Sóc com l'aigua

Fou l'aigua la que em marcava el camí, dia  a dia, pas a pas. Ella corre, salta i s'escorre. Veure-la com avança endavant, sense cap barrera que la puga parar, sense cap rival amb la que mesurar-se. Des del naixement fins a la platja, tot riu lluita sempre per seguir el seu camí, si una pedra apareix, la bordeja o la sobrepassa, si una canya tapa la seua vista, simplement l'arrastra. Al arribar a la platja, ha de lluitar per fer-se lloc allí on tot roman, sobre vindre les marees i aguantar les onades. Avui dia, encara que Lee parlava d'altra qualitat de l'aigua, la seua interminable lluita també és un exemple a seguir.

"Avui com mai, 

seguirem els pasos de l'aigua."

                                       B.W