La millor manera d'acomiadar aquell lloc que m'ha vist, i m'ha fet, créixer, n'era gaudint de les festes patronals amb aquell grup de persones rares. Sis dies quedant-se despert fins les sis de la matinada. Sis dies per omplir el cos d'alcohol i tancar els ulls gaudint de la música ensordidora. Un coet, altre i altre. Un got trencat i rialles durant hores. No ens deixàrem cap dinar per celebrar, encara que no tots foren comestibles. Cent vint napolitanes pagades pel patró de les festes i vida, molta vida a un poble de menys de mil personetes. Mostres de taulells per la testa e inclòs la piscina per exercitar aquells músculs que suraven amb licorets. Poca trifulga, però si moltes bromes, bromes pesades per a crear la tensió humorística que tant ens agrada. Acabant amb valencianes, observant com valencianets gaudien de la pólvora, del soroll i d'una paella que avui dia ja tindrà prou més anys que jo.
Gràcies per tot Potries, però gràcies primer a tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada