divendres, 24 de juny del 2011

Bon vent de ponent...

Despertar un dia a les 12 del matí, mirar per la finestra i notar eixe aroma d'estiu i veure com els rajos de sol arriben fins el teu llit dient que avui fa dia per a poder viure. T'alces del llit i ensopegues amb l'ordinador, recordes que a la nit vas tindre que deixar-lo al sòl per que ja era molt tard i estaves massa cansat per alçar-te, et poses les xancletes i mentre pixes encara amb els ulls mig tancats, pots veure't a l'espill i observes que tens un somriure a la cara[...]

Surts al carrer i mentre tot el pega voltes, penses i tornes a pensar.... Tot m'està anant bé, que he fet jo per merèixer tot açò? De veritat tinc tot açò jo? Puc tancar els ulls mentre al meu cap tan sols ressona una veu tènue i massa dolça que em diu.. "Only love is all maroon". I sí, trobe que m'excedeix, al pensar que tot em va bé, però es que tan sols puc pensar en que no he perdut el meu TOT, en que el meu tot segueix aquí al meu costat....

I ara tan sols queda tornar-te a veure....Tornar a notar la teua suau pell...Tornar a escoltar-te dir eixes paraules que tant m'agraden, a cau d'orella....I és que et necessite més que a res en aquest món...

"Me voy a viajar por mundos pasados,
ya que se que son unos de los mejores 
momentos de mi vida."
                                              C'n'A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada