Pensar

 Dia rere dia la testa es dobla i s'exprimeix, com si d'un "apretó" de mans entre dos nens petits. Aquella jornada que la mollera no ens arriba fins els peus, aquell mig matí que no hi ha temps ni per fer una ganyota de entretinguts que podem estar, aquell precís instants que te dones conter de que estàs mirant al cel sense tindre cap pensament al cap, aquell és el moment que el enteniment para, descansa, reposa, s'acomoda, "dorm" per dir-ho d'alguna manera. Passant a un lloc més decoratiu d'allò que anomenem ésser humà podem observar que a la part dels peus, turmells i cames(en general) es troba com més disgregat, més "escampat", com si d'un servici, diumenge a la matinada, del pub del poble es tractés. Passant a un lloc més ample i amb dos recolzaments llargs on les xiques tenen dues bones raons per alçar-se cada matí, podem també contemplar i podem analitzar que es troba menys rígid, menys emmidonat i inclús més RELAXAT. I ja, passant al plat fort de la nit, si observem la fisonomia de la nostra faç veiem que aquesta es troba envaïda per un somriure més gran que de normal i és que pensar no ens fa gens pròspers i inclús és podria dir que ens fa desventurats. 

"Tot està mal, però no t'ho faces 
més complicat tu. Gaudeix."