A la matinada, sense obrir els ulls i amb els raigs enlluernant les parpelles, no volem despertar, volem seguir en aquell somni en el que ningú estima per benefici i ningú odia per venjança. Allà la tortura animal no és cultura ni art, els arbres creixen fins tocar els dits del cel i les muntanyes sempre son peludes i sense espurnes. Les xemeneies tan sols trauen fum quan les cases son gelades i ja ningún animal sofreix per desapareixer. Nosaltres cuidem la terra com si fos un nen petit i d'ella utilitzem tots els beneficis que ens ofereix, inclús de vegades és més important la terra que el nostre propi descedent, ja que sense ella sabem que ningú més quedarà.
Ja és mig dia i els ulls son closos, però és hora de despertar, despertar i veure allí on realment vivim, on no tot és tan bonic, però això ens dona més ganes de treballar, lluitar per aconseguir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada