És curiós, almenys, que en els ordinadors de "Finestra" que el lloc des d'on podem apagar-lo es diga inici...
Ara fora del meu rang de confort, allà on les meues amistats no havien pensat acudir, en tota la seua vida. Allà em trobe jo, en una casa vella però viva, amb gent que segueix convisquen amb la societat. Aquesta gent vorejant els cinquanta, té més vitalitat que joves de vint anys d'on vinc...
Ací sense un bar determinat per anar a fer una birra i compartir opinions amb els amics, perquè tampoc hi són clar. Tota la gent que veig és gent que veig per primera vegada, i tal vegada no la tornaré a veure. Hi ha parcs que alberguen joves, i no tant joves, ja siga per beure, fumar, fer esport o simplement contemplar com el vent mou les fulles...
Així com a la meua zona de confort les coses se'm feien mecànicament, el cap treballava poc i aquest es reservava per a moments més importants o simplement diferents. Aquí, el cap s'alça actiu, i s'adorm actiu. Que faré demà que he fet avui, on podré passar les hores que abans passava cara l'ordinador o amb els amics...
Ara note que tant la meua ment com el meu cos es troben desperts, s'han despertat d'un somni, i han de buscar-se la vida, així com un nen aprèn el significat d'una paraula o descobreix que ha d'anar amb cura amb els cotxes...
Ara i aquí, entenc perquè dintre del botó d'inici trobem el d'apagar, ja que tal vegada, no sempre, clar, per iniciar novament, primer hem d'apagar algunes parts...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada