Amb els jocs olímpics en curs, aquest estiu en el que més lliures tinc les nits, i els matins tan sols els utilitze per cuidar dimonis. Me n'he adonat que l'esport em faltava. Necessitava sentir els músculs contraure's per tornar a estirar-se, donant eixe cosconilles que de gelat son semblants al dolor, però amb el cos calent un pot arribar a gaudir d'elles.
Apart de gaudir de l'exercici físic i veure com tot d'una el cos es torna més resistent, fent així la ment inclòs més forta, ara torne a veure el voleibol com a part de mi. No se quina mala idea fou deixar-lo de banda.
He passat tantes hores tocant de dits, d'avant-braç, al sòl fent una planxa, inclòs botant a la xarxa, ja siga per rematar o per intentar blocar. Ara, després de veure als jocs olímpics a la llegenda Brasil, a la avançada EUA, a la Russia conquistadora i a la Itàlia trencadora, veig en aquest esport un punt "d'ennarbolament endorfínic". (cap expressió millor per definir-ho)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada