M'encanta que al passar per aquells bars on fiquen música vella, que li diuen ara, tan sols se'm vinga a la ment un diumenge qualsevol dels meus primers 18 anys. Aquells diumenges on despertar era cosa de migdia o inclòs més tard, Aquells diumenges on esta música ja et feia agafar el dia amb bon peu, baixant les escales cantant i inclòs escoltant al culpable d'ella cantar-la. Aquells diumenges d'olor a paella, olor a fideuà, olor a puxero, aquella olor a casa...
Ara amb mitja independència aconseguida, aquests diumenges son els que més anyore, amb la meua família desperdigada pel saló. L'un llegint, l'altre cara l'ordinador i l'altre cuinant; Però tots junts gaudint d'aquella música de diumenge, Aquella que tant t'agrada ficar al màxim, per no escoltar ni les campanades de la missa del dia del senyor. Em senc orgullós de haver pogut conèixer tanta música, m'ho enduré com a la millor herència que pot tindre qualsevol persona, i tot gràcies a tu, Tisana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada