dissabte, 2 d’abril del 2011

Adorm-te, que tens son...

La nit m'acaça i la lluna ja vol anar a dormir,
sol al llit, el cap una quadra i el cos un drap.
Ressona en l'horitzó una veu dolça i tranquil·la.
Que fas?
Els ulls com a plats i les pupil·les ben obertes,
la sang calenta i el cos gelat,
el cap en marxa i les ovelles que no paren de saltar.
On eres?

Les hores passen, però els minuts m'esperen,
el sol desperta i sol segueixo,
que avui la princesa no m'ha visitat,
que avui no he tingut temps de eixos 7 somnis,
que avui he vist massa foscor...
Que et passa?

Tan sols és que estic sol,
aquesta nit tan sols m'acompanye jo,
en aquest viatge avorrit i llarg,
sense ningú qui em somriga,
sense ningú qui m'abrase...

Oi! que és llarga la nit sense viure tot allò que desitges que passe?


"Mi insomnio y soledad
arrebatan mi coherencia."
                                         Julio Ricardo Zuna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada