Espai lliure de pensaments...

Ja vaig dir una vegada que... 

"Escric, escric tot allò que en persona no se pronunciar.
Aprendre'm a parlar, diuen els muts,
però jo si que tinc veu..."

 

Avui seguirem amb aquest incís que, degut a la felicitat de la que gaudeixo, oblide temporalment...

La meva veu ofegada per icones i senyals, deixa de ser polifònica per tornar-se aspra i seca, de la qual aquells pardals ,que busquen la harmonia en tots els sentits, fugen, i allà on vaig es queda tot buit, ni el fem fa acte de presència, i per tant aquelles paraules pronunciades, com a tot buit, deixen d'escampar-se i finalment desapareixen[....]

Busque en un calaix aquells verbs, que doten d'acció els meus fets i que els duen a un temps passat, futur o present, alguns adjectius que discriminen o enlairen tot allò que observe, i tots els adverbis necessaris per a que tot el món situe el meu espai al seu davant [....]

Ara ve quan la meva ment desapareix, i deixa tota la feina a la improvisació. Com si es tractés d'un joc de nens, hi ha que ajuntar tot allò relacionat i crear aquell bosc ple de bellesa que jo busque. Però tot allò que manca de sentit comú, perd la seua gràcia, i observe que tan sols és el meu cap qui entén allò escrit i descrit [....]

Pot ser siga necessari un aclariment de tot allò exposat aquesta vegada, però està clar que no serà ni la primera ni la última vegada que els meus pensaments plasme per a aquell que mai deixa d'escoltar-me, en els meus laments i en les meves alegries [....]

Bye², See you soon

1r escrit

"El escritor quiere escribir su mentira 

y escribe su verdad." 

                                                         Ramón Gómez De La Serna