquí on jo visc, el sòl sigui gris i els colors, tants colors que hi ha aquesta la nostra societat, siguen tots apagats. Degut a l'avís de tempesta la piscina municipal d'aquí del meu poble és xapada, i tan sols queda sortir amb els amics, a gaudir de tot el que es puga fer a aquest dia, però ningú vol sortir ja que els fa por mullar-se i prefereixen quedar-se cara l'ordinador, ja sigui jugant, conversant o xafardejant... Jo avui no tinc ganes de fer tot això, tinc ganes de córrer per la muntanya, veure el cel, i reptar a eixe Déu que diuen que hi ha en el cel, per a veure qui aconsegueix guanyar avui. Veig que ell accepta el meu repte fent ploure excessivament, i duent la tempesta a governar a tota eixa espantada societat a través dels seus sorolls fots i contundents, en eixe mateix moment d'alt del cim de la muntanya, des d'on es pot veure cada racó del meu poble, jo sóc feliç, tal vegada Déu m'haja guanyat altre cop, ja que d'un bon refredat no em salva ningú, però he sentit per primera vegada la llibertat per les meves venes, i tot açò és gràcies a tu Ambrosio, tu que sempre em fas elegir el que realment vull i fas córrer la por de la meua ment."

"Posa la teua voluntat 

el més a prop possible 

i utilitza-la quan el calga."

                                               Un que mai perdrà la voluntat