Després de traspassar la barrera dels 24 mesos, un posa la mirada enrere per recordar tant la introducció, com el nus d'aquesta història...
Tot començà amb les xarxes socials, l'amor per escriure i l'hedonisme pur. Encara erem dos universitaris, on la vida adulta ens parava molt lluny, les 6 del matí era una hora apta per estar parlant cara la pantalla, inclòs cantant Sopa de Cabra dins del cotxe que tant ens a aguantat.
Perseguírem els dies per a que no acabaren tan prompte, buscant petons i abraçades, descobrint cadascuna de les cantonades noves, tant del nostre cos com dels nostres caràcters. En poc de temps l'estima aparegué davant de nosaltres i era tan gran que ni la persona més gelada del món la podria esquivar....
Buscàrem maneres i maneres de passar el temps junts, i les trobàrem, i tant que si. Cada vegada hi havia més moments a la nostra vida on tots dos plegats compartíem vida. No hi havia aventura que, encara que no férem junts, no ens donàrem l'oportunitat de col·laborar donant el nostre veredicte i la veritat, mai havia viscut tant com aquests dos anys.
Com a tota història, no tot havia de ser bonic, però no per això dolent. L'enuig formà part de molts dies, inclòs perdre la noció de la comunicació per la seua culpa. No fou agradable ninguna de les vegades la veritat, però si he de traure alguna cosa positiva d'aquests dies, és el fet de poder conèixer-nos més enfons, aprendre dels nostres prejudicis, per a dia a dia millorar la relació, i així ha estat...
En relativament poc de temps ens embargà la idea de conviure junts, i encara que a primer cop d'ull donés una mica de por, els mesos ens ensenyaren que la por es una cosa que s'ha de vencer per tal de viure aventures junts. Els bons dies de bon matí, les abraçades a mitja nit, inclòs la calor que emet el meu cos a tothora.... Tots ells formaren part dels millors mesos que hem passat junts, i clarament tindrem que repetir, allà Madrid o Barcelona, qui sap...
Altra cosa que recalcar d'aquesta història fou els viatges per tal de conèixer la desconeguda Espanya. Ja sigui a poblets com Confrides o grans ciutats com Cuenca, o inclòs les capitals del nostre país, a tots ells han regnat els somriures. Viatjaria amb tu fins a la fi del món per tal d'observar com tot explota davant de nosaltres, similar al Club de la Lucha de Fincher...
Ara els quilòmetres ens separaran una estona curta però dura, ja que no podré molestar-te totes les nits abans de dormir, i no podràs valorar els meus 'exquisits' manjars. Encara així, se que aquesta aventura serà gratificant i reconfortant per a tu, i al tornar cadascuna de les aventures viscudes, ompliran tant la meua com la teua vida...
Tan sols hem queda acomiadar-me mon petit....
Gràcies per tot, i gaudeix de la vida amb un somriure per boca.
T'ESTIME!
Ara uns pocs records...
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada