Ara mirant més enllà de les pel·lícules, ja siguen ficció o bibliogràfiques, un pot extrapolar allò que ha vist i a aprés al seu dia a dia. Sempre mirar endavant, lluitar per les injustícies, demostrar la teua estima per les persones que vols, lluitar contra la societat borrega, lluitar per aconseguir els teus somnis o qualsevol altre valor que se't passe pel cap.
Extrapolant-ho, un pot veure que no és tan fàcil fer allò que el protagonista de la pel·lícula fa, en dues hores, i tal vegada siga això el que faja decaure a molts. El fet de no obtindre resultats immediats. Creure que tot allò que ha fet, ja siguen 1 setmana, 3 mesos o 1 any, ha estat en va.
Per aquesta raó, un es para a pensar i veu que totes les lluites que ha hagut al món no han estat immediatament resoltes. I que si el teu problema és fumar, tal vegada de la nit al matí deixar de fumar al despertar-te, després de menjar, mentre xarres amb els amics o quan acabes de follar amb el teu company, siga una muntanya més alta que l'Everest...
Jo, fidel seguidor d'aquests problemes, li he buscat sempre alguna manera de donar-li la volta. Encoratjant el cos amb una voluntat vertiginosa, però no per a escalar aquestes muntanyes més grans que l'Everest com abans he dit, si no per aprendre a dividir aquests murs i convertir-los en muntanyes con la Safor, on el meu cos n'està més acostumat a lidiar.
"Divide y vencerás decía alguien anterior a mí.
No es verdad que David venció de un solo golpe a Goliat."
B.W
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada