Res ni ningú para."
L'infern acull als més col·lectivistes
mentre els més continuistes salten i salten.
Mentre tant nosaltres,
aquells que no elegeixen camí marcat,
gota a gota comprimits acabem.
Davant d'un dilema som,
i només veiem els extrems,
ja que de tot parlem.
Al carrer ens deixen sortir,
però com a nens petits,
tan sols poques hores
o apallissats serem.
Ningú medita conscientment
que és injust i diabòlic
aquell sistema que compra les nostres ments
i les deforma al seu arbitri.
El carrer ens crida, però tothom vol menjar,
la por ens corromp i alarma.
Tal vegada no sigui 'llibertat'
allò que necessitem,
o almenys no aquesta...
"No se cuando nos tintaron el cielo de color azul,
pero no quiero pagar los colores de esta libertad 'democrática'."
1 comentari:
no sabia que tenies un raconet d'estos :)
eres un puto artista
soc vic, com osties pose el meu nom aci? xe!! que fucking negat soc pa l'ordinador... ufff
un raconet cult i de lo mes complet cento, bona faena
Publica un comentari a l'entrada