Al despertar, veure que està plovent al carrer i amb els ulls plens de
lleganyes, la finestra es necessari obrir-la. Deixar córrer eixe
vent gelat de ple Febrer per l’habitació i alçar-se poc a poc.
Anar al bany, mullar-se la cara seca i cansada per anar a preparar un
bon cafè. Mentre s’acaba de preparar aquella beguda rejovenidora,
les torrades amb oli i sal et desperten les papil·les gustatives,
inclòs les pupil·les se’t desperesen, encara que el cafè fa
millor eixa feina. Encens el tocadiscs amb una de Ludovico Einaudi
que et fa tancar els ulls i somniar despert. Als deu minuts de
relaxació al sofà, una veu tènue et crida des d’aquella
habitació amb la finestra oberta. Té fred i vol que vages a
abraçar-la una estona. Aquests diumenges son els que fan moure la
meua vida.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Relat per al II concurs Mírame a los ojos
Demanaven una biografia, i açò és el que he pogut dir:
"Sóc d'un poble menut de la Safor, Potries. On els tots els dies de la setmana son diumenge. He estudiat però també m'he relacionat amb el món en el que vivim per aprendre d'ell. Amb tota aquesta saviesa, dedique part de les meues hores lliures a descriure aquells trossets de la meua vida que no vull oblidar."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada