El fanal parpelleja, omplint així el carrer d'ombres estranyes i d'ulls immòbils. Com si fos un xafarder em quede uns segons mirant pels forats de la persiana, no hi ha ningú que em puga trencar la meua coartada així que el pla prosegueix com s'havia pensat. No puc parar de repetir tots els passos a seguir per tal de veure que res se'ns ha passat per alt. En qüestió de segons em plante davant de l'ajuntament del poble i he de extremar precaucions, ja que ahí està la més xafardera de totes, i encara siguen les 4 del mati, podria trencar-me tots els esquemes. Tapant-li el morro a Laika, passem a gates fins traspassar la zona conflictiva, arribant així al descampat on tinc el cotxe aparcat però aquesta zona no es troba fora de perill. Agafant per braços a Laika, com si ens acabarem de casar, encara que després de tants anys ens ho podríem plantejar, traspassem la zona de terra i rodes calentetes, evitant així haver perdut la guerra. Quan ens trobem a 20 metres de la nostra victòria, a aquell parc on ningú pot observar-nos, em trobe a Toni passejant amb Thor, a quina mala hora senyor, Laika no crec que aguante més, així que tan sols em queda rendir-me. Laika, com tots els matins, es posa a fer les seues necessitats al costat d'una palmera, i mentre jo ja pensava amb els meus anys d'aïllament, ja que ens havien descobert, Toni em diu "Veig que no portes bossa per agafar els excrements, vols una?" La llum va arribar en eixe moment, ens salvaren tant a mi com a Laika de mirades menospreciants pel carrer, inclus pena màxima per no haver netejat els excrements de Laika. Definitivament demà aniré a comprar bosses de fem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada