No pensava en un viatje llarg, d'aquells que et veuen caure i caure, no sempre alçante, tampoc compartir les cares matineres de les nits més àspres, ni molt menys compartir el mateix bany. En aquell moment tan sols volia endolcir-te la nit, que els estels fossin més aprop i que com forme va arribar que el sortir no fos agridolç, però, com a tota història sempre hi ha un però, clar, a dia d'avui m'he despertat més vegades al teu costat que tot sol i tots dos hem mullat de llàgrimes l'espatlla de l'altre, per suposat el bany té tants pèls meus com teus. Les nits no han estat totes fugaces, ni molt menys perfectes, però a dia d'avui el camí cada vegada es fa més llarg i encara que no hi haja estels totes les nits, tu, la meua lluna, sempre ets al meu costat.
"Et veig demà al matí."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada